Els van robar un lloc sagrat i van tallar en ell els rostres dels seus "colonitzadors". Per a milers d'indígenes als Estats Units, la muntanya Rushmore és un "símbol del supremacisme blanc" que promou Donald Trump, i ara esperen com un "insult" la visita del president en ple debat nacional sobre els monuments i el racisme.

És per això que aquest divendres, un grup d'indígenes sioux han bloquejat la carretera per la qual tenia previst arribar Trump a la muntanya Rushmore. Més de 300 persones han mantingut el bloqueig a la carretera a Keystone S.D durant més de quatre hores, evitant l'entrada de partidaris del president nord-americà a l'acte, que es fa amb motiu de l'aniversari de la independència del país nord-americà. La policia ha respost amb càrregues policials i 12 activistes han estat detinguts. 

A més, la visita de Trump al monument arriba enmig d'un procés de reflexió als EUA sobre l'historial racista de molts dels estadistes i generals homenatjats en monuments i estàtues. "La muntanya Rushmore és un símbol d'injustícia, de desigualtat racial i de supremacisme blanc als Estats Units", ha explicat Nick Tilsen, un membre de la tribu Oglala Lakota i activista del col·lectiu indígena NDN, en una entrevista amb Efe.

"Es va tallar a les terres sagrades del poble Lakota amb les cares de quatre homes blancs que eren colonitzadors dels indígenes, que han creat polítiques terribles que continuen afectant als indígenes avui. I que el president dels Estats Units vingui aquí a buscar vots és un insult enorme", ha afegit.

El passat sioux de la muntanya

Encara que els Turons Negres pertanyien a la nació sioux segons un tractat de 1868, el govern les hi va arrabassar durant la febre de l'or del segle XIX i mai no les va tornar. El Tribunal Suprem va donar la raó als indígenes el 1980 i va obligar els EUA a pagar-los més de 1.300 milions de dòlars, però les tribus no ho han acceptat. "No volem els diners, volem la nostra terra", ha aclarit a Efe Madonna Thunder Hawk, una líder indígena Lakota de 80 anys.

Aquesta terra va quedar "profanada", segons les tribus, entre 1927 i 1941, quan els trepants i la dinamita van perfilar en un dels seus pendents de granit les cares dels expresidents nord-americans George Washington (1789-1797), Thomas Jefferson (1801-1809), Abraham Lincoln (1861-1865) i Theodore Roosevelt (1901-1909).

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat