La relació entre els Estats Units i els seus aliats del golf Pèrsic travessa un moment especialment incòmode. L’Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units, Qatar, Kuwait i Bahrain comparteixen des de fa dècades una estreta vinculació estratègica amb Washington, però la guerra amb l’Iran, i la manera com Donald Trump està gestionant el conflicte, han fet créixer una frustració que ja es manifesta obertament entre els dirigents de la regió. Segons funcionaris àrabs i occidentals citats per The Washington Post, els governs del Golf consideren que la Casa Blanca no està sabent conduir la diplomàcia necessària per posar fi a la guerra. El principal retret és la imprevisibilitat de Trump: durant les últimes setmanes ha alternat les amenaces contra Teheran amb anuncis optimistes sobre possibles avenços negociadors, sense que fins ara s’hagi consolidat una sortida al conflicte. La sensació que s’estén entre les monarquies del Golf és que estan pagant un preu molt alt per una guerra que no controlen. Un funcionari de la regió ho resumeix amb contundència al diari nord-americà: Trump va iniciar el conflicte i ara són els països veïns de l’Iran els que n’estan suportant bona part de les conseqüències.
Una dependència difícil de trencar
La irritació ha arribat fins al punt que alguns governs comencen a preguntar-se si té sentit continuar acollint grans instal·lacions militars nord-americanes als seus territoris. És una qüestió especialment sensible perquè Qatar i Bahrain són peces fonamentals del desplegament militar dels Estats Units al Pròxim Orient. El problema per als països del Golf és que el descontentament amb Washington conviu amb una enorme dependència de Washington. Els Estats Units continuen sent el principal soci de seguretat de bona part de la regió, un proveïdor essencial d’armes i municions i una font d’intel·ligència difícilment substituïble. Per això, malgrat les tensions, cap d’aquests governs disposa a curt termini d’una alternativa real que permeti trencar amb els nord-americans.
Aquesta contradicció defineix el moment actual: els aliats del Golf responsabilitzen els Estats Units d’haver contribuït a desencadenar una guerra que els ha fet més vulnerables i, al mateix temps, necessiten precisament els Estats Units per defensar-se de les conseqüències d’aquesta guerra. Douglas Silliman, que va ser ambaixador nord-americà a Kuwait i l’Iraq, descriu aquesta situació com una paradoxa: hi ha indignació amb Washington, però també consciència que sense l’ajuda nord-americana els governs de la zona tindrien moltes més dificultats per obtenir equipament, municions i informació militar. Un funcionari del Golf citat pel Post ho expressa encara més clarament: per molt que discrepin de Washington, aquests països no estan en condicions de dir simplement "no" als Estats Units.
🚨 ÚLTIMA HORA: los aliados del Golfo se plantean si echar a las bases de EEUU.
— Jose Vizner (@Josevizner) August 15, 2026
Arabia Saudí, Emiratos, Catar, Kuwait y Baréin, unidos en su enfado con Trump. Según fuentes del Washington Post.
Un alto cargo del Golfo: “Trump empezó esta guerra y nosotros pagamos el precio”.… pic.twitter.com/PPccUsEoTd
Buscar més aliats
Això no significa que vulguin continuar depenent exclusivament de Washington. Un dels senyals més significatius és l’acord de defensa mútua signat recentment per l’Aràbia Saudita, Turquia i Pakistan. Un alt funcionari europeu interpreta el pacte com un missatge directe als Estats Units: Riad i altres capitals de la regió volen diversificar els seus socis militars perquè ja no consideren que la protecció nord-americana sigui suficient. No sembla probable que aquests moviments transformin de manera immediata l’arquitectura de seguretat del Golf, construïda durant dècades al voltant dels Estats Units. Però sí que evidencien una pèrdua de confiança.
🇸🇦🇹🇷🇵🇰 Turquía, Arabia Saudita y Pakistán firman un pacto de defensa colectiva.
— Líneas Rojas (@LineasRojasX) August 9, 2026
La alianza reúne a un gigante militar y financiero de Oriente Medio (Arabia Saudita), el segundo Ejército más poderoso de la OTAN (Turquía) y la única potencia nuclear islámica (Pakistán). pic.twitter.com/a4GV5dYMtg
Firas Maksad, responsable de l’àrea del Pròxim Orient i el nord d’Àfrica d’Eurasia Group, explica que en moltes capitals del Golf la política de Trump cap a l’Iran és vista com a erràtica i imprevisible. Anna Jacobs, de l’Arab Gulf States Institute de Washington, sosté que des de l’inici de la guerra ha crescut la percepció que les decisions nord-americanes, en lloc d’aportar seguretat, han acabat fent més vulnerable la regió.
Del suport inicial al desencís
La posició dels països del Golf no ha estat sempre la mateixa. Oman es va oposar al conflicte des del principi, però l'Aràbia Saudita, els Emirats i Bahrain van observar inicialment la guerra amb una actitud més ambigua. En alguns sectors de Riad i Abu Dhabi existia l’esperança que una campanya ràpida pogués debilitar decisivament el règim iranià i alterar l’equilibri regional a favor seu. Aquesta expectativa es va anar evaporant quan es va comprovar que el govern de Teheran resistia i que l’Iran no tenia intenció de reobrir l’estret d’Ormuz.
#URGENTE PRAIAS NO GOLFO PÉRSICO ESTÃO COBERTAS POR PETRÓLEO DE NAVIOS DOS PAÍSES ALIADOS DOS EUA E DOS PRÓRPIOS EUA, AFUNDADOS PELO IRÃ! pic.twitter.com/HUKurbfwLX
— Informações mundiais e militares (@Ricardo_1934) August 16, 2026
El bloqueig d’aquesta ruta marítima és especialment greu perquè per Ormuz circula una part fonamental de les exportacions energètiques de la regió. L’Aràbia Saudita ha hagut de dependre més dels seus ports del mar Roig, mentre afronta també els atacs dels houthis del Iemen contra les seves infraestructures energètiques i les amenaces sobre l’estret de Bab al-Mandeb. La guerra, per tant, ja no és per a les monarquies del Golf un conflicte exterior. Ha penetrat plenament en els seus interessos econòmics i de seguretat.
Una diplomàcia que no convenç
La frustració també afecta els intents de negociació. Bader Al-Saif, professor de la Universitat de Kuwait, critica la falta d’una estratègia coherent de Washington i considera insuficient el memoràndum d’entesa que els Estats Units i l’Iran van signar al juny. Des de la perspectiva dels governs del Golf, qualsevol acord amb Teheran hauria d’abordar qüestions que consideren essencials, com l’arsenal de míssils balístics iranià o el suport de la República Islàmica a grups armats aliats en diferents països de la regió. Si aquestes qüestions queden fora de la negociació, temen que una treva pugui aturar temporalment els combats sense resoldre les amenaces que més els preocupen.
🔴 Lo impensable empieza a discutirse: aliados históricos de Washington en el Golfo Pérsico estarían debatiendo si mantener las bases militares estadounidenses en sus territorios. Arabia Saudita, Emiratos Árabes Unidos, Catar, Kuwait y Baréin están pagando directamente el costo… pic.twitter.com/GByrTexHy7
— Héctor Pedrero | Paganini Metallum (@HectorPeHdz) August 16, 2026
La Casa Blanca, però, rebutja la idea que Trump hagi deteriorat la relació amb els seus socis. Un responsable nord-americà assegura que el president manté unes relacions excel·lents amb els dirigents del Golf i defensa que Washington ha estat en contacte permanent amb els seus aliats durant tota la crisi. L’Administració Trump sosté també que el president ha prioritzat sempre la via diplomàtica i responsabilitza l’Iran de l’escalada per les seves accions militars, els atacs contra soldats nord-americans i les agressions contra altres països de la regió.
El cost econòmic comença a pesar
Com més s’allargui la guerra, més difícil serà mantenir aquest equilibri. La inseguretat amenaça també els plans de transformació econòmica amb què les monarquies del Golf intenten reduir la seva dependència del petroli. Després de la pausa habitual de l’estiu, la tardor és una de les èpoques de més activitat a la zona, amb grans conferències internacionals, festivals, esdeveniments empresarials i competicions esportives. Aquest any, però, bona part del calendari d’octubre a desembre està envoltat d’incertesa. Un dels primers termòmetres serà la Future Investment Initiative de l’Aràbia Saudita, el gran fòrum econòmic que se celebra a finals d’octubre i que sovint és presentat com el "Davos del desert". La presència —o l’absència— de grans executius i dirigents internacionals permetrà mesurar fins a quin punt la guerra està perjudicant l’atractiu econòmic de la regió.
A Kuwait, malgrat els atacs iranians amb drons i míssils, bona part de la vida quotidiana ha recuperat una certa normalitat. Han reobert els negocis, el trànsit ha tornat als carrers i les classes presencials s’han reprès. Però aquesta normalitat és fràgil. Els països del Golf saben que poden resistir una crisi. El que no saben és durant quant temps hauran de fer-ho. I mentre Trump intenta combinar pressió militar i negociació amb Teheran, els seus aliats més pròxims de la regió comencen a plantejar-se una pregunta que fa uns anys hauria semblat gairebé impensable: fins a quin punt poden continuar confiant en els Estats Units?