L’Iran ha admès per primera vegada una xifra de morts molt superior a la reconeguda fins ara arran de la repressió de les protestes contra el règim. Un alt càrrec iranià ha assegurat aquest dimarts a Reuters, sota condició d’anonimat, que al voltant de 2.000 persones han mort des de l’inici de les mobilitzacions. Segons aquesta font, les morts —tant de civils com de membres de les forces de seguretat— serien atribuïbles a “terroristes”. L’oposició iraniana, per la seva part, eleva molt més el recompte i assegura que les víctimes mortals ja serien unes 12.000, en un context de censura informativa i fort control estatal que dificulta la verificació independent de les dades. Informes de la BBC també apunten que el nombre de morts podria superar els 10.000.

Des de les Nacions Unides, el cap de drets humans ha condemnat durament la repressió. L'alt comissionat de l’ONU per als Drets Humans, Volker Türk, s'ha declarat “horroritzat” per la mort de “milers de persones” durant les protestes. “Aquest cicle de violència horrorosa no pot continuar. El poble iranià i les seves demandes d’equitat, igualtat i justícia han de ser escoltades”, ha afirmat Türk en un comunicat llegit pel portaveu de l’organisme, Jeremy Laurence. L’alt comissionat també ha expresst la seva preocupació per la possible aplicació de la pena de mort contra milers de manifestants detinguts.

L'Iran diu que té les protestes sota control

Les protestes van començar el 28 de desembre, arran de l’augment dels preus, però aviat van derivar en una revolta contra el règim. El govern de l'Iran va afimrar aquest dilluns que té la situació de les massives protestes sota control. El ministre d'Exteriors iranià, Abbas Araghchi, ha afirmat que les forces de seguretat han aconseguit controlar la situació i ha anunciat que la connexió a internet, interrompuda a tot el país durant els últims dies arran del creixement de les manifestacions, es recuperarà "aviat". Segons el ministre, el que passa al país "no són simples protestes, sinó una guerra terrorista i una prolongació de l'agressió estatunidenca i israeliana", amb la incursió, a parer seu, de grups terroristes armats que s'han infiltrat en les protestes per desvirtuar el seu propòsit inicial. 

Malgrat la magnitud de la revolta, analistes i fonts diplomàtiques consideren que el règim, tot i estar debilitat, podria resistir si no es produeixen desercions internes dins de l’aparell de seguretat. Aquesta és ja la cinquena gran onada de protestes que afronta la República Islàmica des del 2009, en un moment de forta pressió econòmica, sancions internacionals i tensió creixent amb Israel i els Estats Units.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!