El president francès, Emmanuel Macron, ha obert aquest dimarts la seva visita de dos dies a Còrsega, la primera que efectua a l'illa mediterrània com a cap d'estat, amb un clar missatge de fermesa davant les reivindicacions dels nacionalistes, animades en els últims mesos pels seus èxits electorals.

Macron ha reservay les seves primeres hores als actes més simbòlics de la seva atapeïda agenda a Còrsega, on aquesta nit escoltarà la posició dels líders nacionalistes i demà expressarà la seva línia política en un discurs públic. Però des dels seus primers passos a l'illa ha volgut marcar la seva actitud, la d'un president que no imagina Còrsega fora de França i que no sembla permeable a algunes de les principals reivindicacions nacionalistes. Des de la seva arribada a l'Elisi el maig passat, Macron sembla haver refredat la voluntat descentralitadora que va expressar durant la campanya electoral.

La seva visita a Còrsega ha començat amb un homenatge al prefecte Claude Erignac, assassinat de tres trets per l'esquena per terroristes corsos el 6 de febrer de 1998, el punt àlgid de la violència contra l'Estat francès. Macron ha volgut transmetre als terroristes -que no cometen atemptats des de fa gairebé quatre anys però que no han lliurat les armes- que per aquest camí trobaran tota la fermesa de l'Estat.

I, com li ha exigiy la vídua d'Erignac, que ha tornat per primera vegada a l'illa des de l'assassinat del prefecte, ha dit que no té previst amnistiar qui els independentistes consideren "presos polítics".

Ni oblit ni amnistia

"Ni indulgència, ni oblit, ni amnistia" amb els autors d'aquest "crim covard", ha promès Macron, tancant de cop la porta a aquesta petició que els independentistes consideren justificada pel seu triomf en les regionals de desembre passat en coalició amb els nacionalistes. A l'homenatge ha acudit el nacionalista Gilles Simeoni, actual president de l'Executiu cors i que va ser un dels advocats defensors de Yvan Colonna, considerat el capitost del comando nacionalista que va assassinar el prefecte.

Però no ha assistit l'independentista Jean-Guy Talamoni, president de l'Assemblea, fet que marca un punt de fricció al front cors que Macron pot explotar en la reunió que mantindrà amb tots dos aquesta nit. De la seva boca escoltarà les seves peticions d'una autonomia més gran, alimentades pels seus triomfs electorals. No han dubtat a utilitzar l'exemple de Catalunya a les seves campanyes.

Però també el suport popular mostrat en la multitudinària manifestació de dissabte passat, en la qual milers de persones van demanar un estatus especial per a Còrsega que quedi inscrit en la Constitució, el reconeixement del cors com a llengua cooficial i l'acostament dels presos a l'illa. Assumptes cap als quals Macron no sembla gaire favorable i en els quals els nacionalistes no troben suports en la classe política francesa.

Acusacions d'ambigüitat

Al contrari, el president del partit conservador Els Republicans, Laurent Wauquiez, ha exigit fermesa a Macron i l'ha acusat de jugar amb l'ambigüitat en permetre que el principal representant del seu partit a Còrsega, l'alcalde de Bonifacio, Jean-Charles Orsucci, votés una moció presentada pels nacionalistes. Aquesta actitud no va agradar a l'Elisi, que va esborrar Orsucci de l'agenda de reunions de Macron a l'illa en benefici de l'alcalde d'Ajaccio, Laurent Marcangeli, d'Els Republicans.

En aquest context, Macron haurà de trobar el to just entre les reivindicacions corses i la unitat de l'Estat que li exigeixen a França, un país profundament centralista. La premsa ha filtrat ja que en el seu discurs de demà Macron marcarà "una línia clara d'autoritat" en la relació entre l'Estat i l'illa.

Una postura similar la van escoltar a París Simeoni i Talamoni el mes passat en la trobada que van mantenir amb el primer ministre, Edouard Philippe, fet que els va portar a mostrar la seva decepció i a convocar la manifestació de dissabte passat.