L’expresident de Colòmbia, Álvaro Uribe, ha estat condemnat aquest divendres a 12 anys de presó domiciliària pels delictes de frau processal i suborn en actuació penal, segons una sentència anticipada del Jutjat 44 Penal del Circuit de Bogotà. La jutgessa responsable del cas, Sandra Heredia, ha imposat una multa superior als 3.400 milions de pesos colombians —uns 822.000 dòlars— i ha decretat la inhabilitació de l’exmandatari per exercir funcions públiques durant més de vuit anys. Es tracta d’una sentència en primera instància, però que suposa un cop judicial sense precedents contra el que fou president entre el 2002 i el 2010, i una de les figures polítiques més influents del país. L’ordre judicial encarrega al Centre de Serveis Judicials de Rionegro, localitat on resideix Uribe, l’expedició de l’ordre d’excarceració i el “trasllat immediat al seu domicili”, on haurà de complir la pena amb els controls penitenciaris corresponents. Malgrat la gravetat del dictamen, la defensa de l’exmandatari ja ha anunciat que recorrerà contra la sentència davant el Tribunal Superior de Bogotà.
➡️ Álvaro Uribe, primer expresident de Colòmbia condemnat a presó
Amb 73 anys i fundador del partit de dretes Centre Democràtic, Uribe s’ha convertit en el primer expresident de la història de Colòmbia a ser condemnat penalment, fet que ha sacsejat l’escena política del país llatinoamericà. Durant l’audiència, la jutgessa Heredia havia deixat entreveure que, pels delictes imputats, la condemna podia oscil·lar entre els quatre i els vuit anys de presó. No obstant això, la fiscal del cas, Marlene Orjuela, va sol·licitar una pena més elevada, de nou anys, a més d’una multa de 1.458 milions de pesos colombians (prop de 349.000 dòlars). Tanmateix, la decisió final ha superat tant les expectatives inicials de la magistrada com la petició de la fiscalia, fet que ha generat sorpresa i expectació al país. Es preveu que aquest mateix divendres, amb la lectura completa de la sentència, s’aclareixi l’argumentació que ha portat a una condemna tan contundent.
La sentència contra Uribe no només suposa una fita jurídica, sinó que també té profundes repercussions polítiques i simbòliques per a Colòmbia. En una audiència que va durar més de deu hores i va captar l’atenció de tot el país, la jutgessa Heredia va considerar que les proves aportades per la Fiscalia eren prou contundents per emetre una sentència condemnatòria pels delictes de suborn en actuació penal —en tres ocasions— i de frau processal. Malgrat això, Uribe va ser absolt d’un tercer càrrec: el de suborn simple.
Uribe es va disparar un tret al peu
La ironia del cas rau en l’origen del procés: va ser el mateix expresident qui, l’any 2012, va presentar una denúncia davant la Cort Suprema contra el congressista d’esquerres Iván Cepeda per una suposada manipulació de testimonis. Però el gir judicial inesperat va arribar quan el magistrat José Luis Barceló, en lloc d’obrir una investigació contra Cepeda, va decidir posar el focus sobre Uribe per presumpte intent d’influir en testimonis perquè no declaressin en contra seva.