El govern del Canadà haurà de fer a partir d'ara una política immigratòria específica per a les comunitats francòfones canadenques, que passarà perquè es primin les persones de parla francesa. D'aquesta manera es contempla en la reforma de la llei de llengües oficials que han aprovat el Parlament i el Senat canadencs per àmplia majoria, i ha estat sancionada pel rei d'Anglaterra, Carles III, després d'un acord entre el govern canadenc i el quebequès. La llei, denominada C-13, assenyala que a partir d'ara el govern canadenc "té l'obligació d'implementar una política federal sobre immigració francòfona per ajudar a mantenir i augmentar el pes demogràfic de les comunitats minoritàries francòfones". L'acord no es refereix només al Quebec sinó a totes les petites comunitats franceses que hi ha al Canadà des de l'inici del país. Si bé el Quebec és la gran província francòfona, des de la fundació del Canadà també n'hi ha a Ontario (els franco-ontarians), a Nou-Brunswick i Nova-Escòcia (Acadians i Brayons) i Alberta (franco-albertins), entre altres territoris menors.

Fins ara la llei de llengües canadenca no feia cap previsió sobre les onades d'immigració, i la majoria eren angloparlants. Els quebequesos es queixaven que aquesta manca de polítiques per la llengua a escala federal anava a favor de l'anglès i en contra del francès. Al Quebec l'únic idioma oficial és el francès, i això es practica sense cap excepció. No hi ha cartells d'"Stop", sinó d'"Arrêt", i la cadena Mc Donald's s'ha d'afrancesar amb la denominació Le Mc Donald's.

La nova llei estableix que el govern canadenc haurà de fixar a partir d'ara una política d'immigració francòfona amb objectius, fites i indicadors. I reconeix la immigració com un dels factors que ha de contribuir a mantenir o augmentar el pes demogràfic de les comunitats minoritàries francòfones. La llei també dona a les persones que treballen en empreses privades regulades federalment al Quebec, o en comunitats minoritàries franceses fora del Quebec, la capacitat de treballar en francès i rebre també servei en francès. 

Tribunal Suprem bilingüe

 

Al Canadà el que és bilingüe és l'Estat federal, en canvi, el Quebec només té un idioma oficial, a diferència de la visió espanyola. Per això la llei aprofundeix en el bilingüisme de totes les institucions federals, fins al punt que s'exigirà d'ara endavant ​​a tots els jutges designats al Tribunal Suprem del Canadà que siguin bilingües —és a dir que també hauran de parlar francès— per tal de millorar l'accés de tots els ciutadans a la justícia.

La ministra d'Idiomes Oficials, Ginette Petitpas Taylor, s'ha mostrat satisfeta per la posada en marxa de la llei "per a la nostra cultura, identitat i valors canadencs". "Aquest és un dia històric per a les comunitats lingüístiques minoritàries d'arreu del país, que veuran més ben protegits i reforçats els drets lingüístics. Em sento honrada de formar part d'aquest èxit que marcarà una diferència real en la vida dels canadencs", ha indicat. La proposta ha tingut el suport de l'independentista Bloc Quebequès.