L’Iran ha autoritzat el pas de vaixells comercials vinculats a Espanya per l’estret d’Ormuz, malgrat el bloqueig vigent des de l’inici de la guerra el passat 28 de febrer. L’anunci l’ha fet l’ambaixada iraniana a Madrid a través d’un missatge a la xarxa social X, en què destaca el “compromís amb el dret internacional” de l’executiu de Pedro Sánchez. En aquest sentit, Teheran assegura que es mostra “receptiu davant de qualsevol sol·licitud procedent de Madrid”, en una decisió que suposa una excepció en el control estricte del trànsit marítim en aquesta via clau per al comerç energètic mundial, per on circulava prop del 20% del petroli i el gas mundial abans de l’inici de les hostilitats.
La publicació de l’ambaixada iraniana va acompanyada del hashtag #EstechoDeOrmuz i d’un gràfic de la zona, alhora que es produeix en un escenari de forta tensió per les restriccions al trànsit marítim en aquest pas estratègic. El ministeri d’Afers Exteriors iranià ha reiterat que els vaixells que vulguin travessar Ormuz s'han de coordinar amb Teheran, mentre que el comandant de les forces navals de la Guàrdia Revolucionària va recalcar l'11 de març que qualsevol embarcació que vulgui passar ha de demanar permís a l'Iran. Així mateix, Alhora, la missió de l'Iran davant l'ONU va afirmar el 24 de març a X que els vaixells "no hostils" que no participin ni donin suport a actes d'agressió contra l'Iran i que compleixin les normes de seguretat declarades poden transitar de manera "segura" per l'estret.
El trànsit per l’estret d’Ormuz ha quedat reduït a mínims des del 28 de febrer, amb només 44 vaixells que han aconseguit travessar-lo. La majoria corresponen a flota fantasma de l’Iran, similar a la russa, que opera amb banderes de tercers països per esquivar les sancions internacionals. Tot i aquest control estricte, també han pogut passar alguns vaixells vinculats a la Xina i l’Índia. Segons Bloomberg, Teheran estaria aplicant un peatge informal per permetre el trànsit, que en alguns casos podria arribar fins als dos milions de dòlars per viatge, tot i que no s’ha aclarit si es tracta d’un sistema regular ni quin és el mecanisme exacte amb què s’imposa.
“No a la guerra”, sí a Ormuz?
El govern espanyol s’ha situat entre les veus més crítiques amb l’ofensiva dels Estats Units i Israel contra l’Iran. Recuperant el lema del “No a la guerra”, Sánchez ha advertit que el món no necessita un nou conflicte, i menys “una guerra il·legal, absurda, cruel que ens allunya dels nostres objectius econòmics, socials i mediambientals”, tal com va expressar recentment al Congrés. En aquesta línia, l’executiu socialista ha impedit l’ús de les bases de Rota i Morón per a operacions militars dels Estats Units. Des de Teheran han valorat positivament aquesta posició i han arribat a utilitzar la imatge de Sánchez en adhesius dels míssils llançats contra Israel. Tot i això, la Moncloa encara no s’ha pronunciat sobre l’oferiment referent a Ormuz.