L’exèrcit alemany podrà abatre drons que amenacin la seguretat pública, segons ha anunciat aquest dissabte el ministre de l’Interior, Alexander Dobrindt, que prepara una reforma legal per ampliar les competències de les Forces Armades en aquest àmbit. Dobrindt ha declarat que la situació actual requereix una nova base legal que permeti a la Bundeswehr intervenir en situacions que, fins ara, només podia gestionar la policia. L’anunci arriba en un moment de màxima tensió a Europa, després que aquesta setmana s’hagin detectat diversos drons sobrevolant instal·lacions militars i aeroports a Dinamarca i Noruega, amb serioses sospites sobre la responsabilitat de Rússia. L’augment d’aquests incidents també ha provocat una resposta de la Unió Europea, que estudia la creació d’un mur antidrons per reforçar el flanc oriental de la comunitat política davant l’amenaça del Kremlin. La proposta de reforma legislativa de Berlín s’emmarca, doncs, en un context internacional marcat per la creixent preocupació pels riscos d’espionatge, sabotatge o atacs dirigits amb vehicles aeris no tripulats.
“Presentarem la llei aquesta mateixa tardor”, ha afirmat el ministre de l’Interior, que també ha anunciat la creació d’un centre de competència de drons a Alemanya. L’objectiu del nou organisme serà investigar les aplicacions d’aquesta tecnologia —tant civils com militars— i coordinar les competències entre el govern federal i els estats federats (Länder), aprofitant l’experiència d’altres països en la matèria. Dobrindt ha confirmat que s’han detectat drons sobre la regió de Schleswig-Holstein, al nord del país i pròxima a la frontera danesa. Segons ha explicat, les autoritats han identificat “eixams de drons”, un fenomen que, segons ha dit, “no havia estat observat fins ara en aquesta forma” i eleva la preocupació sobre les noves formes d’amenaça híbrida que poden posar en risc infraestructures crítiques i la seguretat nacional.
Així mateix, el ministre ha advertit que l’augment dels albiraments de drons en territori europeu, especialment a prop d’instal·lacions sensibles, pot ser interpretat com un indici clar d’un increment del risc. “És una cosa que hem de prendre'ns seriosament, perquè pot sorgir ràpidament una amenaça”, ha dit, abans de matisar que un simple sobrevol no constitueix, per si sol, una amenaça directa o imminent. Dobrindt ha insistit en la necessitat d’actuar amb anticipació davant d’un context de seguretat cada vegada més complex, marcat per la guerra a Ucraïna i les tensions creixents entre Rússia i la Unió Europea.
Una amenaça creixent
La preocupació de Dobrindt per la seguretat no és exclusiva d’Alemanya. Aquesta mateixa setmana, tant a Dinamarca com a Noruega s’han registrat múltiples incidents per la presència de drons a prop d’instal·lacions militars i aeroports, que han obligat a tancar temporalment alguns d’aquests últims. Els casos més greus es van produir durant la matinada de dilluns a dimarts, quan els aeroports de Kastrup, a Copenhaguen, i Gardermoen, a Oslo, van interrompre les operacions durant hores. El de la capital danesa va romandre tancat entre les 20:30 i les 0:30 hores, afectant prop d’un centenar de vols, mentre que el d’Oslo ho va fer entre les 0:30 i les 3:30 hores. Dinamarca no ha descartat la implicació russa en aquests incidents, que se sumen a altres violacions de l’espai aeri de l’OTAN —com les registrades recentment a Estònia, Romania i Polònia— i a una sèrie de ciberatacs contra aeroports a Londres, Brussel·les i Berlín.