Una marea de milers de persones va desboradar el diumenge els carrers de Washington i va obligar una vintena de neonazis, embolicats en banderes nord-americanes, a celebrar la seva marxa pel supremacisme blanc en un racó del Parc Lafayette, davant la Casa Blanca.

Per evitar enfrontaments, la policia municipal va col·locar els neonazis en un petit perímetre proper a la mansió presidencial que va definir amb unes tanques negres d'un metre d'alçada.

Després de la tanca, milers de contramanifestants esbroncaven els supremacistes i cridaven consignes com "nazis, vagin-se'n a casa!" mentre agitaven pancartes amb missatges com "Sense odi, sense por". Els organitzadors de la marxa "Unir a la dreta" esperaven reunir 400 persones, però només es van presentar unes 20, la majoria homes blancs.

"Drets de totes les persones"

Un d'aquests manifestants, de 21 anys i que responia al pseudònim de Karl, va assegurar a Efe que havia anat a la protesta des de Dallas (Texas) perquè volia defensar els "drets de totes les persones", inclosos els blancs que, segons el seu parer, haurien de ser majoria als Estats Units.

Al seu costat, dos joves cobrien el seu rostre amb mocadors, gorres i ulleres de sol, mentre sostenien una bandera dels EUA que utilitzaven per ocultar-se quan els periodistes s'apropaven a ells.

Brandon Watson, l'únic participant afroamericà, es va unir als neonazis perquè "no importa de quin color siguis" i, sobretot, perquè volia donar suport al seu "amic", Jason Kessler, qui l'any passat va organitzar la marxa de Charlottesville (Virgínia) on una dona va ser assassinada.

Kessler va tornar a convocar la marxa d'aquest any i es va adreçar als seus simpatitzants en diverses ocasions des d'un escenari. Des del seu racó, els supremacistes podien veure fileres de policies locals amb la seva armilla groga fosforescent i, a pocs metres, milers de contramanifestants.

Els activistes amb l'aspecte més amenaçador eren els del "bloc negre", compost per antifeixistes vestits amb colors foscos i que cobrien el seu cap amb caputxes i cascos de bicicletes. Alguns porten màscara per protegir-se de gasos lacrimògens, mentre que els menys sofisticats es van acontentar amb unes ulleres de busseig.

Presència neonazi

Hi havia també famílies com la de Kent Alley, qui fa un any va viure la tragèdia de Charlottesville i va decidir manifestar-se ara davant la Casa Blanca al costat de la seva dona i el seu fill adolescent per demostrar als xenòfobs que no poden conquerir l'espai públic sense rebre resposta.

"Vam ser testimonis del que va succeir a Charlottesville. Has de defensar l'amor i la pau o l'odi prevaldrà", va explicar Efe Alley mentre abraçava el seu fill i demanava els neonazis que tornin al seu "forat".

Al voltant d'Alley circulava una marea diversa de persones entre qui hi havia socialistes i activistes afroamericans, com Mayi Pierre, de 17 anys que "Black Lives Matter (Les vides negres importen) feia onejar una bandera fosca amb el lema per demanar "respecte" per als seus "germans".

"En aquest país es falta al respecte a les vides dels negres tots els dies i hem de mostrar a aquests racistes que no són benvinguts, no és just que vinguin a faltar-nos al respecte", va manifestar Efe. Les marxes es van produir sota un fort dispositiu de seguretat que va incloure l'ús de màquines quitanieve per tallar els carrers.

Mentre tenien lloc les protestes, alguns van aprofitar per fer negoci venent ampolles d'aigua, banderes nord-americanes i ornaments per a la roba; mentre que d'altres van animar els manifestants amb música, com un violinista que va interpretar la cançó "I Will Always Love You".

Silenci de Donald Trump

Els actes, que van començar al migdia i van concloure unes sis hores després, es van desenvolupar de forma pacífica, ja que no van arribar a produir-se xocs entre neonazis i contramanifestants.

El president dels EUA, Donald Trump, va guardar silenci sobre l'assumpte i no va criticar la presència de neonazis davant la Casa Blanca, encara que ahir dissabte en un missatge de Twitter va condemnar "tota mena de racisme" i va instar els nord-americans a unir-se "com a nació".

Fa avui un any, els supremacistes van celebrar una marxa similar a Charlottesville, on un d'ells va envestir una multitud amb el seu cotxe, i va donar mort a una dona i va ferir unes altres 19 persones.

A més, dos policies van morir en un accident d'helicòpter quan anaven a controlar les protestes.