La cadena de televisió Al-Jazeera ha comunicat la mort de cinc dels seus periodistes a la Franja de Gaza. Entre els morts hi ha Anas al-Sharif, de 28 anys, una de les cares més emblemàtiques de la cadena, juntament amb un altre corresponsal, Mohammed Qreiqeh, els fotògrafs Ibrahim Zaher i Mohamed Aliwa, a més del seu conductor, Mohammed Nofal, al qual el govern de Gaza va assenyalar a més com a fotoperiodista assistent. Segons ha informat la cadena, aquesta nit l'exèrcit israelià ha atacat la tenda de campanya en la qual treballaven i vivien, situada a les portes de l'hospital Al-Shifa de la ciutat. La televisió, citant fonts de l'hospital, assegura que l'objectiu de l'atac hauria estat acabar amb els periodistes. Poc després, l'exèrcit d'Israel ha reconegut l'assassinat a través d'un missatge a X: "Al-Sharif era el cap d'una cèl·lula terrorista de Hamàs i dirigia atacs amb coets contra civils israelians i tropes". Segons l'exèrcit israelià, Al-Sharif era un "terrorista" que es "feia passar per periodista".
Atacs contra periodistes
Israel ja havia assenyalat Anas al-Sharif, un dels més coneguts de l'enclavament, en diverses ocasions, si bé mai ha presentat proves verificables de la seva afiliació a una milícia. Amb aquest escenari, un grup de defensa de la llibertat de premsa i un expert de l'ONU havien advertit prèviament que la vida d'Al-Sharif corria perill per informar des de Gaza. L'última de les insinuacions sobre el periodista va ser a finals de juliol, quan el portaveu de l'exèrcit israelià, Avichay Adraee, va compartir un vídeo a les xarxes socials en què acusava el periodista de fabricar les informacions que estava difonent sobre la fam a Gaza. En aquell moment, Al-Jazeera va denunciar l'exèrcit israelià per aquests atacs i va considerar que la campanya de desprestigi que patien els seus periodistes “constituïa un intent perillós de justificar que fossin blancs d'atacs”.
Només mitja hora abans de l'atac contra la tenda dels periodistes, Al-Sharif va publicar en el seu perfil d'X un vídeo en què mostrava la proximitat dels bombardejos que patien a la Ciutat de Gaza, acompanyat del text: "Bombardejos sense parar... Des de fa dues hores, l'agressió israeliana s'intensifica a la Ciutat de Gaza". Al-Sharif també va compartir en xarxes socials un altre text sobre l'expansió de l'ofensiva israeliana en la capital: "Si aquesta bogeria no acaba, Gaza quedarà reduïda a runes, les veus de les seves gents silenciades, les seves cares esborrades. I la història els recordarà com a testimonis silenciosos d'un genocidi que van decidir no aturar". Les imatges capturades instants després de l'atac mostren Al-Sharif amb la cara i part del cos destrossats, així com el cadàver de Qreiqeh. Poc després, un altre vídeo mostra desenes d'homes traslladant en una llitera un dels cadàvers amortallats (presumiblement el d'Al-Sharif) entre càntics d'"Al·là és gran". Amb ells cinc, el recompte del govern de Gaza d'informadors morts a causa de l'ofensiva israeliana ascendeix a 237, en una llista que inclou periodistes, influencers i altres creadors de contingut.
Les sospites sobre Anas al-Sharif
L'exèrcit israelià assegura que Al-Sharif estava vinculat al grup islamista Hamàs, presentant com a proves dos documents l'origen dels quals no va detallar i que no poden ser verificats. Un d'ells es titula Llista d'operatius de Hamàs en la brigada nord de la Franja de Gaza. En aquest, es registra que va resultar ferit el 2019 com a membre del grup, al qual presumptament es va afiliar el 2013, amb 17 anys. Un altre document en el qual es registren afliccions de presumptes membres de l'organització inclou una entrada en la qual Al-Sharif figura com a ferit per una explosió el 2017. Quan l'octubre del 2024 Israel va publicar per primera vegada aquests documents, advertint que Al-Sharif era un dels seus objectius, Reporters Sense Fronteres (RSF) va concloure: "La mera publicació d'aquests documents no constitueix prova suficient d'afiliació o llicència per matar".
L'exèrcit israelià també va matar un altre periodista d'Al-Jazeera, Ismail al-Ghoul, presentant proves similars que RSF va qualificar d'inconsistents. La cadena de Qatar és el principal mitjà estranger que informa des de l'enclavament, ja que Israel no permet l'accés a la premsa internacional de manera independent, així com un dels més importants del món àrab. Israel va prohibir la seva emissió en el seu territori.