Dies moguts al Brasil. El país torna aquest diumenge a les urnes per decidir qui ocuparà el Palácio do Planalto durant els pròxims quatre anys. I, quatre anys després de la batalla entre Luiz Inácio Lula da Silva i Jair Bolsonaro, el país es troba de nou davant d’un duel entre els dos grans espais polítics que han dominat la política brasilera. Aquesta vegada, però, el rival de Lula no és l’expresident, sinó el seu fill Flávio Bolsonaro.
Què diuen les enquestes?
Les enquestes dibuixen una cursa molt ajustada. L’últim Datafolha, publicat pel diari brasiler Folha de S.Paulo, dona a Lula el 42% de les intencions de vot en primera volta, davant del 38% de Flávio Bolsonaro. En un hipotètic segon torn, el mateix sondeig situa Lula en el 48% i Flávio en el 45%, amb un marge d’error de dos punts. Un altre sondeig publicat per CNN Brasil, el Real Time Big Data, situa Flávio lleugerament per davant de Lula en un eventual segon torn, amb un 46% davant d’un 45%. Els resultats, doncs, es preveuen molt incerts amb una recta final intensa.
Lula vs. Bolsonaro: què defensen?
Per a Lula, la campanya passa sobretot per defensar la seva gestió i parlar de l’economia quotidiana. El president busca retenir especialment l’electorat de rendes més baixes i presenta mesures com l’augment del Bolsa Família —principal programa d'ajudes socials— com a prova dels efectes del seu govern. També intenta reforçar la seva relació amb l’electorat catòlic, mentre Flávio ha consolidat bona part del seu suport entre els evangèlics, segons dades de Datafolha publicada per Folha.
Per altra banda, Flávio ha convertit la seguretat en una de les banderes de la seva campanya. Segons el mateix diari, proposa mesures molt més dures contra el crim organitzat, incloent-hi modificacions del règim penal i una resposta més contundent contra les grans faccions criminals. El candidat del Partit Liberal també vol reduir la despesa pública i retallar ministeris. En paral·lel, ha fet de la confrontació amb el poder judicial un altre dels eixos de la seva candidatura.
El paper de la religió
La religió pot acabar sent un dels factors decisius de la primera volta perquè catòlics i evangèlics representen dos blocs electorals amb sensibilitats polítiques diferents. Els evangèlics, que ja són prop d’un terç de la població, han guanyat pes polític en les últimes dècades i tendeixen a donar més suport a la dreta, especialment en qüestions com la família, l’avortament, la seguretat o la relació entre religió i política. Els catòlics, encara majoritaris, presenten un vot més divers i Lula hi conserva més suport. Els resultats poden ser tan ajustats, que els candidats estan intentant mobilitzar l'electorat amb qualsevol punt.
L'ombra de Jair Bolsonaro a les eleccions
En campanya no ha quedat fora la figura del pare d'un dels candidats: Jair Bolsonaro continua sota arrest domiciliari —condemnat a 27 anys per l’intent de cop d’estat de 2022—, però la seva ombra és omnipresent en la campanya. Flávio aprofitarà la imatge del seu pare tant com pugui. La intenció és aglutinar i recuperar els seus vots. La connexió amb Donald Trump també és important: Flávio va ser rebut pel president nord-americà a la Casa Blanca i manté una relació estreta amb el seu entorn —una mica com ho feia el seu pare—.
Les escenes que ha deixat la campanya
Deixant de banda les promeses electorals, la campanya ha deixat, a més, algunes escenes poc habituals i gairebé anecdòtiques. El debat final de TV Globo es va haver de cancel·lar aquesta setmana després que ni Lula ni Flávio hi assistissin. Segons l'agència AP, és la primera vegada en dues dècades que els dos principals candidats rebutgen participar en l’últim debat televisat abans de la primera volta. Lula ja havia anunciat que no hi aniria i, en lloc del debat, va participar en una entrevista al podcast Flow. Flávio, que inicialment sí que hi havia de participar, va acabar retirant-se després que el Tribunal Superior Electoral prohibís a Globo mostrar el faristol buit de Lula i el Suprem ordenés incloure-hi un altre candidat. Davant d’aquestes decisions, la cadena va acabar cancel·lant el debat.
La cancel·lació del debat, però, no ha estat l'única polèmica. I és que en aquesta campanya també hi ha hagut espai per a una guerra cultural. Flávio s’ha vist embolicat en una onada de desinformació sobre Nossa Senhora Aparecida, patrona del Brasil. Va circular per xarxes que, si arribava a la presidència, li retiraria aquest títol. El candidat ho va negar, però la polèmica ja anava servida i es van generar fins a un milió de comentaris a les xarxes, segons recull la CNN Brasil.
Amb aquest panorama, queda palès que la societat arriba a les eleccions força dividida i després d'una campanya en què l’economia, la seguretat, la religió i el paper dels tribunals es barregen constantment. Aquest diumenge, Brasil decideix si dona continuïtat a Lula o busca confiar en Bolsonaro —de nou—. Si no es resol aquest cap de setmana, la batalla podria allargar-se fins al 25 d'octubre.