Avui l'extrema dreta francesa s'havia plantejat el debat electoral com un partit de tornada del de 2017: buscar la remuntada. El paper de Marine Le Pen contra Emmanuel Macron va ser molt desastrós llavors, com ella mateixa ha admès amb el temps. La candidata va arribar-hi extenuada per la campanya, amb migranya i perduda entre un munt de papers que no acabava de trobar, davant d'un novell que va exhibir solidesa. Avui la presidenciable del Reagrupament Nacional hi arribava amb la lliçó apresa: centrada en un tema (la qüestió del poder adquisitiu) i havent-lo preparat durant dies amb experts. I certament li ha anat millor que fa cinc anys. Però en alguns moments s'ha vist superada per les acusacions de Macron, que ha dominat però menys. La primera, de "dependre del poder rus" per la seva relació amb la Rússia de Vladímir Putin. La segona, de "voler crear una guerra civil" per la seva persecució de l'islam. Després de gairebé tres hores de discussió tensa, sense grans errors ni moments històrics, la decisió la tindran els francesos aquest diumenge. 

Probablement el pitjor moment per a Marine Le Pen ha arribat en el segon bloc, del qual n'ha sortit més tocada: la guerra d'Ucraïna. Ràpidament Emmanuel Macron li ha retret els seus vincles amb la Rússia de Vladímir i ha recordat com el Reagrupament Nacional està finançat pel préstec d'un banc rus proper al Kremlin (First Czech Russian Bank) que encara no ha acabat de retornar. La candidat d'extrema dreta primer ha intentat negar les evidències i després ho ha admès, justificant que els bancs francesos no li concedien préstecs. "Assumeixi-ho, senyora Le Pen; moltes decisions s'expliquen per la dependència del poder rus", li ha etzibat Macron. La cap de cartell de Reagrupament Nacional també ha rebutjat les sancions europees al gas i petroli russos.

Un altre bloc polèmic, cap al final: la prohibició del vel a l'espai públic. Preguntada pels moderadors, Marine Le Pen ha començat a barrejar islam amb terrorisme per acabar responent que el prohibiria. Això ha provocat la reacció del candidat a la reelecció, que l'ha acusat de "trair" l'esperit de la República i de voler ("crear una guerra civil"). I ha denunciat que "seria el primer país del món que prohibiria símbols religiosos en espais públics". La candidata de l'extrema dreta també ha insistit en la seva proposta de referèndum per aturar la immigració o la "prioritat nacional" en l'accés a l'allotjament i els llocs de feina. Macron ha reivindicat el dret d'asil, "protegit per la nostra Constitució", la immigració econòmica i un reforçament de l'espai Schengen.

Poder adquisitiu i Unió Europea

Més enllà de les acusacioms, el gran tema de campanya de Marine Le Pen era el poder adquisitiu, la pujada de preus, connectant amb la principal preocupació dels francesos avui. Ha estat el bloc que ha obert el debat i que ha permès un xoc evident de propostes econòmiques. La candidata de l'extrema dreta s'ha limitat a proposar una baixada massiva d'impostos, mentre Emmanuel Macron ha sorprès proposant un topall per als preus del gas i l'electricitat, que "és molt més efectiu". Le Pen també ha plantejat una pujada del 10% dels salaris dels treballadors amb ella de presidenta. Macron li ha preguntat com farà aquesta "pujada automàtica" i no ha sabut respondre. Justament les xifres han provocat el nerviosisme de la candidata del Reagrupament Nacional en la seva gran qüestió.

La candidata de l'extrema dreta també ha aprofitat per a culminar la seva "moderació" en algunes qüestions, algunes tan sensibles com la sortida de la Unió Europea. "No ho diu, però vol sortir-ne", li ha retret Emmanuel Macron, i Le Pen li ha rebatut: "Si volgués treure-la, ho diria. Si no ho dic és perquè no vull". El que ha proposat és una "reforma" per avançar cap a una "Europa de les Nacions" de la mà dels seus aliats (Polònia i Hongria, per ara). "França no pot defensar els seus interessos a la Unió Europea", ha reblat.

Ara per ara, les enquestes continuen donant totes la victòria a l'actual president de la República i candidat a la reelecció. Fins i tot ha ampliat l'avantatge. El mateix diumenge 10 d'abril, jornada electoral de la primera volta, l'enquestadora Ifop preveia un 51% per a Emmanuel Macron i un 49% per a Marine Le Pen, al caire del marge d'error. Aquest dimecres, Ipsos pronosticava un 56,5% per al candidat de La República en Marxa i 43,5% per a la candidata del Reagrupament Nacional.

Tots els detalls tancats

La posada en escena estava perfectament negociada, justament després del desastre de 2017. Aquest cop, no hi ha hagut una gran taula, sinó que els dos candidats a la segona volta s'asseien en dues taules contraposades. També hi ha hagut dos moderadors. I la gran obsessió de Le Pen era la realització. S'havia pactat que les imatges de cadascú només serien mostrades quan parlessin o miressin el contrincant, però no si remenaven papers. Per acordar, fins i tot s'havia fixat la temperatura del plató en dinou graus. Però una cosa són les formes i una altra de ben diferent el contingut.