L’exèrcit israelià ja ha assaltat almenys una quinzena d’embarcacions de la Global Sumud Flotilla, segons ha explicat la missió a través de les xarxes. Durant la nit, els soldats han anat abordant vaixells. Les últimes embarcacions interceptades han estat el All in, el Seulle i l’Oygono. L’operació va començar dimecres al vespre, quan el grup de quaranta naus es trobava a unes 70 milles nàutiques de Gaza, en aigües internacionals, segons els activistes, però dins del perímetre d’exclusió marcat per l’armada hebrea, segons el govern de Benjamin Netanyahu. El govern d’Israel diu que les detencions s'han fet "de forma segura" i que els tripulants estan sans i estalvis. Els vaixells que no han estat aturats continuen cap a Gaza.
"La Greta i els seus amics estan sans i estalvis". Així va confirmar l'assalt el Ministeri d'Exteriors israelià, que va assenyalar que diversos vaixells de la Flotilla "han estat aturats de manera segura i els seus passatgers són traslladats a un port israelià".
"Hi ha una gran concentració de vaixells, i coincideix amb els plans declarats pel Ministeri d'Afers Exteriors israelià i el consens dels mitjans de comunicació sobre el que passaria aquesta nit, i el seu pla declarat d'interceptar il·legalment la nostra missió de trencar el setge i crear un corredor humanitari", havia dit Thiago Avila, membre del comitè directiu de la flotilla, en declaracions a Al Jazeera. "Estem arribant a un moment decisiu de la nostra missió", afirmava, subratllant que els membres de la flotilla haurien de romandre no violents fins i tot si eren atacats.
Pocs minuts després d’aquestes declaracions, el senyal d’emissió de les embarcacions que formen la Global Sumud Flotilla van anar caient, d’un en un. Els tripulants que mantenien una comunicació fluida amb mitjans i activistes fora de les embarcacions també han deixat de respondre. Tot seguit, i com ja havia passat en altres flotilles com la Madleen, van començar a circular per les xarxes socials diversos vídeos gravats per la tripulació abans de ser abordats. És el cas de Greta Thunberg, que, a bord de l’Alma, havia advertit de la possibilitat que fossin interceptats per Israel, “la qual cosa suposa una violació flagrant de la llei humanitària i marítima”. “Israel no és immune a la legislació internacional, ha de respondre pels seus crims de guerra”, va dir abans de concloure amb un posicionament molt clar: “Aturem el genocidi, aturem l’ocupació i Palestina lliure”.
A bord del Sirius, la segona embarcació abordada per les FDI, hi viatjava l'exalcaldessa de Barcelona Ada Colau. De la mateixa manera que Thunberg, va publicar un vídeo gravat prèviament a l'operació israeliana en què va dir que “si estàs veient aquest vídeo és perquè Israel ens ha detingut il·legalment”. “Et demano que siguis la nostra veu, que facis el màxim soroll possible i que pressionis els nostres governs perquè ens alliberin i ens permetin obrir un corredor humanitari a Gaza”, va declarar.
Abans de començar a interceptar les embarcacions de la Flotilla, les FDI havien contactat amb la tripulació per demanar-los que canviessin el seu rumb, una recomanació a la qual van fer cas omís. “Esteu entrant en una zona de guerra activa. Si intenteu trencar el bloqueig naval, aturarem la vostra embarcació. Sou responsables de les vostres accions”, se sentia per la ràdio. A banda de la vintena de naus que Israel ha desplegat per barrar el pas de la missió humanitària, els periodistes a bord de la Flotilla van informar que hi havia una gran presència de drons sobrevolant la zona. L’ofensiva ha va començar amb el rodeig de l’Alma, una de les embarcacions més avançades.
Què passarà amb la tripulació?
En aquests moments encara no hi ha confirmació oficial sobre el destí de la tripulació de la Global Sumud Flotilla, però existeix un procediment habitual adoptat per les FDI en aquesta classe d’operacions: remolcar les embarcacions fins al port d’Ashdod, detenir temporalment els activistes i deportar-los posteriorment als seus països d’origen. Això ja va passar en l’episodi més recent, el del vaixell Madleen, on també viatjava Thunberg. Ara bé, cal recordar que altres precedents han acabat amb denúncies greus, com en el cas de la flotilla del 2018, on alguns activistes van acusar l’exèrcit israelià d’haver fet servir pistoles elèctriques i d’haver-los agredit físicament. El cas més tràgic, però, continua sent el del Mavi Marmara, abordat el 2010 en aigües internacionals, on l’assalt de les forces israelianes va provocar la mort de deu activistes.