Després de les eleccions a l'estat alemany de Mecklenburg-Pomerània Occidental, l'escrutini final confirma l'avenç de l'extrema dreta al país. Alternativa per a Alemanya (AfD) ha guanyat, i un nou estat cau a les seves mans després de la victòria recent a Saxònia-Anhalt. El partit ultra ha duplicat resultats i assoleix el 38,2% del vot, mentre que la dreta tradicional que representa la CDU del canceller Friedrich Merz s'enfonsa per sota del 5% del vot i queda fora del parlament regional. Tanmateix, el candidat d'AfD, Leif-Erik Holm, ho tindrà difícil per formar govern, ja que no té prou suports per governar en solitari, i la resta de partits li apliquen un cordó sanitari, mentre que a la suma de les esquerres sí que li surten els números. També hi ha hagut eleccions a Berlín, la capital, on L'Esquerra (Die Linke) s'ha imposat amb un 25,7% del vot. El canceller Merz ha admès que els resultats són "un desastre" per a la seva formació, però ha descartat dimitir.
A l'estat de Mecklenburg-Pomerània Occidental, situat a l'extrem nord-est d'Alemanya, tocant el mar Bàltic, AfD s'ha imposat amb el 38,2% del vot, amb uns resultats que doblen els del 2021. En segon lloc ha quedat el Partit Socialdemòcrata (SPD) de la primera ministra regional Manuela Schwesig, amb un 35,5% del sufragi. Mecklenburg ha estat durant anys un feu socialdemòcrata, ja que l'SPD hi governa des del 1998. L'Esquerra i Els Verds han quedat al darrere, amb un 6,5% i un 5,6% del vot, respectivament. La CDU no tindrà grup parlamentari a la cambra de l'estat federal, perquè ha caigut al 4,9% del vot, el pitjor resultat de la seva història i per sota del llindar mínim del 5% per tenir representació. El candidat d'AfD, Leif-Erik Holm, ha reivindicat la seva victòria per formar govern, però el cordó sanitari que li fan la resta de partits en dificulta la investidura. L'únic partit disposat a pactar amb l'extrema dreta és el partit d'esquerra antiimmigració Aliança Sahra Wagenknecht (BSW), que ha quedat fora del parlament regional amb un 4,8% del vot. D'aquesta manera, seria possible una coalició entre l'SPD, L'Esquerra i Els Verds per formar un govern regional progressista.
A Berlín, s'ha imposat L'Esquerra (Die Linke), amb un 25,7% del vot. En segon lloc ha quedat la CDU del canceller Merz, amb un 18,8% del vot. A les eleccions del 2023 es van imposar els democristians, que governaven juntament amb l'SPD. Els socialdemòcrates, de fet, s'han enfonsat fins al 12,1% del vot, el seu pitjor resultat a la capital alemanya. L'extrema dreta, per la seva banda, ha quedat en un 16,1% del vot, en el que és un escenari que se li resisteix. D'ençà de la reunificació alemanya després de la Guerra Freda, la CDU i l'SPD sempre s'havien alternat com els partits més votats a la capital. Fins ara. Així doncs, la candidata de L'Esquerra, Elif Eralp, pot esdevenir la primera alcaldessa de Berlín del partit postcomunista, tot i que abans li caldrà assolir un complicat acord de coalició amb Els Verds, amb el 14,4%, i l'SPD.
Merz admet el "desastre", però descarta dimitir i es referma en la seva agenda
Una vegada s'ha conegut el resultat dels comicis, el canceller Merz ha admès que "no es pot maquillar" i que és "un desastre". El dirigent de la CDU ha valorat en una compareixença des de la seu del partit a Berlín que Alemanya s'ha tornat "un país massa complicat", en el qual "l'economia es troba enmig d'una transformació profunda". A això cal afegir-hi que "la confiança en les institucions està disminuint", ha diagnosticat el mandatari democristià. Merz n'ha culpat els "partits radicals tant de l'esquerra com de la dreta". De totes maneres, ha descartat dimitir i ha asseverat que les seves reformes seran "el remei contra el verí contra la fascinació per l'autoritarisme que penetra cada vegada més en la nostra societat". Així, Merz ha afegit que cal "preparar el país per al futur" malgrat el descontentament ciutadà i ha valorat que "el que cal fer ara requereix valentia, fermesa i paciència". Merz és en aquests moments un líder molt impopular, que ha plantejat reformes dures des del punt de vista social per tractar de reactivar l'economia alemanya.
La líder d'AfD, Alice Weidel, ha instat la CDU a reflexionar si li interessa seguir amb Merz al capdavant i "ser arrossegada a l'abisme" mentre anuncia unes reformes que "no arriben". Des de L'Esquerra, el diputat Dietmar Barsch ha instat el canceller a treure les conclusions correctes i fer un pas al costat. El candidat de la CDU a Mecklenburg-Pomerània Occidental, Daniel Peters, ha reconegut la patacada electoral com una cosa "impensable" i ha admès que no hi havia un "vent a favor" des de Berlín per la impopularitat de Merz.
Pel que fa al cas de Berlín, la candidata de L'Esquerra, Elif Eralp, ha celebrat la victòria donant les gràcies als berlinesos i ha anunciat el seu propòsit de fer de la capital alemanya "un lloc millor". Per governar, però, haurà d'aconseguir un acord de coalició amb Els Verds i l'SPD. Eralp és una advocada nascuda el 1981, filla de migrants turcs. La seva campanya ha estat centrada a posar topall al preu dels lloguers. Ha posat l'habitatge al centre del discurs, emmirallant-se amb l'alcalde de Nova York, Zohran Mamdani, i ha aportat propostes en positiu que insten a un canvi radical de paradigma.