El Parlament d'Hongria ha aprovat aquest dimarts, amb l'aclaparadora majoria del govern ultranacionalista, la sortida del país de la Cort Penal Internacional, en reacció a la decisió d'aquest tribunal d'acusar el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, de crims de guerra a Gaza. El govern hongarès, que dirigeix Viktor Orbán, havia anunciat aquesta decisió l'abril passat, coincidint amb una vista de Netanyahu a Hongria, en opinar que la Cort s'ha convertit en un "organisme polític".
Què passarà ara?
La proposta del govern d'abandonar aquest tribunal va ser aprovat amb 134 vots a favor, 37 en contra i 7 abstencions, assenyala el portal informatiu hongarès Index. Aquesta font assenyala que el ministre d'Exteriors, Péter Szijjártó, informarà d'aquesta decisió el secretari general de les Nacions Unides, António Guterres. Hongria es converteix així en el primer país europeu a abandonar aquest organisme, que té com a mandat enjudiciar els crims més greus —genocidi, crims de guerra i de lesa humanitat— quan els Estats no estan disposats o no poden fer-ho per ells mateixos.
Fins ara, només Burundi i les Filipines han abandonat aquesta cort, i països com els Estats Units, la Xina, Rússia i Israel no són membres i, per tant, no reconeixen la seva jurisdicció ni la recolzen quan es tracta de casos que els afecten ells mateixos o els seus aliats. Hongria va signar l'Estatut de Roma, pel qual es va crear la CPI, l'any 1999, i el va ratificar el 2001.
Orbán es va negar a detenir Netanyahu
La CPI va emetre el novembre del 2024 una ordre d'arrest contra Netanyahu per presumptes crims de guerra i de lesa humanitat a la Franja de Gaza. Com a membre de la Cort, Hongria hauria d'haver executat l'ordre d'arrest contra Netanyahu quan va visitar el país a l'abril, però Orbán s'hi va negar argumentant que el Codi Penal hongarès no aplica les decisions d'aquest tribunal. "No solem arrestar els nostres convidats. No volíem fer-ho, perquè fem amics i és bo que Israel sigui amic d'Hongria", va afirmar llavors. La CPI va emetre el 2023 una ordre d'arrest per crims de guerra contra el president de Rússia, Vladímir Putin, un altre aliat d'Orbán.
Què ha comportat l'ordre d'arrest per a Netanyahu?
El 20 de maig del 2024, el llavors fiscal de la Cort Penal Internacional, Karim Khan, va sol·licitar al tribunal les ordres d'arrest per cometre crims contra la humanitat que avui pesen sobre el primer ministre israelià i el seu exministre de Defensa, Yoav Gallant, que a fora de l'atac a Yoav Gallant han tingut conseqüències.
"A escala política han estat un complet fracàs", diu a EFE el consultor polític Tal Elovits. Per ell, la dimensió política de les ordres -pressionar per la fi de l'ofensiva a Gaza a través de la Justícia- està lluny d'haver funcionat amb el conflicte encara en marxa, 58 ostatges a la Franja i un Netanyahu que segueix viatjant a altres països sense ser detingut.
En l'àmbit social, les ordres (que la CPI va emetre el 21 de novembre), assenyala, "es van concebre com un atac a la nació en si mateixa, i no contra Netanyahu com a persona" causant un efecte rebot: que molts ciutadans reforcessin el seu suport al lideratge de la guerra, cosa que, com a part d'ell, afavoria el mandatari malgrat ser un personatge.