En els últims dies, el debat sobre el retorn d’un servei militar a França ha pres una força inesperada, després que el president francès, Emmanuel Macron, mencionés públicament aquesta possibilitat i que les paraules del cap de l’Estat Major, el general Fabien Mandon, despertessin inquietud entre la ciutadania. La frase que va encendre totes les alarmes –l’advertiment que en uns anys caldria “acceptar el risc de perdre els nostres fills”– va generar una onada d’inquietud sobre un possible escenari de mobilització massiva o de participació directa en conflictes com el d’Ucraïna. Macron, conscient de la repercussió mediàtica i emocional d’aquestes paraules, va intervenir ràpidament per matisar-les: va assegurar que ni s’enviaria joves al front ucraïnès ni se’ls exposaria a situacions de perill en cas que s’establís un nou model de servei militar.
Segons avança Le Monde, serà aquest dijous quan el president confirmarà oficialment la implantació d’un servei militar voluntari, una proposta que situarà França al costat d’altres països europeus que han reintroduït, d'una manera o una altra, programes de formació militar per a joves en arribar a la majoria d’edat. De moment, la majoria dels governs que han adoptat mesures similars ho han fet en clau voluntària, com a opció per reforçar la formació cívica i defensiva, i no com a mobilització obligatòria.
Debat sobre la seguretat continental
França, com a principal potència militar de la Unió Europea, té un paper central en el debat sobre la seguretat continental. Amb un arsenal nuclear operatiu que ha ofert simbòlicament com a factor de dissuasió per a tot el bloc, una indústria de defensa de primer nivell –amb gegants com Airbus Defence & Space– i unes forces armades modernes i operatives en terra, mar i aire, París continua essent el pilar militar de la UE. Tanmateix, davant un context internacional marcat per l’augment de tensions i per la percepció d’un món més inestable, el govern vol ampliar la seva capacitat de mobilització, i això inclou reforçar la disponibilitat d’efectius joves.
La proposta que Macron plantejarà formalment, batejada com a Servei Nacional Voluntari, respon, segons va dir a la ràdio RTL, al “desig de compromís” d’una part de la joventut francesa. El programa s’adreçarà a joves de més de 18 anys i començarà el 2026. Tindrà una durada de deu mesos i una remuneració situada entre els 900 i els 1.000 euros mensuals, segons La Tribune Dimanche. Les previsions inicials apunten que el primer any hi participaran entre 2.000 i 3.000 joves, amb un objectiu de creixement gradual fins a arribar als 50.000 participants el 2035.
Per què s'instaura el servei militar voluntari a França?
L’Elisi defensa que la mesura ajudarà a “reafirmar la importància de preparar la nació i el seu esperit davant les amenaces creixents”. França compta actualment amb uns 200.000 militars en actiu i 47.000 reservistes, però les autoritats consideren que cal augmentar la “massa” d’efectius disponibles per garantir la capacitat de resistència en cas d’un conflicte de llarga durada.
Darrere la proposta, però, hi ha una lectura més profunda del context geopolític. En una trobada amb alcaldes a París, el general Mandon va advertir sobre la “gravetat del moment internacional”. Va subratllar la retirada progressiva dels EUA de la defensa europea, l’ascens militar de la Xina i la creixent agressivitat de Rússia, que, segons ell, s’estaria preparant per a un possible escenari de confrontació amb països europeus cap al 2030. Mandon va insistir que Europa és “fonamentalment més forta que Rússia”, però que ha d’acceptar que “viu en un món en perill”.
Necessitat de reforçar la defensa europea
Les paraules que més polèmica van generar van ser aquelles en què el general subratllava la necessitat que la societat francesa assumeixi sacrificis. Va advertir que, si el país “no està disposat a acceptar perdre els seus fills” o a suportar costos econòmics, podria posar-se en perill. Aquestes declaracions, interpretades per molts com un senyal d’alarma excessiu o precipitat, van obligar Macron a reorientar el missatge, remarcant que el servei militar que proposa busca cohesió social, formació i preparació cívica, no exposar els joves a riscos reals de guerra.
En conjunt, el debat ha posat en relleu la tensió entre la necessitat de reforçar la defensa europea i la sensibilitat social davant qualsevol insinuació de mobilització militar. Amb un món cada vegada més incert, França està redefinint com vol preparar-se per al futur, intentant equilibrar seguretat, responsabilitat col·lectiva i tranquil·litat pública.