El govern d’Israel ha aprovat aquest diumenge el reconeixement del genocidi armeni, en què entre els anys 1915 i 1923 prop d’1,5 milions d’armenis van morir a mans de l’Imperi Otomà. La decisió, anunciada pel Ministeri d’Exteriors israelià, haurà de ser ratificada ara pel Parlament perquè esdevingui oficial. El titular d’Exteriors, Gideon Saar, ha qualificat el pas d’“històric” i ha defensat que “mai és tard per fer el que és correcte”, en referència al reconeixement d’una de les massacres més greus del segle XX.
Amb aquest pas, Israel se sumarà a la trentena llarga d’estats —entre els quals hi ha els Estats Units, Rússia o l’Uruguai— que ja reconeixen oficialment el genocidi armeni, una qualificació que Turquia continua rebutjant. “D’aquesta manera, Israel se suma als 32 països que han complert el seu deure moral en reconèixer la veritat històrica i rebutjar els intents de negar-la”, ha escrit Saar a la xarxa social X. El ministre ja havia avançat dijous la seva voluntat de portar la iniciativa al Parlament, argumentant que es tracta d’“un deure moral i històric”, i havia defensat que “hem de condemnar enèrgicament qualsevol negació, minimització o distorsió de la veritat històrica”. Segons recullen diversos mitjans israelians, els successius governs del país havien evitat fins ara aquest reconeixement per preservar les relacions diplomàtiques amb el govern de Recep Tayyip Erdogan.
It's never too late to do the right thing.
— Gideon Sa'ar | גדעון סער (@gidonsaar) June 28, 2026
I thank @IsraeliPM Netanyahu for his support, and the government ministers for their unanimous approval of the resolution I initiated for Israel's recognition of the Armenian Genocide.
Thus, Israel joins 32 countries that have… pic.twitter.com/SHZ5v58U6G
Càlcul polític?
L’anunci del govern israelià no ha estat exempt de crítiques. Hagop Djernazian, activista de la comunitat armènia de Jerusalem i cofundador del moviment per a la defensa del Barri Armeni de la Ciutat Vella, ha qualificat la decisió d’“oportunista” en un missatge publicat a X. “Què ha passat amb la política del Ministeri d’Exteriors que ha sabotejat activament tota mena d’iniciatives durant anys?”, s’ha preguntat, tot recordant que el 2020 el govern israelià encara sostenia que “era inapropiat que el Parlament adoptés una postura oficial sobre el tema”. Segons Djernazian, el gir respon al deteriorament de les relacions entre Israel i Turquia, i ha advertit que “el reconeixement de qualsevol crim ha d’honrar la memòria de les víctimes, no servir com un instrument convenient de política exterior”.
Precisament, el reconeixement arriba en un moment de màxima tensió entre Israel i Turquia, després d’anys d’enfrontaments diplomàtics i d’intercanvi d’acusacions entre els dos governs. Ankara ha condemnat reiteradament l’ofensiva israeliana a Gaza, mentre que des de Tel-Aviv s’ha criticat el govern turc per les seves mancances democràtiques i el tracte a la minoria kurda. Tot i que Saar ha negat que la decisió respongui a una represàlia contra Turquia, diversos mitjans israelians han interpretat el moviment en aquest sentit. El pas també es produeix després que, el setembre passat, una comissió independent nomenada per les Nacions Unides conclogués que Israel ha comès un genocidi a Gaza, on més de 73.000 persones han mort en el marc de l’ofensiva israeliana, la majoria després dels atemptats de Hamàs del 7 d'octubre.