Molts especulaven que un dels objectius de les execucions a l'Iran era dissuadir les protestes. Ara, sembla que es començarien a veure els resultats. Les protestes desencadenades per la mort de Mahsa Amini després de ser detinguda per no portar el vel perden força a l'Iran després de les execucions de quatre manifestants, quan es compleixen aquest dilluns quatre mesos del començament de la revolta que demana el final de la República Islàmica.

Els crits de “dona, vida, llibertat”, eslògan de les protestes, gairebé ja no se senten als carrers del país, constata Efe. A les universitats, un dels principals focus de les manifestacions, els estudiants ja no desafien les autoritats. Ja costa de trobar pintades a la paret contra el govern, perquè les que es van fer van ser esborrades. 

Quan van començar les protestes?

Les protestes van començar després de la mort el 16 de setembre d'Amini sota la custòdia de la policia de la moral per no portar ben posat el vel, protagonitzades per joves i dones que demanen més llibertats. Amb el pas de les setmanes la revolta ha anat mutant, primer amb grans manifestacions, després amb mobilitzacions a les universitats, més tard a col·legis i finalment amb petites i escampades reunions per evitar les forces de seguretat. La resposta de les autoritats ha estat la repressió.

"Amb repressió massiva, eleccions no lliures, la corrupció i mala gestió aparents, l'autocràcia iraniana governa amb el que li queda: la força bruta", ha dit la investigadora d'Human Rights Watch (HRW) per a l'Iran, Tara Sepehri, a l'informe anual sobre els drets humans de l'organització, constata la mateixa agència de notícies. Però l'ús de la força “excessiva i letal” que ha causat prop de 500 morts i gairebé 20.000 detinguts no va ser suficient per aturar les manifestacions. Tampoc la censura de les xarxes socials, erigides en altaveus dels manifestants, ni els talls d'internet no van aconseguir suprimir les mobilitzacions.

Per què l'Iran ja no surt al carrer?

Les execucions i les sentències sí que sembla que han tingut èxit a l'hora de calmar els carrers. La primera execució es va dur a terme el 8 de desembre, quan va ser penjat Mohsen Shekari, de 23 anys, per ferir militant islàmic amb un ganivet, bloquejar un carrer i crear terror a Teheran. Només quatre dies després va ser executat en públic un segon manifestant, Majid Reza Rahnavard, condemnat per l'assassinat de dos agents de seguretat. Les autoritats van distribuir imatges de Rahnavard penjant d'una grua.

I tot just després d'aquestes dues execucions, les protestes van començar a caure. ​A les xarxes socials, els termes “protesta”, “carrer” i “manifestacions” van ser substituïts per “execució”, presó” o sentència”, segons les diferents ONG amb seu fora de l'Iran. En aquestes circumstàncies, les autoritats judicials van procedir a executar el 7 de gener dos manifestants més, Mohammad Mehdi Karami i Mohammad Hosseini, pel suposat assassinat d'un basiji.

13 persones més han estat condemnades a mort per la seva participació en les protestes, almenys una altra dotzena fa front a càrrecs que podrien comportar la forca i centenars de manifestants han estat condemnades a penes de presó, entre ells futbolistes, músics i periodistes.

Es dupliquen les execucions a l'Iran

Un nou informe sobre la situació dels drets humans a l'Iran indica que, en comparació amb l'any anterior, el nombre d'execucions hauria augmentat gairebé el doble aquest 2022. L'agència de notícies d'activistes de drets humans (HRANA), amb seu als EUA, ha publicat aquesta setmana un informe de 65 pàgines sobre les violacions de drets humans a l'Iran basant-se en la recopilació, anàlisi i documentació de més de 13.000 informes de 267 fonts de notícies entre d'1 de gener al 20 de desembre del 2022. 

 

 

Imatge principal: l'Iran també afectat pel temporal de fred / Efe