El 21 de març se celebra el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Discriminació Racial. Tot i els avenços socials, el racisme continua manifestant-se en situacions quotidianes a les nostres ciutats, sovint de manera subtil però constant. 

Un veí de Barcelona ho expressa així: “Es pensen que soc pobre o els vull robar per la meva aparença física”, una percepció que reflecteix prejudicis arrelats que afecten moltes persones pel simple fet de ser com són o d’on provenen. Aquest testimoni no és un cas aïllat, sinó una mostra d’una realitat més àmplia que posa de manifest que les actituds discriminatòries encara formen part del dia a dia de moltes persones.

Per què es va escollir aquesta data? Ve determinada arran dels fets succeïts el 21 de març de 1960 a Sharpeville, Sud-àfrica.

Què va passar a Sharpeville?

Aquell dia, diferents sud-africans van sortir a manifestar-se pacíficament contra l’anomenada llei de passis, i la protesta va acabar amb l’assassinat de 69 persones que hi participaven.

La llei de passis controlava estrictament el moviment de tota la població no blanca, obligant-los a portar un document d’identitat que determinava on podien viure, treballar i moure’s. 

En què consisteix el sistema d'apartheid?

La llei s’aplicava a Sharpeville, i anava lligada amb l’apartheid, nom que fa referència a la segregació racial que existia a Sud-àfrica i Namíbia entre el 1948 i el 1994. La segregació consistia en una separació per races (els blancs, els negres, els mestissos i els indis) en espais públics, acadèmics i recreatius. Centrant el poder exclusiu a les persones de pell blanca i arribant a prohibir matrimonis o relacions sexuals entre blancs i negres. L’objectiu de la discriminació era conservar el poder de la minoria blanca, que representava el 21% de la població. 

Abans de la victòria del Partit Nacional el 1948, quan es va imposar aquest nou sistema, les persones no blanques tenien alguns drets, podien votar però amb moltes restriccions. 

El racisme en l’actualitat

A mesura que han anat passant els anys, moltes lleis racistes han anat desapareixent arreu del món. Però la discriminació encara és present als carrers. 

Diversos veïns de Barcelona es queixen per atacs racistes, insults pel seu color de pell o aparença, i una diferenciació en espais públics. 

Algunes de les experiències viscudes són: "Em sexualitzen per ser una dona negre", "Em diuen 'xinita'", "M'ataquen per xarxes socials dient-me que torni al meu país", “No em van deixar entrar a la discoteca per ser negre” o “Es pensen que soc pobre o els vull robar per la meva aparença física”. Aquestes percepcions no només afecten moments d’oci; també apareixen en l’àmbit professional. Una dona negre afirma: “Jo soc psicòloga, i hi ha clients que m’han vingut a consulta i m’han mirat sorpresos, perquè em posen en professions de cuidar a nens o netejar pisos. Estem avançant, però encara existeix aquest estigma en persones grans”.

Casos de racisme el 2025

El Consell per a l’Eliminació de la Discriminació Racial i Ètnica (CEDRE) va atendre un total de 2.703 casos de discriminació racista a Espanya i 3.280 persones. Aquests casos van ser notificats entre l’1 de gener i el 19 de desembre del 2025. De tal manera que es va atendre una mitjana de nou trucades i set casos diaris.

A Catalunya s’han notificat 165 casos, però Madrid, Andalusia i Castella i Lleó són les comunitats autònomes amb més casos atesos, segons dades del Ministeri d’Igualtat.

Els contextos més habituals on es produeixen les discriminacions racistes són a la feina, els serveis, l’habitatge, la salut i a l’educació.

Els col·lectius discriminats reflecteixen una gran varietat d'orígens ètnics i racials. Destacant les persones llatinoamericanes blanques, amb 850 atencions, seguit de gitanos, àrabs, negres, afrodescendent, africans, afroespanyols i amazics.

Tot i el nombre elevat de denúncies, el 20,6 % de les persones que pateixen una discriminació racista considera que realitzar la denúncia no serveix per a res. I un 18,6 % li resta la importància a la discriminació.