Preservar una llengua minoritzada en un país on l'anglès és la llengua oficial és difícil. Però no impossible. Avui dia al Regne Unit hi ha set llengües protegides per la carta europea de les llengües minoritàries que encara compten amb milers de parlants. La lluita durant dècades de les diverses nacions per preservar-les ha fet que arribin als nostres dies, tot i que el govern britànic no sempre ho ha posat fàcil.

De fet, ara fa dos anys el Consell d'Europa va donar un toc d'alerta al Regne Unit per incomplir amb la carta europea que el mateix estat havia ratificat el 2001. El govern britànic no protegia com calia totes les seves llengües, ni les promovia a les escoles ni als governs. Tanmateix, tot i no tenir el vent a favor, hi ha algunes d'aquestes llengües que en els darrers anys no han fet més que créixer. Com és el cas del Manx, que torna a tenir parlants a l'illa de Man després d'haver-se considerat extingida, o el cas del gal·lès.

El cas d'èxit del gal·lès

Actualment, la llengua gal·lesa compta amb 892.500 parlants, segons el darrer cens del govern de Gal·les. Això suposa ben bé un 30% del total de la població de la nació, i és una xifra que no ha parat d'augmentar en els darrers anys. "La llengua gal·lesa és la llengua de la família celta que és, de lluny, la més viva", explica en una entrevista amb ElNacional.cat el professor de la universitat d'Aberystwyth i expert en revitalització lingüística, Ben O Ceallaigh.

O Ceallaigh destaca que hi ha un nombre creixent d'alumnes adults en cursos de gal·lès i d'estudiants que procedeixen d'escoles en gal·lès. "Al mateix temps, però, hi ha un gran debilitament de la llengua a les seves comunitats", assenyala com un dels grans reptes actuals. El professor considera que per garantir la revitalització d'una llengua cal que vagi més enllà de les escoles: "És molt més efectiu que els nens creixin parlant el gal·lès com a llengua normal del seu barri. Per mantenir l'ús social de la llengua és clau mantenir la densitat social dels parlants".

Els 60 anys de lluita del Cymdeithas han aconseguit que Gal·les inverteixi en la seva llengua com cap altre país cèltic

Això es fa difícil en algunes poblacions, però, on més del 80% dels habitatges són turístics, principalment com a segones residències de ciutadans britànics. Això ha provocat el desmembrament de les comunitats de parla gal·lesa i dificulta que la llengua persisteixi en el dia a dia. Per això, aquest dissabte la històrica Associació per a la Llengua Gal·lesa Cymdeithas yr Iaith va organitzar una manifestació per reivindicar una llei d'habitatge que protegeixi les comunitats gal·leses. "La pressió funciona", asseguraven en la seva crida per manifestar-se. 

I és cert. Els 60 anys de lluita del Cymdeithas han aconseguit que Gal·les inverteixi en la seva llengua com cap altre país cèltic, assenyala O Ceallaigh. "Tots els drets lingüístics que tenen els han assolit gràcies a la gent disposada a utilitzar el seu temps, energia i acceptar un gran cost personal, com ser arrestats o enviats a la presó", explica. Una situació ben diferent d'Irlanda, per exemple, on "les coses van pitjor a causa del brutal colonialisme britànic que va destruir la situació en un grau que no va passar a Gal·les".

"Una gran multitud va assistir a la manifestació "Gal·les no està en venda", diputat Mabon sp Gwynfor.

L'Irlandès, sense protecció

La situació a Irlanda del Nord, on es parla l'irlandès i en menys mesura l'escocès de l'Ulster, va ser un dels punts destacats del toc d'atenció del Consell d'Europa. "L'ús públic i la promoció de l'irlandès està altament polititzat. Algunes autoritats han pres polítiques de llengua única i exclouen l'ús de l'irlandès", defensa el text del Consell d'Europa. 

"Totes les nacions petites lluiten contra els veïns dominants. I això és cert tant si es tracta d'Irlanda com de Catalunya", Christy Evans

Christy Evans, fundador de l'escola d'irlandès a Anglaterra Coláiste na nGael, explica en una entrevista amb ElNacional.cat que, tot i les dècades de promeses per protegir la llengua, no s'ha tirat endavant cap llei que protegeixi oficialment l'irlandès com sí que és el cas del gal·lès o l'escocès. "Fa anys, Margaret Thatcher va dir que Belfast era tan britànica com Finchley, que és al nord-oest de Londres. Aquesta és l'actitud encara avui, diuen: 'No necessiteu una llengua irlandesa perquè aquesta és la llengua de la República d'Irlanda. Irlanda del Nord és britànica i, a Gran Bretanya, l'anglès és la llengua'". 

Des d'Anglaterra, Evans treballa per ensenyar irlandès a les noves generacions que han nascut fora d'Irlanda i denuncia la inacció dels governs britànics i la mentalitat estatal que es nega a promoure la llengua. "Totes les nacions petites lluiten contra els veïns dominants. I això és cert tant si es tracta d'Irlanda com de Catalunya o de qualsevol lloc", diu.

"Tenim un govern hostil amb la llengua a Londres i a Belfast", assegura Evans. "No els interessa fer res que pugui soscavar el Regne Unit. Escòcia està mig fora, està en procés de marxar, Irlanda del Nord s'ha de mantenir amb la força de les armes. El Regne Unit està vivint una mena de trencament lent i qualsevol cosa que creuen que pot anar en contra Anglaterra o contra la llengua anglesa ho eviten". 

Tot i això, l'irlandès s'està recuperant modestament tant a la República com al Nord, i ha deixat de ser una llengua rural per passar a tenir més presència a grans ciutats com Dublín, on es calcula que 30.000 persones la parlen - poc més d'un 2%. Per la seva banda, a Escòcia, on viuen 5,5 milions de persones, més d'1,5 milions de persones parlen escocès i al voltant de 57.000 parlen escocès Gaèlic. 

El Manx reviu

Una altra de les victòries més grans de les llengües minoritàries al Regne Unit és el cas del Manx Gaèlic. Aquesta llengua, originària de l'illa de Man, es va considerar extingida a la dècada dels setanta, però ha tornat a renéixer. Tal com destaca el mateix Consell d'Europa, és un cas estrany i únic al vell continent. Actualment, té un fort suport polític i públic entre els habitants de l'illa, i la promoció del seu ensenyament a les escoles ha fet que les noves generacions creixin amb aquesta llengua com a pròpia al costat de l'anglès.

Un cas similar és el del còrnic, la llengua cèltica originària de Cornualla. Va desaparèixer gairebé completament al segle XIX, però avui dia és una llengua que creix i que està protegida per la carta de llengües minoritàries d'Europa.

Quin futur els espera a aquestes llengües?

Totes les llengües minoritàries del Regne Unit tenen un objectiu en comú: passar de generació en generació i evitar que la convivència amb una llengua tan parlada com l'anglès les acabi fent desaparèixer. A Gal·les tenen el propòsit de seguir lluitant, protegint les comunitats que parlen la llengua, i arribar al milió de parlants el 2050, 

Ben O Ceallaigh és moderadament optimista, i creu que s'aconseguirà si s'aconsegueixen abordar tots els reptes que viu avui en dia la societat gal·lesa. "Quan mor una llengua, és l'equivalent a una biblioteca nacional que s'incendiï. Crec que és un desastre pel que fa a l'abast del coneixement i l'experiència humana", assegura, responent per què creu que és important lluitar per preservar les llengües minoritàries. "Les llengües s'utilitzen per construir la nostra identitat, el nostre sentit de nosaltres mateixos", continua. "I sense això, som més pobres com a individus".