Itàlia torna a estar al centre del debat sobre violència de gènere i desigualtat laboral després del tràgic assassinat de Pamela Genini, una jove model i emprenedora de 29 anys. Genini, resident a Milà, havia aconseguit una carrera reeixida com a agent immobiliària de luxe i recentment havia llançat la seva pròpia línia de banyadors amb una amiga influencer. La seva vida semblava plena d’èxit, especialment en un país on l’atur juvenil i la precarietat laboral continuen sent problemes estructurals. El passat octubre, l’exparella de Genini, Gianluca Soncin, de 52 anys, hauria accedit al seu domicili i l’hauria apunyalada mortalment. La policia va trobar la víctima sense vida al balcó del seu pis, amb Soncin al seu costat, segons va informar el jutge instructor. Soncin està empresonat en règim d’aïllament a l’espera de càrrecs formals per homicidi voluntari, maltractament i assetjament.
Aquest cas és el feminicidi número 72 a Itàlia durant el 2025, segons el grup observatori Non Una Di Meno, que documenta els assassinats de dones per motius de gènere. Des de llavors, quatre dones més han estat assassinades, i sis casos addicionals s’estan investigant com a possibles feminicidis. L’any passat es van registrar 116 casos, lleugerament menys que els anys previs, però les xifres continuen sent alarmants.
Prou Mesures per combatre els feminicidis?
Tres anys després que Giorgia Meloni es convertís en la primera dona presidenta del govern italià, molts crítics qüestionen si s’han pres prou mesures per combatre la violència masclista i la desigualtat laboral. Tot i les reformes introduïdes, com l’agreujament de penes en casos de violència domèstica i noves lleis contra l’assetjament, els experts alerten que la prevenció queda insuficientment desenvolupada.
Un exemple recent és la decisió del Ministeri d’Educació de mantenir la prohibició de l’educació sexual obligatòria a escoles i instituts, una eina que, segons organitzacions internacionals, és clau per educar sobre consentiment i violència de gènere. L’oposició acusa el govern de perpetuar un model patriarcal, mentre que Meloni defensa la mesura com a manera de protegir els nens de continguts ideològics que considera innecessaris.
Desigualtats econòmiques
A més, les desigualtats econòmiques continuen afectant especialment les dones. Les xifres de participació laboral femenina són molt inferiors a les masculines (41,5% davant del 60%), amb salaris que poden arribar a ser fins a un 40% inferiors en alguns sectors. Només el 39% dels càrrecs directius són ocupats per dones, i només el 7% de les empreses italianes tenen una directora executiva. Aquesta combinació de precarietat, manca de suport a la criança i desigualtat salarial contribueix al descens continuat de la taxa de natalitat, que ha caigut a 1,13 naixements per dona en els primers mesos del 2025.
Moltes dones joves, com Ariana Ricci, reconeguda professional amb estudis internacionals, es troben atrapades entre les oportunitats professionals i les dificultats per formar una família. La combinació de contractes temporals, manca de drets de maternitat garantits i la pobra oferta de serveis de criança fa que moltes prefereixin ajornar o renunciar a la maternitat.
El debat italià sobre violència i desigualtat de gènere mostra que, malgrat la projecció internacional positiva del país, les dones continuen enfrontant obstacles significatius a la vida quotidiana. La tragèdia de Genini i les xifres alarmants de feminicidis subratllen la necessitat d’una acció més decidida per protegir les dones i reduir la bretxa de gènere a Itàlia.