ÚLTIMA HORA | Segueix el minut a minut del conflicte Rússia - Ucraïna
Una de les imatges d'aquestes dues setmanes de guerra a Ucraïna després de la invasió russa és la d'un cos enmig d'una carretera, tapat per una manta per sota de la qual surt un braç i una mà ensangonada. Al costat, una maleta. En una altra foto presa al mateix moment, als afores d'Irpin, una ciutat dormitori a pocs quilòmetres de Kíiv, es pot comprovar que aquest no és l'únic cos, sinó que altres membres de la mateixa família també han estat assassinats pels bombardejos de l'exèrcit rus. Tot i que fins ara només havíem vist les imatges, el pare d'aquesta família ha volgut explicar la història que hi ha rere l'horror de la guerra al New York Times. Els cossos són de Tatiana Perebyins, i dels seus dos fills: Mykyta, de 18 anys, i Alisa, de 9. El pare de la família Serhiy, era lluny, a l'est d'Ucraïna, tenint cura de la seva mare malalta. En aquest atac també va morir un voluntari de l'església que els ajudava a fugir, Anatoly Berezhny, de 26 anys, entre altres víctimes.
El pare de la família mostra fotografies de la seva dona Tatiana i dels seus dos fills en una imatge de 'The New York Times'
Tal com conta Serhiy al diari novaiorquès, la parella es va conèixer a l'institut, però van començar a estar junts anys després, quan van tornar a coincidir a una discoteca ucraïnesa. Casats des del 2021, vivien a aquesta petita ciutat vora la capital en un apartament amb els seus dos fills i dos gossos. Abans de viure a Irpin la família Perebyinis ja havia hagut de fugir de la guerra el 2014, quan vivien a Donetsk. "Quan els tancs van començar a envair Ucraïna a finals de febrer, no ens podíem creure que estigués tornant a passar", lamenta el senyor Perebyinis.
Vora un pont en runes
Des del primer moment de la invasió Irpin, juntament amb Mariupol i Sumi, ha estat una de les zones més assetjades per l'exèrcit rus. En una de les nits de bombardejos, un obús va impactar contra el seu edifici i van decidir refugiar-se al soterrani. Amb el seu marit lluny, la Tatiana va veure que havia arribat el moment de fugir amb els seus fills cap a Kíiv. Només havien de creuar el pont de la ciutat que, com bona part d'aquesta, ja estava en runes i s'havia hagut d'improvisar un pas alternatiu. Amb ells, portaven els seus dos gossets Benz i Cake a dins d'un transportin. Quan estaven a pocs metres, una granada de morter va caure enmig de la carretera: van morir els tres, juntament amb el voluntari de l'església, sota els lladrucs dels gossos. Tot i que milicians ucraïnesos havien intentat ajudar-los, no hi va haver res a fer. El poc equipatge que portaven: dues maletes, una de blava, una de blanca, i les seves motxilles, es van escampar al voltant dels seus cossos.
La família Perebyinis és una de les moltes que han intentat creuar aquest pont els últims dies, entre els constants atacs de l'exèrcit rus. Però la fotografia dels seus cossos sense vida tapats amb una vànova han fet la volta al món, ja que resumeixen la crueltat de la guerra de Putin. De fet, Serhiy es va assabentar de la mort de la seva dona i els seus fills per publicacions d'ucraïnesos a Twitter que compartien les imatges.
"No et preocupis"
Entre llàgrimes, durant la seva entrevista amb el New York Times, el senyor Perebyinis confessa que la nit abans havia trucat a la seva dona per demanar-li disculpes per no ser allà amb ella i protegir també a la seva família. "Perdonem per no haver-te pogut defensar. He intentat tenir cura d'una altra persona, i això ha fet que no t'hagi pogut protegir a tu". Ella el va intentar tranquil·litzar: "No et preocupis. Ens escaparem", va assegurar-li. Després d'haver mort en l'intent, juntament amb 5 persones més, a banda dels seus infants, el seu marit està agraït que es prenguessin fotos dels seus cossos: "El món sencer ha de saber que és el que està passant aquí".
Just en el moment en què va començar la invasió russa, l'empresa de la senyora Perebyinis, SE Ranking, amb seus a Califòrnia i Londres, havia animat als seus empleats a marxar d'Ucraïna, llogant habitacions per tots ells a Polònia, segons detalla el seu marit, però la seva dona va preferir endarrerir-ho perquè no acabava de tenir clar com podrien evacuar a la seva mare, que pateix Alzheimer. Segons una companya de feina de Tatiana, van mantenir constantment el contacte amb ella: "Fins i tot quan s'estava amagant al soterrani era optimista i bromejava en un xat grupal que l'empresa hauria de fer una operació especial per aconseguir treure-la d'Irpin, al més pur estil Salvar al Soldat Ryan".
Una fugida planejada
Aquestes bromes van ser una espècie de barrera de protecció per Tatiana, ja que al seu darrere hi havia una dona molt preocupada per l'evolució del conflicte al seu país. En Mykita va començar a dormir durant el dia i a quedar-se despert durant la nit per vigilar la seva mare i la seva germana i quan sentia el so de les sirenes o dels bombardejos les despertava i se n'anaven al passadís, lluny de les finestres. "Estava molt estressat" apunta el seu pare.
Veient que la situació era insostenible, Tatiana va organitzar el pla de la fugida amb detall, amb l'ajuda del seu marit. Ella i els seus dos fills i la seva mare i el seu pare, que vivien a prop, s'unirien a un grup de l'església i marxarien cap a Kíiv. Des d'allà partirien cap a un lloc segur. Van conduir tan lluny com van poder, però van haver de sortir del cotxe i marxar a peu. Amb el pont bombardejat, s'havia improvisat un pas per arribar a l'altre costat, però havien de creuar un centenar de metres per un carrer exposat. Quan les forces russes van disparar a la zona, moltes persones van intentar cobrir-se darrere d'un mur de maons. El senyor Berezhnyis, el voluntari de l'església, que abans havia evacuat la seva pròpia família, però havia tornat per ajudar els altres, estava amb la senyora Perebyinis i els seus fills quan van començar a córrer cap a l'altra banda. Mai hi van arribar.
Entre els voluntaris per ajudar a fugir a la població i agafar autobusos cap a Kíiv hi havia l'alcalde d'Irpin, Alexander Markushin. Aquella mateixa nit va publicar un vídeo a les xarxes, en el que visiblement emocionat explicava que havia vist morir a dos nens petits davant dels seus ulls: eren Alissa i Mykyta.