L'escalada de tensions a l'Orient Mitjà, sobretot arran de l'atac dels Estats Units a tres de les instal·lacions nuclears de l'Iran, podria tenir en les pròximes hores les primeres conseqüències energètiques i econòmiques. El Parlament de l'Iran ha recomanat aquest diumenge el tancament de l'Estret d'Ormuz, entre l'Iran i la península Aràbiga, per on passa el 20% del cru mundial. Tot i la petició del parlament iranià, la decisió encara ha de rebre l'aprovació d'altres òrgans, com ara el Consell Suprem de Seguretat Nacional.
Sobre el possible bloqueig de l'Estret d'Ormuz ja se'n parlava fa uns dies, quan diversos alts comandaments militars nord-americans van advertir en reunions a la Casa Blanca que cal preparar-se per a aquesta amenaça. De fet, la República Islàmica ja va deixar clar que està disposada a tancar l’estret si els Estats Units decidien atacar l'Iran. Aquest moviment tàctic, si finalment es du a terme, podria paralitzar completament tota la flota nord-americana a la zona, cosa que dispararia els preus dels hidrocarburs al món i provocaria un daltabaix en l’economia global. Es tracta d'una de les cartes més poderoses de les quals disposa l'Iran davant una possible negociació del conflicte.
Un enclavament estratègic
Ubicat entre el Golf Pèrsic i el Golf d'Oman, l'Estret d'Ormuz separa l'Iran i la península Aràbiga. Per aquest punt hi transiten cada dia una mitjana de 13 vaixells cisterna que transporten més de 15 milions de barrils de petroli i es transporta al voltant d'un 20 % de la producció mundial de cru i també de gas. Per aquest motiu, es tracta d'un enclavament estratègic, que ha estat escenari de nombrosos incidents els últims anys, inclosos atacs i confiscacions de petroliers i vaixells de càrrega, enmig de les tensions entre l'Iran i els Estats Units per les sancions imposades per aquest últim a la venda de petroli iranià. De fet, el 2021, i pel fet que en els últims anys la zona va ser escenari d'atacs a petroliers, dels quals en molts casos es va acusar l'Iran, aquest va decidir obrir una estratègica terminal d'exportació de petroli al mar d'Oman, cosa que va evitar per primera vegada als vaixells de càrrega haver de creuar l'estret d'Ormuz.
La resposta de l'Iran
Després de la intervenció dels Estats Units en la guerra entre el règim islamista i Israel, bombardejant tres centrals nuclears del país, l'Iran ja ha anunciat que hi haurà represàlies. No ha tardat el ministre iranià d'Afers Exteriors, Abás Araqchí, en afirmar que l'Iran es reserva "totes les opcions" per defensar-se després de l'atac ordenat pel president nord-americà, Donald Trump. Tot i que el Centre de Seguretat Nuclear de l'Iran ha assegurat que "no s'han registrat indicis de contaminació" en els complexos nuclears que han estat bombardejats, el secretari de Defensa dels Estats Units, Pete Hegseth, ha declarat que l’atac, conegut com l’Operació Martell de Mitjanit, ha “devastat” completament el programa nuclear de la república islàmica i ha sigut un “èxit aclaparador” de l’exèrcit nord-americà. Amb tot, aquest matí han tornat a sonar sirenes antiaèries a Jerusalem i en diversos punts del centre i el nord de l'Estat israelià per una nova onada de míssils llançats des de l'Iran.