L'executiu d'Emmanuel Macron ha salvat aquest dilluns dues mocions de censura a la cambra de representats, però ha evidenciat la seva debilitat en governar en minoria. Les dues mocions de censura, una impulsada per l'esquerra i l'altra per l'extrema dreta, no han pogut prosperar, ja que no han aconseguit els 289 vots a favor necessaris. La moció presentada per l'esquerra va obtenir 239 suports, a 50 de la majoria absoluta que hauria obligat l'Executiu a dimitir, mentre que la de la ultradreta va recaptar 90. Les mocions de censura es van proposar després que l'executiu francès aprovés de forma unilateral els pressupostos. Això és possible gràcies a l'aplicació de l'article 49.3 de la constitució francesa i, tot i que no és habitual executar-lo, no és el primer cop que es fa. La primera ministra francesa, Elisabeth Borne va ser qui va aprovar l'aplicació d'aquest article sabent que aquesta acció exposaria el govern a les possibles mocions de censura, com ha acabat passant.
La cap de govern afrontarà aquesta nit una tercera moció, que com aquestes dues no té opcions de prosperar. Va ser presentada per l'esquerra després que Born també privés de vot a l'Assemblea sobre els comptes per a l'any pròxim. Si el rebuig de les dues mocions era bastant previsible, ho va ser menys que la líder ultradretana Marini Le Pen anunciés el seu suport a la presentada per l'esquerra. Le Pen va confessar que la situació "crítica" que viu el país justifica que es deixin a un costat les diferències ideològiques que mantenen amb l'esquerra i va afirmar que no tem les amenaces de dissolució de les cambres i convocatòria de legislatives llançades pel president, Emmanuel Macron, en cas de censura al Govern. Aquesta maniobra va deixar a l'executiu a costa dels vots dels 62 parlamentaris del grup conservador moderat Els Republicans, els qui a vista de les enquestes, són els menys interessats a tornar a les urnes.
Aquest grup, immers en un profund procés de renovació i a la recerca d'un nou líder després de la desfeta de la seva candidata Valérie Pécresse en les presidencials d'abril, ja havia anunciat que no recolzaria cap de les dues mocions de censura, malgrat les diferències que manté amb el govern. Ara, més que mai, Macron ha de comptar amb aquests diputats per a avançar, després d'haver perdut la majoria absoluta en les legislatives de juny. Una situació que li va impedir obtenir suport suficient per a tirar endavant els comptes de l'any pròxim, la qual cosa el va obligar a recórrer al mecanisme constitucional que va obrir les portes a les mocions de censura.
Un govern en minoria però sense alternatives
L'executiu d'Elisabeth Borne governa en minoria, el que els condemna a una constant inestabilitat. Aquest va ser, precisament, l'argument que va utilitzar la primera ministra, que va criticar a l'esquerra i a l'extrema dreta per "buscar la inestabilitat a costa, fins i tot, de diluir les seves diferències ideològiques". "El seu únic punt en comú és que busquen el fracàs del Govern", va dir la cap de l'executiu, que va justificar l'aprovació dels comptes de l'any pròxim per la necessitat de dotar al país d'un pressupost en un moment de crisi. "Els qui votin la censura estan en contra de limitar la pujada de l'electricitat, de revalorar el sou dels mestres, d'invertir en les nostres Forces Armades i la nostra policia, d'exposar a les classes més desfavorides i afeblir a les classes mitjanes", va assenyalar Borne.