La ciutat japonesa d'Hiroshima ha acollit aquest dimecres la commemoració pel 80 aniversari del bombardeig atòmic que va patir de la mà dels Estats Units al final de la Segona Guerra Mundial. Unes 55.000 persones de 120 països han participat aquest dimecres en una cerimònia per la pau i per la desnuclearització, un contundent missatge que ressona en un context internacional carregat de bel·licisme: amb els ulls del món sobre el tercer any de guerra a Ucraïna i sobre el setge israelià a Gaza, mentre la comunitat internacional es rearma en una calma tensa que ha mantingut al món amb l'ai al cor durant els dies en què va esclatar el foc creuat entre l'Iran i Israel o per la recent retòrica hostil entre els Estats Units i Rússia que remet als anys de la Guerra Freda.
"Tot i l'agitació actual en l'àmbit dels Estats, nosaltres, el poble, mai no hem de rendir-nos. En canvi, hem d'esforçar-nos encara més per construir un consens en la societat civil sobre la necessitat d'abolir les armes nuclears per a un món veritablement pacífic", ha asseverat avui l'alcalde d'Hiroshima, Kazumi Matsui, a través d'una declaració de pau llegida durant la cerimònia. En el text, que es fa públic cada any en aquesta data assenyalada, l'alcalde envia un missatge als mandataris de tot el món, a qui demana que reflexionin i prenguin consciència que les seves polítiques són les que causen els conflictes.
Matsui ha afirmat que "transmetre les fervents súpliques de pau derivades de les experiències dels hibakusha és avui més crucial que mai", després del que ha recordat que els Estats Units i Rússia, que han intensificat la seva retòrica bel·licista, encara tenen el 90 % de les ogives nuclears del món. Matsui també ha asseverat que aquesta escalada "ignora flagrantment les lliçons que la comunitat internacional hauria d'haver après de les tragèdies de la història" i "amenaça de fer caure els marcs de consolidació de la pau que tant s'han esforçat per construir".
"Els nostres joves, els líders de les generacions futures, han de reconèixer que les polítiques errònies en matèria de despesa militar, seguretat nacional i armes nuclears podrien tenir conseqüències absolutament inhumanes", ha afegit l'alcalde nipó, que ha convidat a "pensar menys en nosaltres mateixos i més en els altres". "Si us plau, visiti Hiroshima. Presenciï amb els seus propis ulls el que provoca un bombardeig atòmic. Accepti amb sinceritat l'esperit pacífic d'Hiroshima i comenci immediatament a debatre un marc de seguretat basat en la confiança mitjançant el diàleg", ha acabat, adreçant-se als mandataris de tot el món.
La Campana de la Pau ha ressonat aquest dimecres al Parc Memorial de la Pau de la localitat japonesa durant el minut de silenci, que s'ha produït a les 8:15 hora local, l'hora exacta en què el 6 d'agost de 1945 la bomba Little Boy va ser llançada pel bombarder Enola Gay sobre la ciutat, causant la mort instantània d'unes 70.000 persones —una xifra que es duplicaria a finals de 1945—. Tres dies després, els Estats Units van llançar una segona bomba atòmica, la Fat Man, sobre Nagasaki, el que va desembocar en la rendició del Japó el 15 d'agost i va posar fi a la Segona Guerra Mundial al front del Pacífic. El nombre de víctimes mortals aniria en augment els anys posteriors, elevant-se a més de 210.000, per les seqüeles sofertes derivades de l'exposició atòmica. Els supervivents són els anomenats hibakusha, que durant anys es van enfrontar al tabú, a l'estigma i al rebuig.
Delegacions de 120 països, el primer any després del Nobel de la Pau
Aquest aniversari del bombardeig atòmic ha resultat especialment rellevant més enllà de per la xifra rodona de 80 anys: es tracta del primer en el qual el nombre total de supervivents de les bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki reconeguts oficialment ha descendit per sota dels 100.000 per primera vegada des que va començar el sistema de certificació el 1957. Segons les dades oficials, la prefectura d'Hiroshima compta amb el nombre més gran de titulars de la cartilla sanitària especial dels hibakusha, amb 48.310, seguida de Nagasaki amb 23.543 i Fukuoka amb 3.957. També és el primer any de commemoració del bombardeig després del Nobel de la Pau que va guanyar el 2024 la Nihon Hidankyo, la Confederació japonesa d'organitzacions de víctimes de les bombes, composta per supervivents d'Hiroshima i Nagasaki.
Davant de l'efemèride, una xifra sense precedents de 120 països han participat en l'acte a Hiroshima: entre els quals, Estats Units, Regne Unit, França i l'Índia. També ho han fet Israel i, per primera vegada, Palestina, si bé aquest últim país no està oficialment reconegut pel Japó. Rússia ha tornat a absentar-se per segon any consecutiu després de la invasió d'Ucraïna —país que sí que ha participat—, si bé Bielorússia ha participat per primera vegada en quatre anys, després de l'aixecament del vet d'Hiroshima a ambdós països.
Ishiba rebutja un acord nuclear amb els Estats Units
Durant el seu discurs en la cerimònia, el primer ministre japonès, Shigeru Ishiba, ha afirmat aquest dimecres que el seu país té la "missió" de "liderar els esforços globals" per aconseguir un món sense armes nuclears, com a "únic país que ha patit la bomba atòmica en la guerra, i que aplica els tres principis no nuclears" —no produir, no posseir i no permetre armes nuclears al seu territori—. Tot i que s'havia especulat per l'auge de la Xina i les constants provocacions de Pyongyang, el mandatari japonès ha rebutjat la possibilitat que el Japó comparteixi armes nuclears dels Estats Units, ara país aliat de l'imperi nipó, i ha reafirmat la voluntat del seu Executiu de respectar els esmentats principis antinuclears, adoptats el 1967.
Es tracta d'un gir en el seu discurs des que va advocar abans de ser primer ministre —des d'octubre de l'any passat— per una OTAN asiàtica que compartís armament amb els Estats Units. Trencar la política antinuclear japonesa, un tabú fins fa poc al país, és una postura que ha explorat el Partit Liberal Democràtic (PLD), el centredreta japonès que ha governat durant dècades ininterrompudes, especialment sota el mandat de l'ex primer ministre Shinzo Abe —assassinat el 2022—. Durant el discurs d'Ishiba, de fons, podien sentir-se consignes de protesta de manifestants en contra de les armes nuclears, que provenien de fora del recinte de l'acte.
El papa Lleó XIV demana "memòria"
També s'ha pronunciat coincidint amb l'efemèride el papa Lleó XIV, qui ha enviat una carta al bisbe d'Hiroshima, Alexis Mitsuru Shirahama, en la qual afirma que "la veritable pau exigeix el valent abandonament de les armes", especialment aquelles que poden causar "una catàstrofe indescriptible". "Les armes nuclears ofenen la nostra humanitat compartida i també traeixen la dignitat de la creació, l'harmonia del qual estem cridats a salvaguardar", ha asseverat el pontífex, que porta ja prop de 90 dies de papat.
Lleó XIV ha recordat que, encara que han passat vuitanta anys des d'aquell "fatídic agost" de 1945, "les dues ciutats continuen sent recordatoris vius dels profunds horrors provocats per les armes nuclears" i va assegurar que els seus carrers, escoles i cases "encara porten cicatrius —tant visibles com espirituals— d'aquella tragèdia". "En el nostre temps de creixents tensions i conflictes globals, Hiroshima i Nagasaki romanen com a símbols de memòria que ens insten a rebutjar la il·lusió de seguretat fundada en la destrucció mútua assegurada", ha insistit el papa. També ha demanat "de forjar una ètica global basada en la justícia, la fraternitat i el bé comú". "En aquest context, m'afanyo a reiterar les paraules tan sovint utilitzades pel meu estimat predecessor, el papa Francesc: 'La guerra és sempre una derrota per a la humanitat'", ha conclòs el pontífex.