Abans de la guerra d'Ucraïna, al Kazakhstan no hi havia problemes amb l'idioma ni hi havia un debat sobre el paper del kazakh. Ara, però, les coses han canviat i això ho nota Seitak, fundador del canal d'Instagram Kazak Bubble, que publica contingut en kazakh. "Després que comencés la guerra, moltes persones van passar de les paraules a les accions. Van assistir a cursos d'idioma i van entendre que parlar kazakh era una qüestió de seguretat nacional. Ens vam adonar que necessitem urgentment parlar kazakh quan estem envoltats per un país imperial bel·ligerant", destacava a la publicació The Diplomat. 

Estònia i el problema del bilingüisme: què passa amb el rus?
 

Però la guerra he provocat molts moviments en aquest sentit. No només a l'àmbit de l'Àsia Central, sinó també mundialment. Ha unit la Unió Europea sense precedents i ha catalitzat l'expansió de l'OTAN, amb l'ingrés de Finlàndia a l'Aliança i amb Suècia intentant seguir el mateix camí. 

A països com el Kazakhstan, Geòrgia o Ucraïna, el passat imperial rus i soviètic s'està reconsiderant cada vegada més a través de la lent del colonialisme europeu. La mateixa publicació constata que els canals de pensament descolonial han guanyat seguidors després de la guerra. I també les acadèmies o comptes a les xarxes socials que promouen l'estudi d'idiomes nacionals. 

En aquest sentit, es pot llegir, l'idioma s'ha convertit en una ofensiva clau en aquesta guerra. També a països com Estònia. Pensadors, escriptors, activistes i polítics de tot l'espai postsoviètic es pronuncien en contra de l'idioma rus i defensen els drets i privilegis dels idiomes nacionals, que històricament van ser suprimits durant els períodes imperials russos i soviètics. L'activisme lingüístic ha adquirit una càrrega remarcable al Kazakhstan. 

Quin idioma es parla al Kazakhstan?

Al Kazakhstan es parla rus, sobretot a les comunitats eslaves del país. Els canvis seran lents, perquè el rus té una forta presència al país, a més, tant el kazakh com el rus són idiomes oficials al país. La fundació Friedrich-Ebert-Stiftung, un grup d'investigació alemany, va fer una enquesta a 1.600 persones l'any 2020. Les dades constataren que el 35,1% dels enquestats parlava kazakh a casa, mentre que el 30,5% ho feien en rus. El 25,8% va manifestar que feia servir els dos idiomes. Malgrat tot, des del febrer, el portal Qazaq Grammar, un projecte que intenta popularitzar l'idioma a Instagram, ha sumat més de 5.000 subscriptors, tal com constatava el portal Eurasianet fa uns mesos.

"Quan va començar la invasió russa, vaig començar a notar diverses publicacions, tuits i històries [d'Instagram] de joves dient que aquest era el moment de començar a escriure i parlar només kazakh, o almenys començar a estudiar-lo”, detallava Nursultan Bagidolla, un dels creadors de la iniciativa Gramàtica Qazaq, al portal Mediazona. “Al principi era molest i ofensiu que el motiu d'aquest interès pel kazakh fos la guerra. Però vist amb perspectiva, la guerra ha tingut un efecte de desvetllar l'autoconsciència nacional kazakh”.

Més països de l'Àsia Central tenen aquest sentiment

A més, tal com destaca The Diplomat, són molts els moviments socials on la guerra d'Ucraïna ha tingut impacte, també ha catalitzat una reconfiguració massiva d'identitats lingüístiques, culturals i nacionals a tot l'espai postsoviètic. A mesura que el discurs descolonial avança cap al corrent principal i es reclamen les històries i identitats nacionals, el moviment descolonial kazakh pot servir com a guia per comprendre millor les moltes expressions de descolonització a Euràsia.

 

Imatge principal: Nur-Sultan, Nur-Sultan, Kazakhstan / Unsplash