A Kíiv, la guerra torna a entrar als edificis. La nit de dimecres, mentre els equips d’emergències encara treballaven entre les runes dels atacs de les hores anteriors, un nou dron rus va impactar contra la desena planta d’un edifici residencial de dotze pisos al districte de Darnytskyi. Un nou atac que deixa més morts i ferits a la capital. Ho explicava The Kyiv Independent, que va descriure els atacs com una nova incursió sobre la capital després d’una de les nits més mortíferes de les últimes setmanes. Kramatorsk va patir un altre atac aquest dijous. Més civils morts. Uns atacs que arriben després del bombardeig massiu del 7 d’octubre, quan Rússia va llançar míssils i drons contra Kíiv i una dotzena de regions ucraïneses. A Pryluky, al nord del país, un míssil va impactar contra un edifici residencial de cinc plantes. El balanç ha anat augmentant durant les tasques de rescat i aquest dijous l’Associated Press situava en 22 els morts, cinc dels quals nens, i en 54 els ferits.
Rússia intensifica els atacs abans de l'hivern
La capital ucraïnesa no s'escapa tampoc dels atacs i les amenaces. Bombardejos també van provocar morts, incendis i talls d’electricitat. Ukrainska Pravda va informar que diversos districtes de la capital van quedar sotmesos a restriccions d’emergència del subministrament elèctric i que el transport públic també es va veure afectat. Aquest dijous, el mitjà ucraïnès tornava a informar de nous talls d’emergència
No es tracta, però, d’una successió d’atacs aïllats. A mesura que s’acosta l’hivern, Rússia torna a concentrar els seus esforços sobre la infraestructura energètica. Ukrainska Pravda, citant fonts d’Ekonomichna Pravda, assenyala que la campanya russa contra el sistema energètic ucraïnès ha començat enguany abans que l’hivern passat, amb centrals tèrmiques, instal·lacions hidroelèctriques i xarxes de transmissió entre els principals objectius.
La preocupació no és nova. Un informe de l’ONU sobre l’hivern passat va documentar almenys 423 atacs contra instal·lacions de generació, transmissió i distribució elèctrica entre l’octubre de 2025 i el març de 2026, a més de 74 atacs contra centrals de calefacció i altres infraestructures tèrmiques. Els talls prolongats van afectar habitatges, hospitals, escoles i altres serveis essencials.
Les alarmes aèries no paren
Ara Kíiv es prepara per repetir aquell escenari. Le Monde descriu una capital on les alarmes aèries, els drons i els atacs contra infraestructures han començat a alterar de manera més profunda la vida quotidiana: ponts danyats, transport interromput, escoles afectades i habitants que es plantegen marxar temporalment de la ciutat davant la perspectiva d’un hivern més dur.
El canvi també és visible en la manera com Rússia està conduint la seva campanya aèria. Moscou utilitza cada vegada més drons de propulsió a reacció, més ràpids i difícils d’interceptar, mentre Ucraïna pateix una escassetat de sistemes de defensa antiaèria, especialment de míssils Patriot. L’objectiu, segons les autoritats ucraïneses i diversos analistes, és sotmetre les ciutats a una pressió continuada i desgastar les defenses abans de l’hivern.
Els plans de Putin
El president Volodímir Zelenski assegura que la intel·ligència ucraïnesa ha detectat instruccions de Putin per ampliar els objectius dels atacs a infraestructures, carreteres, escoles i hospitals, amb la intenció de pressionar la població perquè abandoni les grans ciutats. És una acusació que procedeix de Kíiv i que no ha estat corroborada de manera independent, però encaixa amb la intensificació dels atacs contra infraestructures civils observada durant les últimes setmanes.
Rússia, al mateix temps, continua buscant recursos humans i militars fora de les seves fronteres. Corea del Nord s’ha convertit en un soci cada vegada més important per a Moscou. Ucraïna acusa Pyongyang d’haver proporcionat munició i míssils a Rússia i Zelenski ha advertit que Moscou prepara la incorporació de nous soldats nord-coreans. A principis d’octubre, el president ucraïnès va assegurar també que Rússia està compartint amb Corea del Nord tecnologia per fabricar els nous drons de propulsió de reacció.
Nou paquet d'ajuda a Ucraïna
La dimensió internacional de la guerra també arriba a Europa. Alemanya ha anunciat un nou paquet d’ajuda per a Ucraïna superior als 1.300 milions d’euros, mentre la Unió Europea ha aprovat nous recursos per a drons i míssils. Al mateix temps, la UE continua ampliant les sancions contra Rússia i els seus proveïdors militars.
I, en paral·lel, Washington i Moscou exploren una altra mena de relació: Reuters ha informat aquesta setmana que funcionaris nord-americans i russos han estudiat possibles negocis vinculats als gasoductes Nord Stream i al retorn del gas rus al mercat europeu. No hi ha cap acord per reactivar-los i Alemanya i altres països europeus s’hi oposen, però la possibilitat ja forma part de les converses entre les dues potències.