França desplegarà 80.000 policies i gendarmes amb instruccions de ser ferms davant els activistes del moviment “Bloquegem-ho tot”, que busquen paralitzar aquest dimecres els transports i altres serveis del país en una protesta que recorda en alguns aspectes a la insurrecció de les ‘armilles grogues’ l’any 2018. Amb un govern en funcions després de la caiguda el dilluns del govern centrista de François Bayrou en una moció de confiança a l'Assemblea Nacional, que va perdre per 364 vots en contra, 194 vots a favor i 15 abstencions, França viurà una jornada que tensionarà encara més el seu clima social i polític, a només nou dies d'una altra jornada de parades – aquesta vegada convocada pels sindicats – el dia 18 de setembre. El moviment del 10 de setembre preveu milers d'accions a tota França amb la participació d'unes 100.000 persones, diverses d'elles en punts estratègics, com refineries, nusos de transport o mercats. El ministre de l'Interior en funcions, Bruno Retailleau, ha advertit que no “es tolerarà cap classe de bloqueig”, i preparant-se per la fermesa de les forces de l’ordre, els activistes implicats en els bloquejos han repartit fulls sobre com reaccionar en cas de produir-se detencions.
El moviment contestatari “Bloquegem-ho tot” ha nascut aquest estiu a les xarxes socials com una forma de protesta contra les mesures d’austeritat proposades pel govern ja cessat de François Bayrou, que volia entomar unes retallades d’uns 44.000 milions d’euros i la congelació de diverses prestacions socials pels pressupostos de 2026, entre altres mesures polèmiques. Els membres de “Bloquegem-ho tot” s’han organitzat al marge dels grans partits i dels sindicats, encara que, a posteriori, forces progressistes com la França Insubmisa (LFI) han anunciat el seu suport a la protesta. Precisament aquest caràcter de moviment social no partidista mobilitzat a través de les xarxes és el que el fa similar al de les “armilles grogues”, un grup contestatari organitzat fa set anys al voltant de les rotondes de les zones periurbanes que exigia, tot vestint armilles reflectores, la retirada d'un impost sobre el combustible. Les seves reivindicacions, no obstant això, es van estendre a altres àrees com la dels serveis públics i les desigualtats salarials, sobretot en les àrees rurals i urbanes. El president francès, Emmanuel Macron, es va haver de plegar a algunes de les exigències del moviment, retirant l'impost a la gasolina.
Més joves i més polititzats que els “armilles grogues”
Tot i les seves similituds en el seu to contestatari i en la seva voluntat de crear un moviment poc organitzat i de caràcter popular, el moviment “Bloquegem-ho tot” que es mobilitzarà el dimecres 10 de setembre, reuneix a les seves files més gent jove que els “armilles grogues” i amb afinitats polítiques marcadament més d’esquerres. Després d’una investigació als grups en línia a través dels quals s'organitzen les protestes, el politòleg Antoine Bristelle, que és el cap del Centre d’Observació de l'Opinió de la Fundació Jean Jaurès, un think tank proper a la socialdemocràcia, ha sabut que els qui van respondre les seves preguntes eren menys propensos a haver “experimentat inseguretat econòmica de primera mà” que els “armilles grogues” i que estaven motivats per un “fort convenciment polític d’esquerres i un desig d’actuar ‘pels altres’”. De fet, només el 27% dels enquestats declaraven haver participat en les protestes del 2018 al 2022 i el 69% afirmaven haver votat per Jean-Luc Mélenchon, candidat presidencial de la força d’esquerres LFI, quan aquest va rebre un 22% del vot en les eleccions.