Patrulles de soldats podrien començar a rondar pels carrers de Brussel·les a partir de l'any que ve. Així ho ha anunciat el govern belga en un intent de combatre la violència lligada al narcotràfic, segons el ministre de Defensa de Bèlgica, el conservador Theo Francken. El ministre assenyala que el nou Codi Penal entrarà en vigor a partir del 8 d'abril de 2026, tal com va explicar en una entrevista al diari flamenc Het Laatste Nieuws. La mesura encara no és definitiva i aquest codi encara s'ha de debatre amb el Govern de coalició del nacionalista flamenc Bart De Wever, i posteriorment al Parlament. Tot i això, Francken està convençut que se'n sortirà i es tracta d'una mesura que, segons ell, s'hauria de posar en marxa com més aviat millor.
La idea de destinar cossos militars a patrullar els carrers de la capital va sorgir la setmana passada, quan el ministre d'Interior belga, Bernard Quintin, va presentar el seu "Pla per a les grans ciutats" en què va suggerir enviar patrulles mixtes de policies i soldats a "zones sensibles" per combatre la delinqüència relacionada amb la droga, tant a la capital com en altres llocs del país. Quintin defensa que la funció de l'exèrcit és salvaguardar el territori i que aquesta missió no es limita a les fronteres o als escenaris internacionals: "La batalla contra les màfies de la droga també és una qüestió d'integritat territorial", va declarar anteriorment en una entrevista concedida al diari De Standaard.
Augment de la criminalitat i els tirotejos
El context que explica aquest pla és l'onada de tirotejos registrada a la capital belga. Brussel·les ha vist els darrers anys un augment en el nombre d'incidents armats. El 2024, la Fiscalia de Brussel·les va registrar un total de 89 tirotejos i incidents amb trets, així com nou morts (segons xifres de la Policia federal), mentre que el 2023 hi va haver 62 casos d'aquest tipus davant de 56 el 2022. El mateix Quintin, originari de Brussel·les, va descriure la situació com a "catastròfica" en una entrevista anterior.
Per aquest motiu, Francken vol donar als soldats més poders per poder intervenir mentre estiguin patrullant els carrers, ha explicat al diari. "Necessitem un marc legal que permeti registrar les persones, demanar-los identificació o, si cal, emmanillar-les. Això és essencial. Això no es va permetre després dels atemptats terroristes. I no ho tornarem a fer", ha dit. El pla no es limita a la capital, sinó que està emmarcat en una estratègia nacional que contempla també l'expansió de la videovigilància i altres mesures de seguretat a ciutats com Anvers, Gant, Lieja, Charleroi i Mons.