En els últims mesos s'ha registrat a França un fort increment de les agressions a polítics i molts es pregunten què està passant. Els analistes apunten que han coincidit diversos factors, i especialment el malestar social per la implantació del passaport covid i l'ambient preelectoral per les presidencials de la primavera. Segons informa France Presse, des del juliol del 2021 s'han presentat més de 300 denúncies contra persones que han fet "amenaces de mort" a càrrecs electes, i 60 d'elles han estat aquest mes de gener. Un dels casos més vistosos ha estat el del diputat macronista nord-català Romain Grau, que va ser agredit dissabte passat a Perpinyà per un grup que protestava contra el passaport de vacunes. “Un dels meus veïns ha intervingut i ha rebut una bufetada. A mi, m’han clavat un cop de puny a la barbeta”, ha declarat. Grau ha presentat una denúncia per aquests fets i ha aportat un vídeo.
Je sors du commissariat de Perpignan après avoir porté plainte avec @GuillemGervilla pour que Justice passe suite à ces violences intolérables.
— Romain Grau (@RomainGrau) January 23, 2022
Merci aux services de police pour leur accueil et leur professionnalisme.
Merci pour vos messages de soutien. Nous ne reculerons pas! https://t.co/PClCjRP68Z
Segons dades del ministeri de l'Interior francès, un total de 1.186 càrrecs electes (membres del govern, diputats o alcaldes) van ser objecte d'atacs durant el 2021. D'ells, 162 eren parlamentaris, 605 alcaldes o adjunts a l'alcaldia. Aquestes dades representen un increment del 47% respecte a l'any anterior, el 2020. També es van registrar l'any passat 419 agressions verbals, un 30% més que l'any anterior. L'Assemblea Francesa va publicar al novembre una enquesta que apuntava que el 60% dels ciutadans comprenien els comportaments violents contra els diputats, i un 13% hi donava suport. Al mes de gener, els representants dels principals partits francesos van comparèixer al plenari per denunciar l'escalada de l'odi contra els polítics. El primer ministre, Jean Castex, va denunciar aquells dies les "violències inacceptables" contra càrrecs electes i va anunciar que els perseguiria penalment. Ho va fer coincidint amb el debat del passaport de vacunes a l'Assemblea, en una tensa sessió.
El president francès, Emmanuel Macron, ha enfurismat encara més algun d'aquests sectors, quan al gener va anunciar que volia "emmerder" ("fotre") els qui no es volien vacunar. Segons Isabelle Sommier, professora especialitzada en violència política a la Universitat Paris 1 Panthéon Sorbonne, aquestes agressions superposen els antivacunes amb els armilles grogues, i té forta implantació en localitats mitjanes o petites que se senten lluny de "l'elit". Les agressions no han anat a més per ara, però a França es recorda que han estat assassinats alguns diputats, com el conservador David Amess. Amess, membre de l'All-Party Parliamentary Group (APPG) on Catalonia del parlament de Westminster, va ser apunyalat a l'octubre després de participar en un acte amb els seus electors.