Un tribunal revolucionari iranià ha condemnat la Premi Nobel de la Pau Narges Mohammadi a set anys i mig de presó per diversos càrrecs de conspiració i propaganda contra el sistema. “Ha estat condemnada a sis anys de presó pels càrrecs de congregació i col·lusió, a un any i mig de presó per activitat propagandística i, com a pena complementària, a dos anys de prohibició de sortida del país”, ha informat aquest diumenge el seu advocat Mostafa Nili. L'activista ha estat arrestada en tretze ocasions, condemnada en nou i va ser empresonada per darrera vegada el 2021.
L'advocat ha explicat que aquest matí ha rebut una trucada de l'activista detinguda en què l'informava que dissabte va ser traslladada a la sala primera del Tribunal Revolucionari de Mashad i després de l'audiència, es va dictar sentència en contra. Mohammadi també el va informar que fa tres dies va ser traslladada a un hospital pel mal estat de salut i que quan li va començar a explicar les circumstàncies del seu arrest, la trucada es va tallar. Nili ha indicat que atès que s'ha dictat sentència, l'activista ha de ser traslladada a una presó, segons la legislació iraniana, però que, segons la seva opinió, ha de ser alliberada. "En vista de les seves malalties, s'espera que s'ordeni el seu alliberament temporal sota fiança perquè pugui rebre tractament mèdic", ha dit l'advocat.
Mohammadi va ser detinguda de manera violenta a mitjans de desembre juntament amb altres activistes durant una cerimònia fúnebre d'un advocat a la ciutat nord-oriental de Mashad, segons va denunciar la família. La Premi Nobel de la Pau es trobava en llibertat condicional des del desembre del 2024, quan va ser posada en llibertat per problemes mèdics. Tot i les condemnes i l'empresonament, l'activista de drets humans i de les dones ha continuat denunciant les violacions de drets fonamentals a l'Iran, incloent-hi l'aplicació de la pena de mort i la violència contra les dones que no fan servir el vel islàmic.
Enmig de les converses entre Washington i Teheran
La notícia arriba en un moment en què Washington i Teheran han iniciat converses a Oman, sota l’ombra d’una possible escalada armada que podria tenir conseqüències profundes a l’Orient Mitjà. Trump ha reforçat en els darrers mesos la seva retòrica bel·ligerant contra el règim iranià, al qual acusa de reprimir brutalment les protestes internes, que van deixar més de 40.000 manifestants morts —segons les estimacions de les organitzacions de drets humans— entre desembre i gener, i de voler reactivar el seu programa nuclear.