Davant l’auge de la ultradreta a Anglaterra, els partits independentistes es perfilen com els guanyadors de les eleccions del passat dijous tant a Gal·les com a Escòcia, on hi havia convocades eleccions als seus parlaments nacionals. El Partit Laborista certifica a Gal·les la seva desfeta i ha patit la seva primera i més important derrota en una regió que ha governat ininterrompudament des de l’any 1999. Amb els 96 seients ja assignats, els independentistes del Plaid Cymru guanyen amb 43 escons, però es quedaran a un pas de la majoria absoluta i hauran de pactar per governar. El segon partit més gran al Senedd, la cambra gal·lesa, serà Reform UK, que confirma el seu bon moment electoral. Els laboristes del primer ministre Keir Starmer passaran de ser la primera força a la tercera i, de moment, perden 20 escons dels que tenien, tot i que la cambra ha passat en aquestes eleccions de tenir 60 membres a 96. A Escòcia, els resultats apunten al mateix escenari, amb els independentistes del Partit Nacional Escocès (SNP) guanyant, però sense arribar a la majoria absoluta.
La desfeta del laborisme a Gal·les es preveu històrica. L'actual Ministra Principal de Gal·les i líder dels laboristes al país, Eluned Morgan, no ha pogut revalidar el seu escó en la circumscripció de Ceredigion Penfro, on els sis seients en joc se’ls han acabat repartint independentistes (3), extrema dreta (2) i conservadors (2). Davant d’aquesta derrota, Morgan ha anunciat que dimitiria com a líder dels laboristes i ha acceptat tota la responsabilitat pels resultats del Partit Laborista a Gal·les. També ha animat al seu partit a “fer autocrítica i a entendre la profunditat del repte al qual ens enfrontem”, tot dient que els laboristes han de tornar “a ser el partit de la classe treballadora” i que el govern central del Regne Unit que presideix Keir Starmer “ha de canviar de rumb”.
Aquest cataclisme per als laboristes també ha escombrat el seu líder a Escòcia, Anas Sarwar, que ha perdut en el seu intent de tornar al parlament autònom escocès per una circumscripció directa. Sarwar ha estat derrotat al sud de Glasgow per la candidata nacionalista Zen Ghani per més de 5.000 vots, enmig d'una mala jornada per als laboristes escocesos i després d'admetre prèviament que el seu partit “ha perdut l'argument del canvi” i que la formació “està patint”. Els independentistes han aconseguit 55 dels 73 escons que es dirimeixen per elecció directa i, tot i que encara queden per anunciar els resultats dels districtes, les principals projeccions apunten al fet que l'SNP no arribarà a la majoria absoluta, que només ha aconseguit un cop, l'any 2011.
Victòria independentista a Gal·les
Amb l’anunci dels resultats a Gal·les, la desfeta dels laboristes és històrica. El partit tradicionalment guanyador en aquesta part del Regne Unit passa de ser el partit principal del Senedd a ser la tercera força política, caient per sota de l'extrema dreta de Nigel Farage, i amb només 9 dels 97. Per primer cop, els independentistes seran la principal força política a Gal·les, un resultat que, per una part, s’explica amb la irrupció de Reform UK a la política britànica i la manera com el Plaid Cymru s’ha erigit en l’única opció capaç de plantar-li cara electoralment. Amb el laborisme tocat per la impopularitat de la gestió de Keir Starmer com a primer ministre del Regne Unit, els independentistes es plantegen com la formació capaç d’aturar l’avenç de l’extrema dreta i governar en benefici dels gal·lesos. De fet, les últimes enquestes abans dels comicis apuntaven que “aturar Reform” era el factor més important en la decisió dels electors, amb un 14%.
Amb 43 escons dels 96 en joc i un 35,4% del vot, els independentistes s’erigeixen en els clars vencedors davant la desfeta històrica dels laboristes. Reform UK, que veia possible el fet de convertir-se en la principal força en aquesta nació, ha aconseguit 34 escons i un 29% del vot, 28 punts percentuals més que l’anterior elecció. Per la seva part, els laboristes queden tercers i perden 20 escons, quedant-se només amb 9, així com 25 punts en el vot, del qual recullen un 11%. La desfeta també és important pel Partit Conservador, que ha aconseguit un 10% dels vots (14 punts menys que l’anterior elecció) i es queda amb 7 escons al parlament. El Partit Verd i el Liberal Demòcrata milloren els seus resultats a la cambra i aconsegueixen entrar al Senedd per primer cop.
Un “canvi sísmic”
De confirmar-se els resultats també a Escòcia, les tres nacions cèltiques del Regne Unit estaran liderades per partits independentistes. Davant d’aquest fet, la ministra principal d’Irlanda del Nord i vicepresidenta del Sinn Féin, Michelle O’Neill, ha augurat un “canvi sísmic” en la política britànica. En opinió de la ministra principal nord-irlandesa, la perspectiva que hi hagi governs nacionalistes alhora també a Escòcia i Gal·les demostra que la unió del Regne Unit “s'està trencant per les costures”. “Tot apunta que el resultat suposarà un canvi sísmic a la política, que envia un missatge molt clar que la gent està cansada dels lligams de Westminster”, en al·lusió al govern i parlament britànics. Davant d’aquests canvis, ha reivindicat “l’autodeterminació nacional” com l’àmbit compartit en les tres nacions.