Grècia sortirà a partir d'aquest dilluns de l'era dels rescats després de vuit anys sota la tutela dels creditors. Ara, el país obre una nova etapa en què s'haurà de finançar per si mateix i gestionar la seva política econòmica. Tanmateix seguirà subjecte fins a 2022 a una estreta vigilància, i cada tres mesos haurà de retre comptes de la seva situació financera.

Després del desemborsament fa dues setmanes de l'últim tram del tercer rescat, per un total de 15.000 milions d'euros, el país compta ara amb un matalàs d'efectiu d'uns 24.000 milions que haurà de servir per, en cas de necessitat, cobrir les seves necessitats financeres durant 22 mesos.

Si bé la intenció del govern d'Alexis Tsipras és sortir com més aviat millor als mercats, després de la crisi italiana i l'actual a Turquia el bo a deu anys no aconsegueix situar-se per sota del 4 %, un nivell que encareix molt el finançament a través dels mercats. Les agències de qualificació no veuen encara el bo hel·lè en grau d'inversió, malgrat que tots, polítics i economistes, es desfan en elogis sobre els esforços fiscals que ha fet el país.

Per això, aixecar el país no serà fàcil, tenint en compte que el govern s'ha compromès a generar superàvit primaris del 3,5 % fins a 2022, i del 2,2 % de mitjana fins a ni més ni menys que 2060. Tot i així, hi ha dades econòmiques positives: al maig l'atur va baixar al 19,5% situant-se per primera vegada per sota del 20% des de setembre de 2011; en els vuit anys sota programes d'assistència, el país va passar de la recessió (el PIB va caure un 5,5% el 2010) al creixement (1,4% el 2017) i del dèficit (11,2%) al superàvit (0,8%).