Aquest dijous, el Tribunal Suprem dels Estats Units té un paper transcendent en el curs de les pròximes eleccions presidencials dels Estats Units d'Amèrica (EUA). En joc està la possibilitat de determinar si l'expresident republicà està inhabilitat per tornar a aspirar al càrrec de president dels EUA a causa del seu presumpte paper en l'assalt al Capitoli de gener de 2021. El cas que arriba al Suprem té el seu origen en la decisió de la Justícia de Colorado, que el desembre passat va dictaminar que l'Esmentada 14 de la Constitució dels EUA inhabilita Trump per la seva presumpta participació en la "insurrecció" que va tenir lloc durant l'assalt al Capitoli. Aquesta mesura ha estat seguida per altres autoritats electorals, com les de Maine, i ha generat demandes similars en almenys 11 estats addicionals, que ara estan pendents de la decisió del Suprem. Des de les 16 hores d'aquest dijous, durant 80 minuts, s'està fent l'exposició dels arguments orals de l'acusació i la defensa, però la decisió del tribunal no es farà pública fins d'aquí a unes setmanes.
El focus del debat se centra en la Secció 3 de l'Esmentada 14, que estableix que "cap membre del Congrés o funcionari dels Estats Units" que hagi participat en una "insurrecció o rebel·lió" podrà ser elegit per càrrecs públics, inclosa la presidència. Els arguments a favor i en contra s'entrellacen en un complex debat jurídic, on es qüestiona si aquesta esmena es pot aplicar a Trump, especialment atès que el text no menciona explícitament al president. Els defensors de Trump argumenten que ell no va participar en una insurrecció, assenyalant que el dia de l'assalt va instar els seus seguidors a expressar-se de manera pacífica i patriòtica. D'altra banda, l'acusació sosté que va incitar a la violència abans i durant l'atac. Tot i que Trump s'enfronta a càrrecs relacionats amb l'assalt al Capitoli, com obstrucció d'un procediment oficial, no ha estat acusat específicament de rebel·lió o insurrecció.
Si el Suprem decideix a favor de la Justícia de Colorado, això marcaria un precedent legal que podria tenir grans repercussions en les eleccions presidencials de novembre. Obria la porta a què altres estats controlats pels demòcrates excloguin Trump de les paperetes electorals. No obstant això, també existeix la preocupació que això provoqui una major polarització política, amb els republicans amenaçant d'acusar a Biden d'"insurrecció" per diverses crisis, com la migratòria a la frontera, per buscar la seva exclusió de les eleccions en els estats que controlen, encara que aquesta possibilitat és molt remota i suposaria retorçar els marges de la justícia estatunidenques fins a límits que no s'arriben a contemplar.
El Suprem escoltarà el cas de Trump i haurà de prendre una decisió amb urgència a causa de l'atapeït calendari electoral, però els analistes dubten que la decisió es prengui abans del dimarts 5 de març, quan 15 estats, inclòs Colorado, celebraran les eleccions primàries. L'actual composició del tribunal està molt escorada a la dreta, amb tres jutges progressistes enfront de sis conservadors, tres dels quals nominats pel mateix Trump. No obstant això, la cort no sempre ha estat del costat del republicà i va desestimar les seves denúncies de frau electoral en 2020.