El Japó està immers en una crisi demogràfica, amb una població de llarga esperança de vida cada vegada més envellida, demogràficament parlant, i amb les morts anuals superant els naixements de forma sostinguda i creixent des del 2005. De fet, el 30% de la població és més gran de 64 anys i el nombre de nadons nascuts l'any passat va ser de 758.631 —1,3 fills per dona—, una caiguda del 5,1% pel que fa a l'any anterior, en el que sembla una tendència difícilment reversible a curt termini. Prova d'aquest canvi demogràfic profund al Japó, i el seu impacte en la societat i l'economia de país, és que una gran empresa paperera, Oji Holdings, que també produeix bolquers, ha anunciat que deixarà de fabricar-los per a nadons i se centrarà en el mercat d'adults.
En un comunicat emès aquest dimecres, l'empresa ha anunciat que la seva filial Oji Nepia, fabricant de bolquers, produeix cada any 400 milions de bolquers infantils, mentre que el 2001 eren 700 milions. Des de llavors, la tendència ha anat en decreixement constant. Per contra, el mercat de bolquers per a adults ha crescut considerablement: s'estima que genera uns 2.000 milions de dòlars. L'únic lloc on l'empresa continuarà la fabricació de bolquers per a nadons serà a Malàisia i Indonèsia, al sud-est asiàtic, on sí que s'espera una demanda creixent.
Japó, al precipici demogràfic
"El Japó està al precipici de saber si podem continuar funcionant com a societat", va dir l'any passat el primer ministre, Fumio Kishida, afegint que era un cas d'"ara o mai". L'envelliment general —l'esperança de vida és de 84 anys— i l'enfonsament de la natalitat amenacen de col·lapsar la quarta economia del món, un país amb gairebé 126 milions d'habitants, al mitjà o llarg termini. Les mesures que pren el govern japonès per revertir-ho, com els subsidis a parelles, serveis de guarderia o altres programes destinats a la infància, no semblen donar fruits encara.
Les causes del fenomen són ben complexes: nombre baix de matrimonis, les dones incorporant-se més al mercat laboral —en un país més aviat conservador on això abans no era tan comú—, les jornades laborals maratonianes i manca de conciliació, l'elevat cost de la vida al qual a vegades no acompanyen els salaris o la manca d'espai i l'amuntegament a les grans ciutats. També hi ha una progressiva obertura del país i uns canvis generacionals amb els quals s'han introduït noves concepcions sobre la família o el paper de la dona, així com nous estils de vida. A banda, cal destacar que el Japó és un país que en termes generals és culturalment molt tancat i advers a la immigració, factor que salva les dades demogràfiques de països europeus que es troben en el mateix punt demogràfic.