El Brexit semblava impensable i avui ja és una realitat. Donald Trump no havia de ser escollit president dels Estats Units i ho va acabar sent. El mateix amb Jair Bolsonaro al Brasil. Aquest és el missatge que ha volgut enviar Emmanuel Macron en els últims instants de la campanya de les presidencials franceses. L’extrema dreta, amb Marine Le Pen, es troba davant la seva tercera bola de partit aquest diumenge, i cada cop arriba a la final més forta. I el president hi arriba desgastat pel seu quinquenni. Com a la pel·lícula Match Point de Woody Allen, caldrà veure de quin costat cau la pilota. La batalla europea es juga a França.
Fins a 48,7 milions de francesos estan convocats a les urnes per a escollir president o presidenta de la República fins al 2027. S’haurien de tòrcer molt les coses i equivocar-se molt totes les cases d’enquestes. Cap ni una ha pronosticat la victòria de Le Pen, mentre Macron ha ampliat el coixí de seguretat, amb entre el 55% i el 57% dels vots. Però també és cert que les xifres queden lluny dels resultats de fa cinc anys, quan el candidat de La República en Marxa (66%) va gairebé duplicar els vots de la candidata del llavors Front Nacional (34%). I que l’abstenció i els indecisos afegeixen un element d’incertesa.
La campanya ha estat marcada sobretot pel malestar social. La pèrdua de poder adquisitiu, conseqüència de la pujada generalitzada de preus, és avui la principal preocupació dels francesos. I és el que ha permès l’extrema dreta cavalcar i augmentar els seus suports, fent un discurs social que no feia el candidat a la reelecció. No ha estat fins a la recta final de la campanya que, gràcies a l’habilitat en els debats de Macron, s’ha pogut colar les relacions de Marine Le Pen amb el Kremlin i Vladímir Putin.
La clau la tindran sobretot els 7,7 milions de votants de Jean-Luc Mélenchon, després que ell es limités a demanar que cap vot anés a Le Pen però evités demanar el vot per Macron, a diferència de la resta de candidats. En la consulta realitzada per la França Insubmisa als seus inscrits –hi van votar 215.000 persones–, el 37,6% es va decantar pel vot en blanc, el 33,4% per Macron i el 29% per l’abstenció.
Per això Emmanuel Macron ha evolucionat el seu missatge. A la primera volta va anar pels votants de la dreta moderada, que s’ha acabat enfonsant per sota del 5% i l’ha obligada a demanar donacions per a sobreviure. Ara ha buscat un discurs més a l’esquerra, amb compromisos contra el canvi climàtic (duplicar el ritme de reducció d’emissions) o contra la pujada de preus (topar el preu del gas i l’electricitat). I ha fet actes a territoris mélenchonistes, des de Marsella fins a Saint-Denis, a la banlieue de París. Només li ha faltat Amiens, la seva pròpia ciutat natal.
En canvi, Marine Le Pen ha intentat culminar el seu gir de suposada moderació, una renovació del discurs que va començar amb la seva arribada a la presidència del partit ara fa una dècada. El discurs d’Eric Zemmour l’ha ajudat, malgrat que Le Pen mantingui les mateixes mesures xenòfobes. És simptomàtic que, durant el gran debat d’aquest dimecres, deixés clar que ja no vol sortir de la Unió Europea: “Si volgués treure França de la UE, ho diria. Si no ho dic és perquè no vull”.
Campanya a la contra
Amb una gran bossa de possibles abstencionistes i indecisos, els candidats han buscat la mobilització per rebuig de l’altre. Ho ha fet Emmanuel Macron amb el clàssic “front republicà” (cordó sanitari) contra l’extrema dreta, que ha sumat els partits tradicionals (des del Partit Socialista fins als Republicans), i també líders internacionals com l’expresident brasiler Lula da Silva o dirigents europeus com Pedro Sánchez, Olaf Scholz i António Costa. A l’altra banda, Marine Le Pen ha demanat la formació d’un front “anti-Macron”, que vagi de dreta a esquerra, tots aquells que no van votar pel president a la primera volta. Hi ha també dos projectes contraposats en joc.
Aquesta és la tercera bola de partit de l’extrema dreta a França, i totes les conseqüències que tindria per a Europa. La primera i la segona, el 2002 i el 2017, van ser una desfilada de Jacques Chirac i Emmanuel Macron. Avui les coses no seran tan fàcils, quan un de cada tres votants francesos ja tenen la ultradreta com a primera opció a les urnes. I quan l’inquilí de l’Elisi acumula el desgast de l’exercici d’un poder tan personalista com la Presidència de la República Francesa.
No acaba avui
El cicle electoral a França no acaba aquest diumenge a la nit. Durant la primera meitat de juny tindran lloc les eleccions legislatives per a escollir una nova Assemblea Nacional. Sembla difícil que Emmanuel Macron repeteixi la majoria presidencial que va obtenir el 2017, fruit de l’onada de renovació que representava llavors el seu projecte. En cas que no hi hagi majoria, podria desembocar en un escenari de cohabitació. Jean-Luc Mélenchon ja està fent campanya per ser el pròxim primer ministre.