Ara fa cinc anys, el pàrquing de la factoria de Whirlpool a Amiens va ser un dels camps de batalla de la segona volta. Van ser els treballadors qui van convertir-ho en un punt calent, després que la multinacional anunciés el tancament de la planta per traslladar l’única línia de fabricació que quedava (les assecadores) per abaratir costos, traslladant-la a Polònia. Les imatges van ser reveladores. Emmanuel Macron havia planificat visitar primer els representants sindicals a la cambra de comerç i després traslladar-se a la fàbrica, on els treballadors en vaga. Però Marine Le Pen se li va avançar, va anar a veure els piquets i gairebé en surt a espatlles, entre selfies i aplaudiments. Instants després va aparéixer l’avui president, que va sortir-ne escridassat. El contrast va ser evident, com els missatges que van traslladar: la candidata de l’extrema dreta els va prometre la nacionalització, mentre el candidat liberal els deia després que tot era una mica més complicat.

Avui aquestes imatges ja són impossibles. Aquell pàrquing, amb desenes i desenes de places –Whirlpool va arribar a tenir 1.400 treballadors només a Amiens–, està completament buit. A falta de cotxes, les males herbes comencen a recuperar el seu terreny i es pot escoltar el cant dels ocells. Les finestres de les oficines acumulen unes quantes capes de brutícia. De fet, pràcticament tot el polígon industrial està desèrtic, desballestat. A Wirlpool Amiens ja no hi ha res a fer. El seu veí més il·lustre hi ha portat diversos empresaris perquè hi intentessin alguna cosa. Però no l’ha pogut salvar i almenys 240 treballadors han acabat a l’atur, sense res. Els piquets no han tingut més remei que resignar-se.

reportatge amiens - NT
FOTO: La planta de Whirlpool a Amiens va arribar a tenir 1.400 treballadors. Avui està tancada i desèrtica (Nicolas Tomás)

Perquè Amiens és casa d’Emmanuel Macron, la ciutat on va néixer i que el va veure créixer i fins i tot enamorar-se de la seva professora Brigitte. Però també és una ciutat que li dona l’esquena, que li és hostil. El passat diumenge 10, en primera volta hi va guanyar el candidat de l’esquerra radical, Jean-Luc Mélenchon, amb el 31,3%, seguit de Macron (30%) i Marine Le Pen (17,88%). I l’abstenció (31%) va situar-se per sobre la mitjana francesa (26%). I al conjunt del departament de Somme va ser la candidata del Reagrupament Nacional la que es va imposar (32,7%), com al conjunt de la regió Alts de França (33,3%). El municipi francès amb més vots per Le Pen també és troba al Somme; va ser al rural Hardecourt-aux-Bois, amb el 78% de les paperetes. 

Amiens, ciutat històricament industrial, com tot el nord de França, ha vist en les últimes dècades com les seves s’anaven apagant per la globalització i les deslocalitzacions. Va ser el cas de Whirlpool, però també de Goodyear, que el 2014 va enviar 1.143 treballadors al carrer. Des de finals dels noranta, la llista s’ha anat fent cada cada cop més llarga. Sense que els successius governs francesos no hagin pogut fer res per a revertir la tendència.

El Francis, un veí de 55 anys aficionat a la història, ho certifica: “Amiens ha perdut molt. Havia arribat a ser una ciutat rica, pròspera, gràcies a la indústria i avui en queda molt poca cosa”. Fa un paral·lelisme històric: “La ciutat ja va ser pràcticament destruïda per les dues guerres mundials. I ara és la ‘ultraglobalització’ la que l’ha acabat de matar”. No és gaire optimista de cara al futur. “Els polítics no han fet la seva feina. Ni Macron, ni Hollande, ni ningú”, constata.

reportatge amiens - NT
FOTO: Amiens, ciutat industrial, s'ha vist colpejada per la desindustrialització durant dècades (Nicolas Tomás)

Ell no dubta a l’hora de votar. A la primera volta ho va fer per Marine Le Pen i a la segona volta farà evidentment el mateix. “Hi ha molts patriotes que estimen el seu país, com jo. Ara tenim tot aquest multiculturalisme. Ens ve tota la misèria del món i és una càrrega per França, que amb prou feines pot ajudar els francesos”, lamenta el Francis. Macron no el satisfà, encara que sigui d’Amiens: “No, no m’agrada gens. És massa jove, ha demostrat ser arrogant… En cinc anys l’únic que ha aconseguit és treure els francesos al carrer. I a Amiens ni hi ve. No ha fet res per la seva ciutat natal, ens ha fallat”. En canvi, creu que, amb Le Pen, plantes com Whirlpool s’haurien salvat.

Des que va arribar a la presidència del llavors Front Nacional (avui Reagrupament Nacional), Marine Le Pen va posar en marxa una estratègia de renovació justament per a capitalitzar aquest malestar i arribar fins a nous electorats. Els resultats s’han pogut comprovar en territoris afectats per la desindustrialització, com el Nord o la Lorena, i en els més pobres i precaris, com la Catalunya Nord. També s’ha convertit en la primera opció dels obrers a les urnes, com es va poder veure a les eleccions presidencials del 2017 i a la primera volta de fa dues setmanes. Justament fa cinc anys també es va fer famós un delegat sindical de Whirlpool, Patrice Sinoquet, que va demanar el vot per Le Pen i va ser amenaçat d’expulsió de la CFDT. Avui no se’n penedeix de la seva crida.

reportatge amiens - NT
FOTO: Seu del diputat François Ruffin, de la França Insubmisa, a Amiens: "Ells tenen els diners; nosaltres, la gent" (Nicolas Tomás)

Ara també l’esquerra radical intenta disputar aquest vot de malestar, el de les classes populars. S’ha pogut veure amb la victòria de Jean-Luc Mélenchon a Amiens el diumenge 10. Hi han picat molta pedra gent com el diputat François Ruffin, una de les figures més mediàtiques de la França Insubmisa, també director de la premiada pel·lícula-documental Merci Patron!, guanyadora d’un Cèsar el 2017. Però, de moment, no ha aconseguit classificar-se per a la segona volta. I els seus votants estan desorientats.

Votin per l’extrema dreta o per l’esquerra radical, els veïns d’Amiens tenen un sentiment bastant compartit: Macron no ha fet res per ells. És el que també pensa la Julie, de 27 anys, que a la primera volta va votar per Mélenchon i que, a tres dies de la segona, encara dubta. “Votar, votaré, perquè és el nostre deure fer-ho”, assegura aquesta autònoma. Ara bé, què votarà, en canvi, és encara un misteri: “Potser en blanc o potser em tapo el nas. Encara no ho he decidit”. La crida a fer un cordó sanitari a l’extrema dreta no és un argument que la sedueixi especialment.

El Valentin, de vint anys, directament no va anar a votar a la primera volta i no ho farà a la segona. No és que no segueixi la política; ha seguit la campanya i fins i tot va seguir el debat entre Macron i Le Pen d’aquest dimecres. “Ens proposen moltes coses però després no les fan. No n’hi ha cap que mereixi el meu vot”, assegura aquest jove. Veu el seu veí Macron com “el president dels rics”. Tampoc no li agrada Le Pen, però no és prou al·licient per anar a les urnes: “No puc dir si un és millor que l’altre, sincerament. Realment no hi ha tantes diferències”.

Com si fos un Barça-Eintracht Frankfurt al Camp Nou, el president de la República sembla jugar fora de casa fins i tot quan juga a casa. Realment costa trobar qui li doni suport, almenys públicament. Però n’hi ha i que trenquen prejudicis. Com la Cassandra, estudiant de Medicina de 22 anys. Viu la campanya amb inquietud que Marine Le Pen pugui guanyar. I explica que ja va votar per Emmanuel Macron en primera volta i que repetirà. En valora la seva gestió de la crisi sanitària i també la seva mirada cap als joves. “N’hi ha que diuen que menteix, que és el president dels rics… Jo no em crec res de tot això. És important deixar-li una segona oportunitat per dur a terme totes les seves promeses”.