Les Forces de Defensa d’Israel (FDI) han anunciat, a través d’un comunicat, la mort de Izz al-Din al-Haddad, líder de Hamàs a la Franja de Gaza i cap del braç militar de la milícia terrorista, en un atac aeri israelià aquest divendres. “Eliminat: Izz al-Din al-Haddad, cap de l’ala militar de Hamàs i un dels últims comandaments d’alt rang implicats en la planificació de la massacre del 7 d’octubre”, afirma el missatge de l’exèrcit hebreu, que també explica que “després de la mort de Mohammed Sinwar, Haddad va assumir-ne les funcions i va treballar per reconstruir les capacitats de Hamàs, a més de planificar nombrosos atacs terroristes contra civils israelians i soldats de les FDI”. El missatge afegeix que “durant la guerra, Haddad també va estar implicat en la retenció de diversos ostatges israelians en captivitat sota control de Hamàs. Així mateix, va gestionar el sistema de segrestos de l’organització, utilitzant els ostatges com a escuts humans”. Es tracta del dirigent de Hamàs de més alt rang mort per Israel des de l’acord d’alto el foc de l’octubre passat, impulsat pels Estats Units amb l’objectiu de posar fi als combats. Haddad, anomenat el fantasma de Gaza,  es va convertir en un dels principals obstacles per aconseguir un acord de pau perquè s’oposava a la fi de Hamàs i va voler continuar la lluita armada.  El comandant palestí era conegut pel seu nom de guerra, Abu Suhaib, i  es va guanyar el sobrenom del fantasma de Gaza, per la seva capacitat de sortir indemne dels atemptats d’Israel.  

Haddad seguia operant i lluitant a Gaza, tot i que la capacitat militar de les milícies terroristes es trobava severament debilitada. Israel ha eliminat de manera sistemàtica bona part de la cúpula militar de Hamàs i ha provocat greus danys a la seva infraestructura, però l’organització encara no ha estat completament desmantellada. Izz al Din Haddad era anomenat el fantasma de Gaza perquè sempre havia sobreviscut als múltiples intents d’assassinats israelians -almenys sis durant la guerra- abans d’eliminar-lo aquest divendres, quan es va acabar la seva sort. El comandant, nascut en 1979, va morir durant un dels dos atacs que Israel va portar a terme divendres a Gaza contra el líder de Hamàs al barri d’Al Rimal, en els que van morir set palestins, entre ells tres dones i un nen, i va deixar 20 ferits, però no va precisar si havia aconseguit eliminar el seu objectiu. Israel havia intensificat els seus atacs sobre Gaza en les darreres setmanes, després de posar fi als bombardejos coordinats amb els Estats Units contra l’Iran, i ha tornat a concentrar la seva ofensiva sobre el devastat territori palestí, on, segons l’exèrcit israelià, els combatents de Hamàs estan reforçant el seu control. 

Fins aquest dissabte no s’ha confirmat la mort de Haddad per part de les FDI. Les mesquites de Gaza van confirmar també la mort del líder de les Brigades Ezzeldín al-Qassam, juntament amb la seva esposa i la seva filla, en l’atac israelià produït coincidint amb l’inici dels funerals a la ciutat de Gaza. Dos altres fills del comandant militar de Hamàs ja havien perdut la vida durant els atacs palestins del 7 d’octubre del 2023 contra Israel, l’episodi que va desencadenar l’actual guerra a la Franja. Aquest dissabte s’ha celebrat el funeral fúnebre del líder de Hamàs amb una gran afluència de públic.

Successor de Mohammed Sinwar

Haddad va assumir el comandament el maig de l’any passat després de la mort del seu predecessor, Mohammed Sinwar, en un atac israelià. Sinwar, al seu torn, havia pres les regnes de l’ala militar de Hamàs arran de la mort de Mohammed Deif, també abatut per Israel el juliol del 2024. El cap de l’Estat Major de l’exèrcit israelià, el general Eyal Zamir, ha qualificat l’operació d’“èxit operatiu significatiu” i ha descrit Haddad com “un dels principals responsables de la massacre del 7 d’octubre”. En un altre comunicat, les forces israelianes han assegurat que Haddad “va participar durant tota la guerra en la retenció de nombrosos ostatges israelians sota custòdia de Hamàs” i que dirigia el sistema de captiveri de l’organització “mentre s’envoltava d’ostatges en un intent d’evitar ser eliminat”.

Izz al-Din al-Haddad ja va saltar a la primera plana internacional el passat mes d’octubre, quan es va posicionar en contra del pla de pau de Donald Trump  format per 20 punts que el president nord-americà havia presentat al setembre i que comptava amb el vistiplau de Benjamin Netanyahu. Haddad estava decidit a seguir lluitant perquè estava convençut que el pla va ser dissenyat per acabar amb Hamàs, tant si el grup l’accepta com si no, i per això estava decidit a continuar lluitant.