Europa respira. I ho fa amb una certa eufòria continguda, després que Hongria hagi girat full a setze anys de govern de Viktor Orbán. Les eleccions legislatives d’aquest diumenge han estat molt més que un relleu polític: a Brussel·les les interpreten com una victòria simbòlica del model europeu davant l’avenç de la dreta il·liberal.

El triomf de Péter Magyar, un polític sorgit de les mateixes files del partit d’Orbán, ha desencadenat una allau de reaccions a les capitals europees. Des de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen ho ha resumit amb un missatge carregat de significat: Hongria ha triat Europa. I Europa, diu, es reforça.

No és només retòrica. Durant anys, Orbán s’havia convertit en una peça incòmoda dins la Unió, qüestionant-ne obertament els valors democràtics i bloquejant decisions clau, especialment en relació amb Rússia i el suport a Ucraïna. La seva derrota es llegeix ara com el final d’una etapa que havia tensionat el projecte comunitari des de dins.

Les felicitacions han arribat en cadena. Emmanuel Macron ha celebrat el “compromís europeu” dels hongaresos, mentre Pedro Sánchez ha parlat d’una victòria dels valors europeus. També des d’Alemanya, el canceller Friedrich Merz ha destacat el caràcter històric dels resultats. Fins i tot aliats ideològics d’Orbán, com Giorgia Meloni, han optat per reconèixer la victòria de Magyar i mirar cap al futur.

El missatge és clar: Hongria torna al centre del tauler europeu. O, com ha expressat la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, el seu lloc és “al cor d’Europa”.

La dimensió internacional de les eleccions hongareses

La dimensió geopolítica del resultat tampoc passa desapercebuda. Orbán havia estat assenyalat sovint com un aliat de Vladímir Putin dins la UE, i com una figura propera a l'entorn de Donald Trump. Ni el suport de la ultradreta internacional ni moviments com el MAGA han aconseguit evitar una derrota que molts ja consideren estructural.

A Brussel·les, el canvi es viu amb alleujament, però també amb prudència. Ningú no espera transformacions immediates. Hongria arrossega anys de reformes que han debilitat l’estat de dret, amb un control creixent sobre la justícia i els mitjans de comunicació. A més, la Comissió manté congelats uns 18.000 milions d’euros en fons europeus per vulneracions democràtiques.

El nou govern haurà de demostrar ara fins a quin punt està disposat a revertir aquesta deriva. No serà fàcil desfer una xarxa de poder construïda durant més d’una dècada.

Mentrestant, el resultat també envia un missatge més ampli en un context global marcat per la incertesa: hi ha alternatives a l’auge de la ultradreta. La mobilització rècord a les urnes a Hongria apunta a una ciutadania que, davant el soroll i la polarització, ha optat per recuperar un rumb europeu.

Des de Kíiv, Volodímir Zelenski ja ha allargat la mà al nou executiu hongarès per reforçar-hi la cooperació. Un gest que evidencia fins a quin punt aquest canvi polític pot tenir repercussions més enllà de les fronteres del país. Amb Orbán fora de joc, si més no per ara, la Unió Europea tanca un capítol incòmode. I n’obre un altre ple d’interrogants, però també d’expectatives. Perquè, en el fons, el que s’ha votat a Hongria no és només un govern: és una idea d’Europa.