El president rus, Vladímir Putin, ha demostrat al llarg dels anys una notable habilitat per trobar oportunitats enmig de les crisis. L’escalada militar al voltant de l’Iran podria ser l’últim exemple d’aquesta estratègia. Mentre l’atenció internacional se centra en el conflicte del Golf, el Kremlin sembla decidit a mantenir la mirada posada en el seu objectiu principal: doblegar Ucraïna.
L’any havia començat amb Putin mostrant confiança en la seva campanya militar contra Ucraïna, tot i els avenços limitats al front. Però a principis de gener, l’administració de Donald Trump va colpejar el prestigi rus amb la caiguda del president veneçolà Nicolás Maduro, un aliat clau de Moscou, després d’una operació de comandos que va sacsejar l’equilibri regional.
La guerra amb l’Iran tampoc semblava inicialment favorable per al Kremlin. Els atacs selectius dels Estats Units i Israel van posar fi a la vida del líder suprem iranià, Alí Khamenei, un altre soci estratègic de Rússia, i van destruir nombrosos objectius militars del país. L’aliança estratègica signada entre Moscou i Teheran l’any anterior semblava, de sobte, perdre pes. Khamenei s’afegia així a una llista recent d’aliats del Kremlin que han caigut. A finals del 2024, el règim del dictador sirià Bashar al-Assad, durant anys protegit per Moscou, també es va ensorrar.
La relació amb Trump, peça clau
Malgrat aquestes pèrdues simbòliques, Putin sembla prioritzar un altre element: la seva relació amb Trump i el marge d’influència que li pot donar en el conflicte ucraïnès. Aquesta setmana, tots dos líders han mantingut una conversa telefònica d’una hora, la primera des del desembre passat. Segons el Kremlin, el diàleg es va centrar principalment en la guerra entre els Estats Units, Israel i l’Iran, però també va incloure referències al conflicte d’Ucraïna.
Segons el resum oficial rus, Trump va reiterar el seu interès que la guerra acabi amb un alto el foc que permeti una solució duradora. El relat del president nord-americà, però, va ser lleugerament diferent. Trump va explicar que Putin volia “ser útil” a l’Orient Mitjà, però li va respondre que seria encara més útil si ajudava a posar fi a la guerra entre Rússia i Ucraïna.
Tot i condemnar oficialment els atacs contra l’Iran i lamentar la mort de Khamenei, Putin ha evitat criticar personalment Trump. Diversos analistes, recull la CNN, interpreten aquesta prudència com un intent deliberat de mantenir oberts els canals amb la Casa Blanca. Per a Moscou, presentar-se com un actor disposat a contribuir a l’estabilitat regional pot tenir un objectiu clar: conservar una relació funcional amb Washington i preservar marge de maniobra en el dossier ucraïnès.
L’energia, un factor decisiu
La crisi també pot tenir un impacte directe en l’economia russa. El tancament efectiu de l’estret d’Ormuz ha desencadenat una nova tensió als mercats energètics globals. El preu del petroli ja ha superat els 100 dòlars per barril, i alguns experts adverteixen que podria arribar als 150 dòlars si les interrupcions del trànsit marítim continuen.
Per a Rússia, un dels principals exportadors de cru del món, aquest escenari és potencialment molt favorable. A més, l’administració Trump ha concedit recentment una exempció temporal de trenta dies a l’Índia —un dels clients energètics més importants de Moscou— per continuar comprant petroli rus que havia quedat bloquejat al mar.
Aquest canvi arriba després que el Departament del Tresor nord-americà sancionés l’any passat les dues majors petrolieres russes i imposés aranzels secundaris a l’Índia per les seves importacions de cru rus. Amb preus més alts i mercats encara oberts, el Kremlin podria obtenir ingressos addicionals per sostenir l’economia en temps de guerra, just quan la inflació i el dèficit pressupostari començaven a generar preocupació.
Una guerra que continua en segon pla
Mentre el focus internacional apunta cap al Golf, la guerra a Ucraïna continua. En els darrers dies, drons i míssils russos han colpejat diverses ciutats ucraïneses sense provocar el mateix impacte mediàtic que en altres moments del conflicte.
Això podria jugar a favor del Kremlin. Amb l’atenció global dispersa, Rússia pot mantenir la pressió militar mentre espera que les dinàmiques polítiques internacionals evolucionin.
En aquest context, la crisi amb l’Iran pot acabar generant dividends inesperats per a Putin. Entre l’augment dels ingressos energètics, la distracció de les capitals occidentals i la seva relació amb Trump, el líder rus podria trobar en aquest nou conflicte una oportunitat per reforçar la seva posició en la guerra que realment li importa: la d’Ucraïna.