El Tribunal Superior del Districte Judicial de Bogotà ha ordenat la llibertat immediata de l'expresident colombià Álvaro Uribe (2002-2010), condemnat en primera instància a dotze anys de presó domiciliària i una multa de gairebé 670.000 euros per un cas de suborns, mentre es resol en segona instància l'apel·lació a la sentència. La sentència resol "emparar el dret fonamental a la llibertat individual del ciutadà Álvaro Uribe Vélez" i ha deixat sense efecte la decisió de la jutgessa Sandra Heredia, que el va condemnar a 12 anys de presó en règim domiciliari i que ha ordenat la seva "privació de llibertat immediata". La decisió, signada pels magistrats Leonel Rogeles Moreno i Aura Alexandra Rosero, no fa referència al fons de la condemna, ni a la manera en què la jutgessa va validar i va valorar les proves ni la responsabilitat penal de l'expresident. La sentència només determina que Uribe té dret a esperar la decisió final de l'apel·lació en llibertat. El Tribunal assenyala que els criteris de la jutgessa per justificar la detenció, quan quedava un recurs d'apel·lació, van ser “vagues, indeterminats i imprecisos”. La fallada conclou que és "inintel·ligible per què aquesta privació de la llibertat és necessària per a la convivència pacífica i l'ordre social". 

Uribe ha celebrat la decisió judicial al seu compte d'X on ha assenyalat: "Gràcies a Déu, gràcies a tants compatriotes per les seves expressions de solidaritat. Cada minut de la meva llibertat el dedicaré a la llibertat de Colòmbia". Malgrat la condemna imposada, durant aquestes setmanes, Uribe ha mantingut des de casa una intensa activitat política relacionada amb les eleccions legislatives i presidencials del 2026, donant indicacions als seus companys de partit, l'opositor Centre Democràtic.

L'origen del cas

Álvaro Uribe, fundador i líder del partit de dreta Centre Democràtic, el passat 1 d'agost es va convertir en el primer expresident colombià condemnat penalment, després que Heredia el considerés culpable pels delictes de suborn en actuació penal i frau processal en l'anomenat judici del segle a Colòmbia, un cas que ell mateix va iniciar el 2012. El mateix Uribe va criticar la sentència i va defensar que "no hi ha cap prova" que sustenti la condemna. Tres dies després de conèixer la pena, la defensa de l'expresident colombià va presentar al Tribunal Superior de Bogotà un recurs d'empara per sol·licitar la seva llibertat, en considerar que la jutgessa havia vulnerat els seus drets fonamentals. En concret, l'equip jurídic d'Uribe va qüestionar, entre d'altres, que la magistrada justifiqués la detenció immediata d'Uribe amb la necessitat de garantir "la preservació de la convivència pacífica i harmònica entre els ciutadans", argument que la defensa va qualificar d'ambigu i mancat de manteniment, de manera que constituïa una "motivació aparent".

Finalment, la Sala va dictaminar a favor de la defensa de l'expresident, però va desestimar un recurs similar presentat pel Centre Democràtic, en considerar que no va demostrar com la restricció de la llibertat del seu líder afectava drets fonamentals propis o de l'organització política. La decisió assenyala que en els recursos d'apel·lació es van qüestionar diversos comentaris i decisions del procés que "presumptament apunten que la jutge i fiscal van actuar amb parcialitat, abús de funcions, falta de respecte, defensant interessos polítics i ideològics, i amb animadversió cap al ciutadà i expresident processat", tot i que detalla que aquests assenyalaments hauran de resoldre's en la segona instància i no en aquesta tutela. El passat 13 d'agost, la defensa d'Uribe va apel·lar la sentència davant el Tribunal Superior de Bogotà, que té fins al 16 d'octubre pròxim per pronunciar-se en segona instància.

L'origen del cas es remunta a fa 13 anys, quan Uribe va demandar davant la Cort Suprema de Justícia, per suposada manipulació de testimonis, el congressista d'esquerra Iván Cepeda, que en aquell moment preparava una denúncia al Senat en contra seva pels seus presumptes vincles amb grups paramilitars. La jugada li va sortir malament a Uribe perquè va declinar investigar Cepeda, i, en canvi, li va obrir una recerca a ell per manipular testimonis perquè no declaressin en contra seva.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!