El Partit Liberal d'Àustria (FPÖ), el gran perdedor de les eleccions generals aquest diumenge, és una formació ultranacionalista que ha patit per segona vegada en 15 anys un daltabaix electoral després d'entrar d'un govern amb el conservador Partit Popular (ÖVP).

El FPÖ va obtenir aquest diumenge el 16 % dels vots -gairebé 10 punts menys que en 2017- després de governar 17 mesos amb l'ÖVP enmig d'innombrables escàndols per declaracions obertament xenòfobes i antisemites, així com per diversos casos de corrupció.

Les ultimes acusacions de corrupció contra el que va ser fins al maig líder indiscutible del FPÖ en els últims 15 anys, Heinz Christian Strache, són darrere de la deserció dels seus votants. Fundat en els anys 1950 per antics jerarques nazis, el FPÖ va tenir durant dècades dos ànimes, una de clarament ultranacionalista i, una altra, més minoritària i liberal. La controvèrsia per l'apologia, més o menys velada, del passat nazi i per les seves posicions nacionalistes (i des dels anys 1990 antimigratòries) han estat presents en les seves participacions en les coalicions de govern a Àustria.

El 1983 -quan va dominar la formació la seva ala liberal- va formar una coalició amb el partit socialdemòcrata SPÖ, després que el canceller Bruno Kreisky perdés la majoria absoluta que va tenir fins aquell moment. Aquest govern va acabar de forma abrupta el 1986 després de què la llavors ascendent estrella ultra Jörg Haider protagonitzés un cop intern per aconseguir les regnes del FPÖ. L'SPÖ va convocar eleccions, que va tornar a guanyar, encara que Haider va aconseguir duplicar el resultat del FPÖ, fins al 9,7 %.

A partir allà, Haider va dominar la política austríaca i aconsegueixo en els següents 15 anys un bon resultat electoral després d'un altre. El seu moment estel·lar va arribar el 1999, quan Haider va aconseguir la segona posició, amb el 26,9 % dels vots, empatat amb el tercer, l'ÖVP, encara que sempre per darrere del SPÖ.

Els dos partits del centre dreta van formar llavors una coalició, amb el democristià Wolfgang Schüssel al capdavant, molt discutida a Europa. En tractar-se de la primera participació governant d'un partit obertament ultranacionalista i populista, els altres governs de la Unió Europea (UE) van decidir imposar "sancions" diplomàtiques contra l'executiu austríac.

Després de diversos mesos i repetides promeses d'Haider -qui no va formar part del Govern- de complir els valors democràtics europeus, les sancions es van aixecar. Tanmateix, a l'interior del FPÖ va començar a formar-se una rebel·lió contra Haider i la seva decisió de moderar el discurs i la política ultranacionalista del partit.

Sebastian Kurz efe

Sebastian Kurz / EFE

A la tardor de 2002, menys de dos anys després d'entrar en el Govern, la major part dels ministres, fidels a Haider, van decidir abandonar el govern després d'un turbulent congrés nacional del FPÖ. Schüssel va donar la coalició per acabada i va convocar eleccions anticipades, que va guanyar amb un històric 42 %. El FPÖ, mentrestant, va caure fins al 10 % dels vots, més de 16 punts percentuals menys que el 1999. L'ÖVP va reeditar la coalició, ara amb un debilitat FPÖ, a l'interior del qual seguien els enfrontaments entre moderats i dretans.

El 2005, el partit es va dividir oficialment, de la mà del mateix Haider, qui va fundar una nova formació per seguir en l'executiu de Schüssel fins a les eleccions de 2006. El nou líder del sector ultranacionalista del FPÖ, el populista i antic neonazi Strache, va conduir el partit en les successives cites electorals, des d'un 11% el 2006 fins a un 26% el 2017.

Llavors, el FPÖ va tornar a entrar en una coalició de Govern amb l'ÖVP, liderat ara pel jove Sebastian Kurz. Des de les primeres setmanes de la coalició es van repetir els escàndols al si del FPÖ, amb comentaris extremistes, xenòfobs i antisemites, que van minvar una vegada i una altra la credibilitat del seu equip governant.

Però tot va esclatar el maig passat quan es va descobrir el "vídeo d'Eivissa", un enregistrament clandestí fet en una finca en aquesta illa mediterrània en la qual es veu Strache prometent a una presumpta empresària russa favors polítics a canvi de donacions il·legals per al seu partit.

Kurz es va veure obligat a donar, una vegada més, per acabada una coalició amb el FPÖ, al·legant falta de confiança en la integritat democràtica de Strache i el seu entorn més immediat. I en la recta final de la llarga campanya electoral va tornar a esclatar un nou escàndol entorn de Strache, acusat pel seu propi antic guardaespatlles de cobrar de forma irregular abundants dietes, presentant factures falses.

Aquestes acusacions semblen haver reforçat més fins i tot el mal resultat del FPÖ, que malgrat el cas Eivissa a les enquestes defensava fins als últims dies de la campanya un resultat entorn del 20 %. Així les coses, els ultres han baixat avui el 16 %, el seu pitjor resultat electoral des de 2006. Després de queixar-se d'una campanya mediàtica en contra seu, els màxims dirigents del partit van prometre en la mateixa nit electoral "renovar-se" i "reconquerir" els votants perduts.