La Unió Europea i Israel han acordat ampliar l'ajuda humanitària que entra a la Gaza, assetjada pel setge militar israelià després de més d'un any de guerra oberta entre l'Estat hebreu i el grup islamista Hamàs, en la qual han mort més de 50.000 palestins i 1.700 israelians. L'acord implica que Israel permeti l'obertura de més passos fronterers i l'entrada de més camions amb menjar i medicines, segons ha informat aquest dijous la cap de la diplomàcia europea, l'estoniana Kaja Kallas. També s'ha acordat la reparació d'infraestructures "vitals" i vetllar per la protecció dels treballadors humanitaris.
"Comptem amb que Israel apliqui totes les mesures acordades", ha pressionat Kallas, que ha assegurat posteriorment en un comunicat que aquestes mesures són producte del "diàleg constructiu" entre la Unió Europea i Israel i que seran "significatives per millorar la situació humanitària" a la Franja. L'alta representant europea per a la política exterior també ha puntualitzat que l'entesa implica que l'ajuda s'ha de lliurar directament a la població i que es continuaran prenent mesurades per "garantir que no hi hagi desviació d'ajuda a Hamàs".
L'alta representant de la UE per a Política Exterior i Seguretat va indicar que les mesures acordades inclouen l'augment substancial del nombre de camions diaris per a l'entrada a Gaza d'aliments i articles no alimentaris, l'obertura d'altres passos fronterers tant a la zona nord com al sud i la reobertura de les rutes d'ajuda jordana i egípcia. També es permetrà la distribució de subministraments alimentaris a través de fleques i cuines públiques a tota la Franja de Gaza, i la represa dels subministraments de combustible per a ús de les instal·lacions humanitàries "fins a un nivell operatiu".
Igualment, s'ha acordat la protecció dels treballadors humanitaris i la reparació i facilitació d'obres en infraestructures vitals, com la represa del subministrament elèctric a la instal·lació de dessalinització d'aigua. Kallas va assegurar que la UE està disposada a coordinar-se amb totes les parts humanitàries interessades, els organismes de les Nacions Unides i les ONG sobre el terreny, per garantir la ràpida aplicació d'aquestes mesures urgents.
Europa demana un alto el foc
A part de l'acord, la representant d'Exteriors europea ha aprofitat per reiterar la petició d'un alto el foc immediat a la Franja, així com l'alliberament de tots els ostatges israelians que queden en mans de Hamàs, des de l'atemptat del 7 d'octubre de 2023. Així mateix, ha donat suport als esforços de mediació d'Egipte, Qatar i els Estats Units. Amb tot, el portaveu comunitari Anouar El Anouni ha eludit pronunciar-se sobre la possibilitat d'una suspensió o suspensió parcial de l'acord d'associació entre la UE i Israel, com havien demanat diversos estats membres —entre ells Espanya— davant de la situació a Gaza. Una catàstrofe humana pels bombardejos de les FDI i la falta d'aliments en la qual la relatora de l'ONU Francesca Albanese veu temptativa de genocidi i per la qual el Tribunal Penal Internacional ha emès una ordre de detenció contra el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu.