A banda de soldats nord-coreans, Rússia es nodreix de tota mena d'ajudes i sabotatges per continuar la invasió a gran escala que protagonitza a Ucraïna des del febrer del 2022. Oleh, un jove ucraïnès de 19 anys, estava buscant feina fàcil per guanyar diners ràpidament. A través d’un canal de Telegram, va acceptar una oferta que semblava senzilla: viatjar des de l’est d’Ucraïna fins a Rivne, a l’oest, per recollir una motxilla que, segons li havien dit, contenia una llauna de pintura per fer un grafiti a l’exterior de la comissaria de policia. El pagament era de 1.000 dòlars –860 euros–, una quantitat molt atractiva per a ell, especialment perquè s’havia convertit en pare recentment i necessitava recursos per a la seva família.
➕ Ucraïna es desvincula del tractat contra les mines antipersona: tots els detalls
➕ Els europeus donen suport a una despesa més gran en defensa davant l'amenaça russa
Però quan Oleh va obrir la motxilla davant la comissaria, va descobrir amb horror que no era pintura, sinó un artefacte explosiu casolà, amb cables i un telèfon mòbil connectat, aparentment destinat a ser detonat remotament. La seva vida corria perill, sense que ell ho sabés quan va acceptar la feina. Aquest cas no és un fet aïllat: segons l’Agència de Seguretat d’Ucraïna (SBU), Rússia ha posat en marxa una campanya d’atacs sabotejadors dins el país, que utilitza reclutadors a través de Telegram per captar joves ucraïnesos en situacions precàries, sovint adolescents, que són enganyats o coaccionats per participar en actes de sabotatge, fins i tot en atacs amb bombes, segons una informació del diari britànic The Guardian.
La campanya va començar a la primavera de 2023, principalment amb atacs d’incendis a vehicles militars, oficines de reclutament i estacions postals en regions occidentals d’Ucraïna, zones allunyades del front de guerra. Segons Artem Dekhtiarenko, portaveu de l'SBU, aquests actes inicials es complementaven amb vídeos gravats pels mateixos atacants que eren difosos en canals de Telegram pròxims a Rússia per fomentar la desinformació i crear tensions internes a Ucraïna, destaca el mateix portal.
Una campanya més exhaustiva contra Ucraïna
A finals de 2024, la campanya va escalar i va començar a incloure atacs amb explosius més sofisticats, en línia amb tàctiques terroristes. Els reclutadors russos organitzen una xarxa on diferents persones realitzen tasques separades sense conèixer tot el pla: un fa la bomba, un altre la deixa en un punt convingut i un tercer la recull i la detona sense saber què fa exactament. Aquesta manera d’actuar permet als serveis russos provocar explosions dins Ucraïna sense necessitat de presència directa.
Des de començaments de 2024, l'SBU ha detingut més de 700 persones relacionades amb sabotatge, incendis i atacs terroristes. Molts d’aquests són joves, un quart dels quals són menors d’edat, incloent una nena de només 11 anys. Molts estan en situació d’atur o tenen addiccions, i són captats amb l’oferta de diners fàcils. Els reclutadors utilitzen una combinació de manipulació psicològica, amenaces i fins i tot “flirteig” per guanyar-se la confiança dels seus objectius, amagant sovint la seva identitat real i fent-se passar per ucraïnesos cansats de la guerra.
Oleh havia acceptat altres petites feines per a aquests curadors, com fer fotografies de llocs sensibles o enganxar fulletons subversius, per un pagament en criptomonedes. Quan es va oferir l’encàrrec més greu, ell va bloquejar el contacte, però després va tornar a parlar amb un altre reclutador, Alexander, que li va proposar l’oferta a Rivne. Amb el seu amic Serhiy, també aturat i pare de dos fills, es van desplaçar per executar la feina, constata el diari britànic.
Durant l’operació, l’SBU ja els estava vigilant, atents després d’un atac similar tres dies abans que va causar la mort de l’atacant i ferides a vuit soldats. Quan Oleh va obrir la motxilla i va descobrir la bomba, va avisar la policia. Els agents van intervenir immediatament i van evitar que el dispositiu esclatés. Els artefactes estaven equipats amb telèfons que permetien a Alexander veure la ubicació d’Oleh en temps real i detonar-los remotament.
Reclutadors vinculats amb la intel·ligència russa
L'SBU creu que aquests reclutadors estan vinculats als serveis d’intel·ligència russos, possiblement al GRU o a l'FSB, i que sovint utilitzen joves ucraïnesos com a peons en aquesta guerra clandestina. Per fer front a aquesta amenaça, han iniciat campanyes d’informació a les escoles per advertir els joves dels perills de participar en ofertes sospitoses a Telegram i han creat un chatbot per denunciar contactes sospitosos.
Aquest fenomen, a més, preocupa les intel·ligències europees, ja que Ucraïna serveix com a laboratori de proves per a tàctiques que Rússia podria aplicar en altres països occidentals, especialment en l’àmbit de la guerra híbrida. Mentrestant, Oleh i Serhiy es troben empresonats, acusats de sabotatge i terrorisme, amb la possibilitat de penes de fins a 12 anys de presó. Oleh assegura que no era conscient del que feia ni del risc que suposava, mentre que les seves relacions familiars s’han trencat per culpa del cas, conclou el rotatiu.