El president xinès, Xi Jinping, ha demanat reforçar l'ús del mandarí a la Mongòlia Interior, sota administració xinesa. El vast territori situat al nord de la Xina ja va ser sacsejat l'any passat per protestes contra una nova política lingüística de caràcter imperialista, vista per la població com a una amenaça per a la cultura local.

Segons ha explicat la radiotelevisió belga francòfona (RTBF), la regió compta amb uns 25 milions d’habitants i una cinquena part d'ells són xinesos d’ètnia mongola. La majoria dels habitants se senten orgullosos de la seva proximitat cultural i lingüística amb Mongòlia, l’estat independent situat més al nord. 

Tanmateix, des del principi d'aquest curs escolar, les escoles estan obligades a ensenyar xinès als alumnes. Com a conseqüència, es va deixar de banda el mongol, fet que va provocar la indignació general entre molts pares, que es van negar a enviar els seus fills a l’escola com a protesta, i va acabar amb la convocatòria de grans i inusuals manifestacions que van sacsejar el territori. 

Reforçar l'ús de la "llengua nacional comuna"

El president xinès Xi Jinping ha demanat reforçar l'ús de la "llengua nacional comuna" mandarina a Mongòlia Interior així com promoure "eines educatives nacionals" a les escoles de la regió, segons ha destacat l'agència oficial de notícies xinesa.

Segons Xi, es tracta de corregir el que ell considera "falses idees" sobre cultura i nacionalitat, tal com va argumentar davant els representants de la Mongòlia Interior, al marge de la sessió plenària del Congrés Nacional Popular (ANP).

En la mateixa línia, també s’han establert polítiques similars en altres regions poblades per grans grups ètnics: sobretot al Tibet (tibetans) i a Xinjiang (uigurs). 

Por a una assimilació gradual

Mongòlia interior, una vasta regió de prats, deserts i boscos, té més mongols que la veïna Mongòlia, i molts dels seus habitants temen una assimilació gradual. Les autoritats argumenten que un millor domini del xinès estàndard proporciona a les minories ètniques més oportunitats de desenvolupament, ocupació i mobilitat professional a la Xina. 

La Xina, a la deriva cap a l'autocràcia 

El mitjà RTBF ja havia parlat de Xi Jinping com el possible nou Mao Zedong. L'any 2018 el Partit Comunista Xinès va crear una esmena constitucional que per aixecar el límit constitucional de dos mandats per al president de la República Popular.

D'aquesta manera, Xi, que està al poder des de l'any 2013, es veuria a si mateix com a president de forma indefinida, ja que, amb aquest canvi, seria tècnicament possible. 

Segons les declaracions de dos especialistes de l'Imperi Mitjà recollides per l'RTBF, aquest fet demostra una perillosa deriva cap a l'autocràcia i revela l'estratègia del posicionament xinès a l'escena mundial.

 

Imatge principal, Xi Jinping / EFE

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat