El president francès, Emmanuel Macron, ha captat l’atenció en el Fòrum Econòmic Mundial de Davos no només pels continguts del seu discurs, sinó també per un detall físic que ha marcat la seva aparició: un enrogiment visible a l’ull dret, conseqüència d’un petit vessament ocular, que l'ha portat a dur ulleres de sol de tipus aviador. Tot i que el problema era mèdic i completament inofensiu, la imatge va adquirir una dimensió simbòlica en un moment de creixent tensió geopolítica i es va convertir en un element comentat tant en entorns formals com informals.
Des de la setmana passada, Macron ha hagut d’usar ulleres fosques per indicació mèdica en diverses activitats, que van incloure la seva visita a la base aèria d’Istres, al sud de França, i diferents trobades al palau de l'Elisi. En la seva intervenció a Davos, el president va portar la mateixa protecció ocular, consolidant la imatge d’un líder resilient en temps difícils. Segons fonts pròximes, les ulleres responen a una fotosensibilitat temporal mentre el problema ocular menor es resol.
Macron no va eludir el tema en el seu discurs. Amb ironia, va reconèixer l’aspecte de l’ull i va buscar donar-li un significat simbòlic: “Per favor, disculpeu l'aparença del meu ull. És una cosa sense importància”, afirmava. I afegia: “Només cal veure una referència involuntària a l''ull del tigre’... Per a qui la capti, és un senyal de determinació”. Amb aquestes paraules, el president francès feia al·lusió tant a la cançó popular de Survivor com a la idea de perseverança i fermesa, evocant també figures històriques com Georges Clemenceau, un referent de la determinació francesa durant la Primera Guerra Mundial.
Els temes de Macron
No obstant això, la lleugeresa del to no va disminuir la gravetat dels temes tractats. Macron va alertar que el panorama global està entrant en una fase crítica, marcada per l’erosió del dret internacional i el predomini de la “llei del més fort”. Sense esmentar directament Donald Trump, va respondre a les amenaces comercials i geopolítiques procedents dels Estats Units, denunciant una competència que busca “subordinar Europa” mitjançant aranzels punitius, pressions sobre territoris estratègics com Groenlàndia i acords comercials “inacceptables”.
El president francès va instar la Unió Europea a actuar amb fermesa, utilitzant totes les eines disponibles per protegir els interessos econòmics i de seguretat del bloc davant una situació de creixent volatilitat. Macron va subratllar que Europa ha de preparar-se per defensar-se i consolidar la seva capacitat de decisió enfront de pressions externes que amenacen la seva sobirania.
Durant el seu discurs de Cap d’Any a les forces armades, Macron també va abordar les prioritats militars de França per al 2026. Entre els desafiaments esmentats hi ha el procés de rearmar l’exèrcit francès, el suport continu a Ucraïna i la decisió d’enviar tropes a Groenlàndia com a mostra de suport a Dinamarca davant de possibles pressions internacionals. Aquest gest s’emmarca en un reforç de la presència europea a regions estratègiques i en una declaració de fermesa política i militar davant la incertesa global.
Amb aquesta combinació de simbologia personal i missatge institucional, Macron busca projectar una imatge de lideratge determinat, capaç de fer front a amenaces externes mentre transmet confiança dins i fora de França. La seva presència a Davos, per tant, ha tingut un doble efecte: demostrar resistència física i política davant els reptes d’un món en transformació.