L'endemà que el president dels Estats Units, Donald Trump, anuncies aquest diumenge una "treva energètica" entre Rússia i Ucraïna, l'exèrcit rus ha atacat un objectiu de la infraestructura energètica ucraïnesa i ha mantingut els seus bombardejos contra la cadena logística del país. Trump va anunciar el suposat acord entre els dos estats en una publicació a la seva xarxa social Truth Social, raó per la qual el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha bromejat aquest dilluns dient que el mandatari rus "no llegeix les xarxes socials" de Trump i no ha parat els seus atacs contra el sistema energètic ucraïnès.
En el mateix sentit s'ha pronunciat també aquest dilluns l'alta representant de la Unió Europea d'Assumptes Exteriors i Seguretat, Kaja Kallas, que ha acollit "amb satisfacció l'alto el foc en el sector energètic mentre es mantingui, tot i que no hem vist que Rússia també el respecti". Kallas també ha carregat contra Trump i el seu acord amb Putin per alliberar centenars de milers de barrils de dièsel al mercat internacional per, suposadament, abaratir el seu preu, que colpeja amb força els consumidors estatunidencs i del món.
Davant els atacs que aquest cap de setmana Trump ha dirigit contra Zelenski, a qui ha demanat eleccions per posar fi a la guerra amb Rússia, la diplomàtica estoniana ha criticat l'administració estatunidenca per haver "aixecat les sancions" a Rússia i ha recordat que és Putin, l'atacant, qui ha d'aturar els bombardejos i posar fi a la guerra. Abans d'entrar a la reunió que els ministres d'Exteriors de la UE han celebrat aquest dilluns a Brussel·les per aprovar el paquet de sancions contra Rússia més important des de l'inici de la guerra el 2022, Kallas ha avisat que Ucraïna no pot celebrar eleccions en plena guerra i que la suposada treva energètica a qui beneficia és al Kremlin. Durant els últims mesos, els drons i les bombes ucraïneses han colpejat refineries i altres infraestructures del sistema energètic i petrolier rus, que han minvat la seva capacitat de producció de combustible.
Putin és qui ha de parar la guerra
"Creiem que només la pressió sobre Rússia donarà resultat. Rússia ha iniciat aquesta guerra, no ho hem d'oblidar", ha insistit Kallas, que ha opinat que les sancions "funcionarien molt millor" si els Estats Units estiguessin en sintonia en aquest aspecte amb la UE. El president dels Estats Units, Donald Trump, va anunciar diumenge que Rússia i Ucraïna havien acordat suspendre els atacs contra les seves respectives infraestructures energètiques, tot i que ni Kíiv ni Moscou van confirmar-ho. De fet, aquest dilluns, el portaveu del Kremlin, Dimitri Pskov, ha dit que encara "continuen els contactes" per arribar a un acord i que "quan tinguem alguna cosa, informarem sense falta".
Els bombardejos de Kíiv contra refineries russes han contribuït a una escalada més gran dels preus del dièsel, ja de per si afectats pel xoc d'oferta provocat per la guerra de l'Iran, a causa del pes que Rússia té en les exportacions globals d'aquest combustible.
D'altra banda, preguntada per la petició de Trump d'eleccions a Ucraïna, Kallas ha recordat que el líder ucraïnès, Volodímir Zelenski, ja ha dit que estaria disposat a convocar-les com més aviat millor si hi hagués un alto el foc. "Però les eleccions sempre suposen un enfrontament entre diferents grups dins del país, mentre que els atacs provenen de l'exterior, i per això és realment important mantenir la població unida mentre duri la guerra. Si s'exerceix pressió sobre Rússia perquè posi fi a aquesta guerra, estic segura que Ucraïna celebrarà eleccions", ha explicat. En aquest sentit, ha reblat que els EUA de Trump haurien de "mantenir la pressió" sobre Rússia i no pactar-hi.
Aquest dilluns, els atacs del Kremlin en territori ucraïnès han afectat un objectiu energètic, però també un vaixell de càrrega al mar Negre i quatre locomotores a les regions d'Odessa i Dnipropetrovsk, segons han informat les autoritats ucraïneses i russes. Segons el comandament militar rus, la nau abatuda transportava carregament militar cap al port d'Odessa, mentre que les quatre locomotores atacades a Kriví Rih i Piatijatki, a Dnipropetrovsk, eren utilitzades per l'exèrcit ucraïnès. Des de fa uns mesos, la campanya de Moscou també se centra en les infraestructures portuàries ucraïneses i la infraestructura ferroviària que l'exercit de Kíiv fa servir per a l'abastiment de les tropes al front.
Més sancions contra Rússia
En aquest escenari, els ministres d'Exteriors dels 27 han aprovat el paquet de sancions contra Rússia més gran des que comences la guerra el 2022, amb la inclusió de 1.600 persones i entitats noves, més de la meitat d'aquestes vinculades amb la producció de míssils balístics. "Aquesta és l'ampliació de sancions més gran, aprovada en una sola decisió, des que Rússia va iniciar la guerra. Europa torna a demostrar un front unit", ha destacat Kallas en un comunicat a les xarxes socials després de l'adopció del paquet de sancions.
La cap de la diplomàcia de la UE també ha fet valdre que l'objectiu de les noves mesures és fer més complicat pel Kremlin la producció d'armes per continuar la guerra contra Kíiv. "Més de la meitat de les persones i entitats sancionades estan connectades amb la cadena de producció de míssils balístics. Estem fent que sigui significativament més difícil, més lent i més car per a Rússia produir les armes que utilitza per matar ucraïnesos", ha afegit. La nova llista de sancions s'inclourà a les vigents des de l'inici de la invasió russa d'Ucraïna el 2022, que afecten unes altres 3.000 persones i entitats vinculades al Kremlin i a l'ofensiva militar sobre Kíiv.