Les presons europees viuen un moment delicat. Actualment, la població carcerària es troba en quotes màximes, i a molts països ja supera el nombre de places disponibles als centres penitenciaris. En conseqüència, alguns governs han començat a aplicar noves fórmules per revertir aquesta tendència sense haver de recórrer a la construcció de noves presons. Mentre alguns han optat per reduir les penes als presos menys perillosos perquè surtin abans, altres prefereixen mirar més enllà de les seves fronteres per recol·locar els reclusos.
L'últim informe anual del Consell d'Europa sobre massificació carcerària considera que hi ha un "problema crític" a gairebé un terç de les presons europees. La mitjana actual és de 95 presos per cada 100 places disponibles, xifra que ha anat augmentat en els darrers anys. La situació ja s'ha desbordat a Eslovènia, Xipre, França, Itàlia, Romania i Bèlgica, on els presos superen amb escreix les places disponibles per albergar-los. Croàcia, Irlanda, Suècia, Hongria, Azerbaidjan, Finlàndia, Turquia i Macedònia del Nord pateixen el mateix problema de sobrepoblació carcerària, tot i que de forma més moderada.
Places de lloguer per a països amb saturació de reclusos
Davant l'alarmant escenari, Dinamarca —que encara té places suficients, però cada cop menys— ha articulat una solució que ha generat interès en molts governs europeus: llogar places a l'estranger per recol·locar els seus presos. El govern de Copenhaguen ha tancat un acord amb Kosovo —un dels territoris més pobres del continent— per reubicar 300 presos a una de les seves presons. Els reclusos seran tots d'origen estranger, i en complir la sentència seran retornats al seu país d'origen. Kosovo, que rebrà 200 milions d'euros a canvi de compartir el seu espai penitenciari, ha sol·licitat que els presos no siguin d'alt risc ni pateixin malalties terminals. Suècia, país que es troba immers en una espiral de violència protagonitzada per les bandes criminals, estudia aplicar la mateixa solució, posant el focus també sobre la població estrangera. En el seu cas, Estònia serà el destí de fins a 600 presos a partir de l'any vinent, per un preu de 30 milions d'euros. Països Baixos i Finlàndia també valoren recórrer a la mateixa fórmula per pal·liar la insostenibilitat dels seus sistemes penitenciaris.
Una mesura que no resol el problema d'arrel
Pel que fa a França, un dels països amb el problema més agreujat, Emmanuel Macron s'ha limitat a dir que "no hi haurà tabús" a l'hora d'adreçar el problema de la sobrepoblació carcerària. Per la seva part, Bèlgica, on molts dels presos ja dormen a terra per la manca d'espai, mira de negociar amb Kosovo un pacte similar al que ja ha aconseguit Dinamarca. Bèlgica va intentar recórrer a aquesta alternativa en el passat, però el projecte va acabar fracassant. Davant aquest nou intent, les crítiques no s'han fet esperar. Moltes veus parlen de "populisme penal" i reivindiquen que aquesta classe d'experiments no resoldran el problema, sinó que l'exportaran. Paral·lelament, el Consell d'Europa també es mostra reticent a adoptar aquest tipus de mesures, i en el seu lloc defensa l'aplicació de penes més baixes per resoldre el problema. Itàlia és dels pocs països que segueix aquesta línia, aplicant la llibertat condicional, l'arrest domiciliari o els treballs comunitaris perquè els presos menys perillosos acabin de complir la seva condemna fora dels centres penitenciaris. El Regne Unit, en una posició semblant, ha alliberat gairebé 3000 presos que havien complert la meitat de la seva condemna.
De moment, tots els governs que han optat pel lloguer de cel·les més enllà de les seves fronteres coincideixen en una cosa: reserven els programes per a ciutadans estrangers. Alguns crítics veuen una associació entre aquestes solucions i les postures antiimmigració, atès que han triomfat en països on l'extrema dreta és particularment influent. El fet que els presos siguin deportats al seu país d'origen un cop finalitzada la condemna, en lloc de tornar al país on van ser empresonats, ha estat el principal punt de conflicte, tot i que les crítiques també s'han dirigit contra les condicions de les presons que acolliran els reclusos no desitjats. Països com Kosovo tenen poca experiència acollint estrangers sota custòdia, i les barreres lingüístiques plantegen reptes evidents. Si finalment es materialitzen els plans danesos, Kosovo haurà de contractar o reciclar molt personal penitenciari nou i reformar les instal·lacions penitenciàries per complir amb els estàndards danesos. Enviar els reclusos fora no és una tasca fàcil, però, sens dubte, és molt més còmode per als governs que buscar una solució real al problema de la sobreabundància a les presons.