La pau entre kurds i Turquia s'ha fet realitat aquest dilluns. La guerrilla kurda del PKK (Partit dels Treballadors de Kurdistan) ha anunciat la seva dissolució i el final de la seva "lluita armada" que va iniciar contra l'Estat turc fa 40 anys i que ha deixat uns 45.000 morts. La guerrilla ha respost així a la crida que va fer a finals de febrer des de la presó el fundador i líder de l'organització, Abdullah Öcalan i que l'1 de març es va plasmar amb una declaració d'alto el foc.
La guerrilla kurda, igualment, assegura en el comunicat de la seva dissolució que ha completat la seva missió històrica i sosté que els partits kurds compliran amb les seves responsabilitats en el desenvolupament de la democràcia kurda i en garantir la formació d'una nació democràtica kurda.
El congrés del PKK
Abdullah Öcalan, que fa 25 anys que compleix cadena perpètua, va demanar el passat 27 de febrer al PKK —considerat terrorista per Turquia, els Estats Units i la Unió Europea— que abandonés les armes. Així doncs, entre el 5 i el 7 de maig van celebrar un congrés per debatre la petició d'Öcalan. "El 12è congrés extraordinari del PKK va avaluar que la lluita del partit ha trencat la política de negociació i anihilació imposada al nostre poble, ha portat la qüestió kurda al punt de ser resolta a través de la política democràtica i ha complert així la seva missió històrica", han apuntat aquest dilluns. Així doncs, en el congrés es va decidir "procedir a la dissolució de la seva estructura organitzativa i a posar fi a la lluita armada, donant carpetada així a totes les activitats dutes a terme en nom del PKK".
En el congrés, que es va celebrar la setmana passada, hi havia "dues àrees diferents" amb delegats que representaven "totes les branques del partit". En concret, van participar 232 delegats i segons han defensat s'han adoptat "decisions històriques que marquen l'inici d'una nova era per al moviment per la llibertat". A més, han assegurat que durant aquests anys d'operacions "s'ha fet una lluita legítima i justa basada en el dret d'autodeterminació". La decisió anunciada aquest dilluns ja s'esperava, ja que segons va informar el PKK els resultats es publicarien "molt aviat". I a més, el passat dijous 8 de maig, el president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, va avançar en una reunió del seu partit, l'AKP, que el desarmament del PKK s'anunciaria aviat.
Defensa del PKK
La guerrilla kurda ha assegurat que "el PKK va ser delineat en unes condicions dominades per una estricta negativa del kurd i polítiques d'anihilació, genocides i d'assimilació" i ha remarcat que la lluita armada que es va iniciar el 1978 buscava "establir l'existència kurda i veure l'assumpte kurd com una realitat fonamental a Turquia". En aquest sentit, han asseverat que "es va convertir en el símbol d'esperança i llibertat, així com en la cerca d'una vida honorable per als pobles de la regió".
El grup ha recordat que en els anys noranta, Öcalan va anunciar un alto el foc per iniciar un procés de pau, tot i que han recordat que el mateix va ser "sabotejat" amb l'"eliminació" del llavors president turc, Turgut Ozal, una decisió que va derivar en què les autoritats turques "empitjoressin la guerra en insistir en la política de negació i anihilació dels kurds". El grup ha ressaltat que, malgrat que el seu líder va ser empresonat "en absolut aïllament", des de presó ha mantingut "la seva insistència a resoldre el problema kurd a través de mitjans democràtics i pacífics", impulsant "un paradigma democràtic, ecològic i d'alliberament de les dones", a través del model impulsat per Öcalan en els seus textos, conegut com a confederalisme democràtic.
Amb tot, han afegit que és necessari "organitzar-se per ser autosuficient amb les seves llengües, identitats i cultures per convertir-se en una autodefensa enfront dels atacs i construir una societat comunal democràtica". "Creiem que els partits polítics, les organitzacions democràtiques i els líders d'opinió compliran la seva responsabilitat a l'hora de desenvolupar la democràcia kurda i garantir la formació d'una nació kurda democràtica", han apuntat. El Govern turc i el PKK van iniciar el 2013 un procés de pau, tot i que, el procés es va avortar el 2015 i van augmentar els enfrontaments i els atacs en les zones de majoria kurda en el sud-est i l'est del país.