La primera ministra de França, Elisabeth Borne, ha assegurat que la pujada de l'edat mínima de jubilació a 64 anys "és innegociable". I ha afirmat que aquesta mesura és fruit d'un consens necessari per garantir "l'equilibri del sistema" malgrat les fortes protestes de la ciutadania contra la decisió. "Aquest és el compromís que ens hem proposat", ha assenyalat la primera ministra a France Info a menys de 24 hores de la primera revisió del text a l'Assemblea Nacional aquest dilluns.
L'executiu francès preveu, de cara 2030, pujar l'edat mínima de jubilació dels 62 anys actuals als 64. Aquesta mesura forma part d'una reforma de pensions que augmentarà en 100 euros al mes la pensió mínima per a tots els beneficiaris pel que fa a la prestació actual. Segons ha explicat Borne, l'increment de l'edat mínima de jubilació s'implementarà de manera gradual, tot afegint tres mesos més per any a partir del setembre.
Així doncs, s'augmentarà gradualment el període de cotització necessari per beneficiar-se d'una pensió completa fins als 43 anys. "És un compromís que plantegem després d'haver intercanviat impressions amb patronal, sindicats i grups parlamentaris. Cal assegurar l'equilibri del sistema", ha afirmat la primera ministra. No obstant això, Borne ha puntualitzat que el debat al Parlament estarà oberta a altres aspectes de la vida laboral dels francesos, sobretot pel que fa a les dones. "A hores d'ara, hi ha moltes dones que no poden aprofitar al màxim circumstàncies com la maternitat al final de la seva vida laboral", ha indicat.
Èxit de la vaga general a França en contra la pujada de l'edat mínima de jubilació
El passat divendres 20 de gener, França va viure una jornada de vagues i mobilitzacions que va deixar imatges que feia anys que no s'hi veien. I és que la crida a sortir als carrers per protestar contra la reforma del sistema de pensions del govern d'Emmanuel Macron ha estat resposta per centenars de milers de francesos arreu del país. N'és prova el fet que les manifestacions han estat multitudinàries a les ciutats de tot l'estat, però, especialment, a París. A la capital francesa, segons els sindicats, unes 400.000 persones han marxat per expressar el seu malestar envers els plans del govern.
"La mobilització és la imatge del que llegim a les enquestes, és a dir, que una gran majoria dels ciutadans d'aquest país estan en contra d'aquesta reforma", va asseverar Philippe Martínez, secretari general de la Confederació General del Treball (CGT) francesa, segons recull Efe. Si bé la manifestació de París va ser la més nombrosa de tot el reguitzell de convocatòries, les altres tampoc no s'han quedat curtes. Des de Marsella fins a Nantes, els sindicats calculen que 2 milions de persones han sortit als carrers de tot el país. En canvi, el Ministeri de l'Interior rebaixa la xifra fins als 1,1 milions. Escau esmentar que alguns dels manifestants han provocat incidents i destrosses. Consegüentment, han estat detingudes 38 persones.